La Reserva Federal inicia la retirada dels estímuls als EUA

BarcelonaLa Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres la reducció del seu programa de compra de deute a partir d'aquest mes, tal com ja havia deixat entreveure. La rebaixa serà de 15.000 milions de dòlars mensuals, fet que suposa començar a retirar gradualment els estímuls monetaris desplegats per donar suport a l'economia davant de la crisi provocada per la pandèmia. En el comunicat emès al final de la reunió de dos dies, en què ha deixat sense canvis els tipus d'interès en el rang d'entre el 0% i el 0,25%, la Fed ha justificat la decisió per la "substancial" millora de l’economia, encara que reconeix que la inflació continua sent "elevada".

Amb aquesta decisió unànime, el volum de compres mensuals de bons, actualment en 120.000 milions de dòlars, aniria reduint-se progressivament cada mes en 15.000 milions, amb l'objectiu d'eliminar completament el programa a mitjans del 2022. La Fed ha precisat que està "preparada per ajustar" aquesta reducció a les compres "si ho exigeixen els canvis en les perspectives econòmiques".

Sobre la inflació, el banc central nord-americà ha admès en el comunicat que és alta, però ha insistit que respon en gran mesura "a factors que s’espera que siguin transitoris". L'índex de preus al consum (IPC) –l'indicador que mesura les variacions de preus– va tancar el setembre als EUA amb una taxa interanual del 5,4%, la més alta en 13 anys.

En la roda de premsa posterior a la reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès), l'ens intern responsable de la política de la institució, el president de la Fed, Jerome Powell, ha insistit que la inflació és "transitòria" i que es començarà a "moderar a partir del segon o tercer trimestre del 2022". Les raons darrere dels increments de preus, ha afegit, són "la forta demanda" i els problemes d'abastiment i subministrament de la indústria a escala mundial, provocats per colls d'ampolla i problemes de transport i logística en el comerç internacional.

Powell no veu, doncs, que hi hagi perill d'entrar en una espiral inflacionista causada per una pujada de preus que reajusti a l'alça els salaris. Al contrari, el president de la institució no creu que el mercat laboral de la primera economia del món estigui encara plenament recuperat respecte als nivells d'abans de la pandèmia, ja que la creació d'ocupació avança a un ritme més lent del que voldria l'organisme malgrat el baix nivell d'atur, situat en el 4,8%. Aquesta manca de tracció al mercat de treball és una de les raons que esgrimeix Powell per justificar el manteniment dels tipus en mínims històrics: "Podem ser pacients respecte als tipus d'interès. Aquesta no era la reunió per discutir-ho", ha reblat.

El BCE retira més de pressa els estímuls

L'inici de la retirada d'estímuls als Estats Units arriba quasi dos mesos més tard que la del Banc Central Europeu, encara que l'economia de la zona euro es recupera a un ritme més lent que la nord-americana. En aquest mateix sentit, la Reserva Federal ha posat una data de caducitat al programa de les compres de bons més tardana que la del BCE, que espera acabar el seu programa PEPP (aprovat especialment per lluitar contra els efectes de la pandèmia) al març, mentre que la Fed podria allargar-lo fins a l'estiu.

En el que sí que coincideixen les dues institucions, però, és en la inflació. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va qualificar la setmana passada de "temporal" la pujada de preus dels últims mesos i va insistir, igual que ha fet Powell aquest dimecres, que es moderarà a partir de l'any que ve.