Inversió
Economia 31/10/2022

Els pressuposts per al 2023 del Govern superaran els 7.000 milions

La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha destacat que les inversions públiques s'han "incrementat més que mai"

2 min
El Consolat de Mar

PalmaEl Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el projecte de llei de pressupostos per al 2023 amb una dotació de 7.133 milions d’euros, amb un increment d'un 11,5% respecte del 2022. En comparació amb el 2015, la pujada és de 3.100 milions d’euros. D'aquesta quantitat, l'Executiu autonòmic en destinarà 1.185,9 euros a pagar els deutes amb els bancs –un 3% menys que l'any anterior– i 5.947,5 a inversions directes a les diferents àrees –un 15% més que el 2022.

Així n'han informat aquest dilluns en roda de premsa el portaveu del Govern, el conseller Iago Negueruela, i la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez. La titular d'Hisenda ha destacat que aquestes xifres suposen un "gran escut social", davant un "hivern ple d'incerteses". La membre de l'Executiu també ha destacat que són "unes inversions més capil·laritzades que mai", perquè arribin a tothom. Ara, la passa següent és que el projecte de llei de pressupostos de la Comunitat Autònoma entri en tramitació parlamentària.

Per a Sánchez, les principals fonts d'ingressos que han permès "incrementar més que mai" els pressupostos han estat sobretot els fons europeus Next Generation (420 milions d'euros) i els estatals addicionals del factor d'insularitat (110 milions d'euros) en el règim especial de les Illes. Així mateix, el 2022 també ha crescut la recaptació de l'IRPF, l'IVA i l'impost sobre transmissions patrimonials, fet clau per a les arques públiques.

Polítiques socials

Així, aquests recursos no financers, és a dir, d'inversions a les àrees del Govern (5.947,5 euros) es divideixen principalment en despesa social i polítiques de desenvolupament. En el cas dels recursos per a polítiques públiques, Sánchez ha subratllat que un 60% de les polítiques públiques anirà a salut, serveis socials, ocupació i habitatge. Aquestes partides representen la part més gran dels pressupostos, 4.096 milions d'euros, amb un increment del 13%.

Concretament, la despesa sanitària s'incrementa en 205 milions d'euros; la d'educació, en 109, i la de serveis socials, en 99 milions. Això permetrà, entre altres coses, que els recursos en polítiques d’accés a l’habitatge creixin un 218% en conjunt, una de les més elevades. Com a conseqüència, el Govern preveu un increment del parc públic de l’habitatge del 72% al conjunt de les Illes, amb 1.273 nous habitatges de lloguer.

Desenvolupament

Per altra banda, 767 milions d'euros es destinaran a polítiques de desenvolupament i millora del model productiu. Dins aquesta partida s'inclouen les àrees de medi ambient, transició energètica, mobilitat sostenible, sectors productius i recerca. En aquest cas, la pujada és d'un 47,7%, és a dir, de 2.434,4 milions d'euros respecte del 2022.

La partida que experimenta un increment més elevat és la de Comerç, Indústria i Turisme sostenible, amb un 272% més (en total, s'han pressupostat 137 milions d'euros per a l'any que ve). A banda d'això, dins les polítiques de desenvolupament s'inclouen els 20 milions d'euros per al tramvia de Palma, inclosos en els pressupostos del 2023. Destaca també l'ascens del 80% del pressupost de recerca, seguit del 67% de transició energètica.

Un 7% en despesa de personal

Un altre apartat clau dels pressupostos és el finançament dels consells insulars, que és de 553 milions d'euros per al 2023, un 28,8% més que els pressupostos inicials del 2022. En detall, la inversió per càpita és de 1.004 euros per habitant a Mallorca; de 1.562 euros a Menorca; 1.108 euros, a Eivissa, i 2.107 euros, a Formentera. Així mateix, el projecte de llei també inclou un increment d'un 7% en la despesa de personal, la qual afectarà tots els funcionaris de l'Administració pública, inclosos els membres del govern.

Dèficit, deute i regla de despesa

La consellera d'Hisenda també ha informat que per al 2023, es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de la despesa. Es tracta d'una mesura extraordinària adoptada per al conjunt de les administracions públiques per part del Consell de Ministres, com ja es va fer arran de la pandèmia per al 2020, el 2021 i el 2022. Aquesta suspensió fa que no sigui exigible a les administracions públiques un llindar concret pel que fa als objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de la despesa. El Govern de les Illes Balears ha elaborat els pressuposts per a l’any 2023 d’acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d’Espanya a les comunitats autònomes, un nivell orientatiu del 0,3% del PIB.


stats