Els supermercats creixen un 25% per l’increment de turisme i població

PalmaL’any 2008 hi havia a les Illes Balears 310.000 metres quadrats ocupats per supermercats. El 2015 la xifra ja era de 350.000 i el 2024 s’acostava als 390.000, segons dades d’Alimarket: un increment del 25% en una quinzena d'anys. Mentre el sector del comerç tradicional lluita contra la competència de les compres per internet i no acaba d’adaptar-se a la transformació constant dels hàbits dels ciutadans, els supermercats omplen les perifèries de pobles i ciutats i han obert desenes d’establiments nous any rere any. Avui dia són la cara més exitosa del complicat univers de les botigues a peu de carrer.

“Fa dues o tres dècades els grans hipermercats desembarcaren i semblava que s’ho havien de menjar tot, però els darrers anys són els supermercats de format mitjà els qui han conquerit una part molt important de la demanda”, explica el director general de comerç del Govern, José Antonio Caldés. El Govern només té informació directa per motius competencials de les superfícies considerades de gran mida:més de 700 metres quadrats a Mallorca, 400 metres quadrats a Eivissa i Menorca, i 300 a Formentera. “D’aquest format, se’n fan menys perquè les companyies ja tenen estudiats uns models que no arriben a la mida considerada gran superfície, i la tramitació és més senzilla. Se n’han fet molts però més petits”, explica.

En tot cas, el 2024 encara es tramitaren 14 grans superfícies a les Illes, “però encara així les mides no són molt grans”. “Els supermercats s’acosten cada vegada més als ciutadans, i les compres tornen a ser més petites”, conclou.

No hi ha dades públiques sobre els resultats de les companyies, “però sens dubte si cada any, durant 20 anys, s’han obert desenes de supermercats, no cal ser molt viu per entendre que el negoci s’ha disparat”. “Nosaltres hem duplicat les vendes de caixa després de la pandèmia. Ara bé, els costos s’enfilen”, admet Joan, un veterà empresari que gestiona dues franquícies d’una coneguda marca de supermercats turístics al Llevant de Mallorca. El supermercat turístic és un dels grans beneficiats del model econòmic illenc. “A diferència del que passa amb la resta del comerç convencional, que no ho està passant bé, els supermercats s’han vist molt beneficiats per l’increment del turisme, i sobretot del turisme vacacional”, explica el secretari general d’Afedeco, Antonio Vilella. “Si observau les perifèries de pobles i ciutats, s’hi han instal·lat tots, les principals marques, perquè així aprofiten el pas dels turistes amb el cotxe de lloguer”, assegura.

Basta veure que dues marques de capital alemany i especialitzades en aquest format han desembarcat amb força els darrers anys: Aldi i Lidl. Aldi va arribar fa una dècada i ja té 15 supermercats. “El 20 de maig de 2015 vàrem obrir sis botigues a Mallorca, el dia amb més obertures simultànies en la història d’Aldi a Espanya des de 2002, una mostra de la importància de les Balears per a Aldi”, explica la directora de comunicació de l’empresa, Silvia Segarra. “El nostre objectiu és continuar creixent fins a assolir els 30 supermercats”, calcula.

Els motius d’aquest increment del volum de supermercats tenen a veure amb “l’augment dels turistes que van a cases de lloguer”. “Nosaltres abans obríem menys hores i menys mesos i ara hem anat eixamplant perquè realment arriben per una setmana i carreguen”, confirma Joan, qui no nega que el lloguer vacacional és un dels grans motors d’aquesta explosió de supermercats: “Són famílies o grups d’amics que venen a passar un grapat de dies i cuinen d’aquella manera, o enfornen pizzes congelades, però el que és clar és que amb els preus que té la restauració, no poden sortir a dinar cada dia”.

L’increment del turisme de lloguer i del turisme en general, que ha registrat un augment del 41% del nombre de visitants entre 2008 i 2024, no és emperò l’únic motiu. “Fa només 10 anys a les urbanitzacions de costa del Llevant hi vivia poca gent, i ara cada vegada som més. No ho podem atribuir tot al turisme perquè seria mentida. A l’hivern aquí es fan xalets, reformes, i seguit tenim picapedrers, jardiners i famílies que viuen a apartaments que abans estaven tancats a l’hivern”, explica Joan.

Un supermercat a cada cantó

Tot i el desembarcament de noves empreses, Eroski es manté com a líder indiscutible en el segment de supermercats. El director a les Balears, Alfredo Herráez, admet que els darrers anys s’ha viscut una situació excepcional que ha generat “una major pressió competitiva que ha derivat en una saturació comercial dins un sector ja madur”. “A cada cantonada hi ha un supermercat”, adverteix. La seva estratègia s’ha basat en adaptar-se a un públic que ja no fa aquelles compres d’omplir el carro. “Hem apostat per un pla de reformes ambiciós, transformant pràcticament tota la nostra xarxa de 110 botigues. La nostra aposta pel producte local i la proximitat fa que estiguem presents a mig centenar de municipis de les Balears, incrementant la nostra capil·laritat any rere any”, explica.

Encara que la major part dels grans operadors admeten que hi ha una certa saturació després de dues dècades ininterrompudes de creixement, els plans encara preveuen augmentar superfície de venda:“Fins al 2026, també tenim el repte de dur a terme cinc noves obertures, amb la voluntat de continuar apostant per la proximitat”, confirma a l’ARABalears el director d’Eroski a les Illes Balears. De totes maneres, tampoc s’espera l’allau dels darrers anys. “El 2024 tramitàrem 14 grans superfícies, i enguany de moment només en tenim dues”, assegura el director general de comerç, José Antonio Caldés.

“Les Illes Balears tenen una elevada concentració de marques de distribució en un territori limitat, cosa que provoca un excés de superfície que en moltes ocasions no es justifica fora de temporada”, admet sense embuts. L’estacionalitat encara marca el pas en algunes zones turístiques, i per tant “no pens que hi hagi gaire més augment els anys vinents, perquè a l’hivern costa mantenir algunes plantilles perquè baixa l’activitat. Hi ha massa competència, i si tanques després no trobes gent per poder tornar a obrir”, explica un directiu que demana l’anonimat.

La batalla del producte local

Encara que el turisme sigui una mina per als supermercats, “no poden oblidar la població resident, i alguns ho fan bé. Eroski ha demostrat que és possible apostar pel producte local i li dona resultats; esper que d’altres s’hi apuntin”, afirma Antonio Vilella, d’Afedeco, qui reivindica que “l’enorme quantitat de superfície comercial es comprometi amb els productors illencs”. La macrocooperativa biscaïna va batre el seu rècord el 2024:“Eroski va vendre 68 milions d’euros en producte local, i n’esperam un increment del 8%”, afirma Herráez.