Xoc entre Sumar i el PSOE per la tributació del salari mínim

Madrid / BarcelonaMai abans una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) havia generat un xoc entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, com el que s'ha viscut aquestes últimes hores. Però el que ha desencadenat la picabaralla no ha estat l'increment de l'SMI del 2025 –50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts–, sinó la decisió del ministeri d'Hisenda (PSOE), sota la batuta de María Jesús Montero, de no adaptar el mínim exempt en l'IRPF a la pujada del salari mínim. La mesura implica que per primera vegada una part de les persones que cobren el salari hagin de tributar per l'IRPF, cosa que la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha afanyat a censurar: "He sabut la decisió [d'Hisenda] pels mitjans de comunicació i no s'ha deliberat [al consell de ministres]", ha afirmat Díaz durant la roda de premsa posterior al consell.

D'aquesta manera, la titular de Treball ha volgut deixar clar que la decisió ha estat presa de manera unilateral pel PSOE. De fet, fins i tot ha amenaçat de revocar la mesura a través d'una iniciativa al Congrés dels Diputats –Sumar ha anunciat que presentarà una proposició de llei a la cambra baixa espanyola per corregir Hisenda i Díaz l'ha defensat–. La tensió a la taula del consell de ministres, on Díaz s'ha assegut al costat de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría (PSOE), ha estat ben evident, malgrat que aquesta última hi ha volgut treure ferro i ha remarcat que "el tema del dia" era la pujada de l'SMI.

"Esclar que cal fer pedagogia fiscal a Espanya, però la qüestió no és si cal apujar o abaixar impostos, sinó qui ha de pagar-ne. Des del meu espai polític, Sumar, creiem que aquí és on cal posar el focus", ha insistit Díaz. De fet, la ministra de Treball fins i tot ha recriminat que "s'acabi de fer un regal fiscal als rendistes", en referència a la decisió del ministeri d'Habitatge (PSOE) d'aprovar exempcions del 100% en l'IRPF als propietaris que abaixin els lloguers. En canvi, des del ministeri d'Hisenda creuen que obrir aquest precedent ajuda a fer "pedagogia fiscal". "El que és important és garantir que el sou que reben els treballadors que cobren l'SMI se situï al voltant del 60% del salari mitjà i això, actualment, es compleix. El que no poden fer les forces progressistes i d'esquerres és estigmatitzar els impostos", apunten fonts de la cartera que pilota María Jesús Montero.

Amb tot, caldrà veure fins on arriba el conflicte. Com Sumar, Podem ha presentat una proposició de llei per revocar la decisió d'Hisenda, EH Bildu també s'hi oposa, i s'hi afegeixen iniciatives del PP en la mateixa línia. Una majoria parlamentària podria tombar els plans de Montero i plana el dubte si la vicepresidenta primera podria eventualment vetar aquesta reforma perquè l'SMI quedi exempt de tributació al·legant que provocaria una reducció dels ingressos pressupostaris.

2,4 milions de treballadors beneficiats

L'augment de 50 euros aprovat aquest dimarts deixa l'SMI en 1.184 euros bruts al mes en 14 pagues, és a dir, 16.576 euros bruts a l'any. Beneficiarà uns 2,4 milions de treballadors, sobretot del sector de l'hostaleria, el comerç i l'agricultura, i serà retroactiu: tindrà efectes des de l'1 de gener del 2025. Amb aquesta nova pujada, el salari mínim a Espanya ha augmentat més d'un 60% des del 2018, quan se situava en 735,9 euros bruts al mes. Fins ara, amb cada augment del salari mínim Hisenda havia incrementat el mínim exempt en l'IRPF de manera que els treballadors que el perceben no havien de tributar-lo. Aquest 2025 això no passarà, de manera que es manté el mínim exempt aprovat l'any 2024: 15.876 euros l'any.

Cal tenir en compte que la tributació no afectarà tots els beneficiaris de la pujada de l'SMI, sinó uns 500.000 treballadors –solters i sense fills–, segons càlculs de la comissió d'experts de l'SMI. "Aquest impost s'adapta a les circumstàncies personals de cada contribuent", recorda José María Durán, professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. "El gruix dels treballadors que guanyen l'SMI continuaran sense retencions per l'IRPF", reiteren des d'Hisenda. Per exemple, un contribuent amb una parella i un fill menor de tres anys no tindrà cap retenció.

Els treballadors que sí que ho notaran en la nòmina mensual es veuran afectats pels trams més baixos de l'IRPF, pels quals Hisenda els retindrà una part del sou –de cara a la declaració de la renda de l'any 2026, entrarà en joc la part autonòmica de l'IRPF–. Des del Registre d'Economistes d'Assessors Fiscals han estimat que de mitjana un treballador solter i sense fills que cobri el salari mínim tindrà una retenció d'uns 300 euros anuals, de manera que la pujada de l'SMI (700 euros bruts l'any) es quedaria en 400 euros nets. Tanmateix, com es pot veure al gràfic, les retencions canvien lleugerament depenent de la comunitat autònoma, que és l'encarregada de fixar una part de l'IRPF. Des del ministeri d'Hisenda no han fet càlculs de recaptació.

Debat obert

Uns quants experts consultats constaten que si s'ha obert aquest debat és per l'increment del salari mínim els últims anys i la seva aproximació al sou més freqüent. "Quan un treballador paga IRPF és perquè té més capacitat econòmica i el que guanya no només va destinat a la subsistència. La clau d'aquest impost és que s'adapta. No tributes per tot el sou, sinó per una part", recorda Durán.

"Des del punt de vista agregat dels ingressos [a les arques públiques], l'impacte és petit, però és important en termes [d'ingressos] nets per a qui percep l'SMI, perquè ja no seria el 60% del salari mitjà", apunta Jorge Uxó, professor d'economia aplicada de la Universidad Complutense de Madrid (UCM). Fruit d'això, planteja que de la mateixa manera que la pujada de l'SMI ha estat progressiva amb el temps, la tributació per l'IRPF per part d'aquests perceptors també podria haver estat esglaonada. "Potser el debat no ha de ser o tot o res", apunta.

Per al catedràtic d'economia aplicada de la UB Raúl Ramos, l'SMI i la fiscalitat han d'anar alineats i s'han d'encaixar de manera progressiva. En aquest sentit, considera que "té més sentit" que finalment s'hagi valorat l'opció que els salaris més baixos també comencin a tributar per l'IRPF. "No hauria de passar que algú que paga impostos acabi pitjor que qui està per sota del mínim exempt", comenta l'expert. També insisteix en la necessitat d'actualitzar els trams de l'IRPF per contenir l'impacte de la inflació i evitar que les rendes més baixes acabin pagant més.

Finalment, acadèmics com Uxó recorden que també cal posar el focus en la pedagogia fiscal sobre les rendes altes. "Hi ha reformes pendents com la tributació de les rendes del capital", recorda l'economista. Una tesi que també ha defensat el ministeri de Treball.