Turisme sense ensurts: cal una assegurança de viatge?
L'assistència sanitària a l'estranger o la repatriació poden costar milers d'euros
BarcelonaL'any 2023 les companyies d'assegurances espanyoles van cobrir un sinistre sanitari amb un cost de 74.000 euros a Israel, un altre de 56.000 euros al Canadà i un de 48.000 euros als Estats Units, per dir-ne tres. Són dades de la patronal de les assegurances Unespa de l'any 2023 publicades l'any passat. Perquè fer de turista té el seu risc i ja ho diu la dita: val més prevenir que curar. Les dades d'Unespa demostren que contractar una assegurança de viatge no és una mala idea, sobretot per a algunes destinacions.
Abans, els viatges es contractaven molt en paquets, a través d'agències de viatges, i normalment l'assegurança ja anava inclosa en el preu. Però en el moment actual, en què normalment els viatges es planifiquen i contracten per un mateix a través d'internet, això no és així. "Calen plataformes digitals que facin fàcil la contractació de la pòlissa i, sobretot, la demanda d'assistència si hi ha un sinistre", explica María Prieto, directora de màrqueting de la plataforma especialitzada en assegurances de viatge Heymondo, que l'any passat va tramitar primes d'assegurances de viatge per valor de quasi 40 milions d'euros i va donar cobertura a un milió de viatgers.
Què cal assegurar quan se surt de viatge? Hi ha diferents respostes. Depèn de la destinació. Per exemple, l'assistència sanitària és pràcticament imprescindible en alguns països com els Estats Units, el Japó o Tailàndia, no perquè sigui dolenta en aquestes destinacions, sinó perquè és molt cara. En altres casos, com podria ser el Marroc, l'assistència sanitària no és tan cara, en principi, però si un vol una atenció amb els estàndards europeus, la factura es pot disparar.
En altres països pot ser més interessant assegurar la repatriació o, segons el grau d'inseguretat, l'equipatge. De fet, segons les dades de la patronal Unespa, els sinistres que requereixen una repatriació, per exemple per casos d'accident o malaltia, són pocs, un 1,8% del total, però el cost és elevat, de mitjana 1.205 euros, però en el cas més extrem, que va tenir lloc a Islàndia, retornar un espanyol va costar 150.000 euros.
Normalment, l'assegurança ja dona cobertura a diversos possibles sinistres. Però s'ha de tenir en compte el grau de cobertura. Als Estats Units és aconsellable una cobertura sanitària d'un milió de dòlars, explica Prieto, que també matisa que quan es viatja per Europa es creu que amb la targeta sanitària europea n'hi ha prou, però s'ha de tenir en compte que la cobertura no és igual a tot arreu, sinó que és la que dona la Seguretat Social de cada país.
Les xifres de la patronal demostren que l'assistència sanitària (malaltia o hospitalització) encapçala els sinistres atesos per les asseguradores als viatges: un 57,7%. L'accident és la segona causa (12,3%), l'anul·lació del viatge la tercera (6,8%), i ja amb percentatges menors hi ha altres causes com la demora del viatge, la cancel·lació, la repatriació o la tornada anticipada.
Tenir assegurança pot salvar el turista d'un bon sotrac econòmic. Segons Unespa, el cost mitjà d'un trasllat va ser de quasi 1.600 euros i la repatriació va costar de mitjana 1.205 euros. De fet, el cost mitjà dels sinistres coberts per les asseguradores a viatgers va ser de 434 euros, una quantitat superior al que es paga de prima per contractar l'assegurança. De fet, el cost de la pòlissa varia segons la cobertura, però entre 2 i 4 euros per dia de viatge es pot tenir una bona assegurança de viatge i, depèn d'on es vagi, es converteix en un cost petit al costat dels preus dels vols o de l'allotjament.
Quasi un 80% de viatgers la contracten
De fet, l'assegurança de viatge s'està convertint en un imprescindible per al turista. Heymondo ha fet un estudi que indica que un 78% dels viatgers que van fora de la Unió Europea contracten aquest tipus d'assegurança. I malgrat que sembli que sigui un producte més aviat destinat a la gent gran, normalment més temorosa davant dels imprevistos i més conservadora, el fet és que s'ha detectat un creixement de la seguretat en el punt de destinació com a motiu de la contractació a la franja dels 25 als 34 anys (els viatgers joves). "Probablement és perquè els joves viatgen a llocs que podríem qualificar de més insegurs", indica Prieto.
L'estudi explica què valoren més els turistes de la seva assegurança: assistència les 24 hores (48%), bona relació qualitat-preu (47%), transparència (37%), flexibilitat (36%) i confiança en la companyia asseguradora (36%). L'estudi també registra per què no contracten una assegurança els viatgers: pensen que per a la destinació no cal (34%), no veuen una bona relació qualitat-preu (31%), manca de confiança en les asseguradores (17%) i manca de transparència (13%).