Oviedo: “Les estadístiques no expliquen tota la realitat”

PalmaLa presidenta de la Federació d’Associacions d’Iberoamèrica, Europa, Àsia i Àfrica a les Illes, Isabel Oviedo, destaca que la situació de bona part dels immigrants que treballen a la Comunitat és de total precarietat, ja que es veuen obligats a treballar sense contracte o amb jornades superiors al sou que perceben. “En molts de casos estam parlant de treball submergit, amb sous que ronden els 3 o 4 euros l’hora i jornades esgotadores de fins a 15 hores que pràcticament no permeten obtenir un sou per dur una vida digna”, explica l’advocada equatoriana.

Segons Oviedo, els immigrants venen a les Illes atrets per la falsa informació que es necessita molta mà d’obra, però quan són aquí les dificultats per accedir al mercat de treball amb unes condicions raonables són molt grans.

Problemes d’habitatge

“L’habitatge és tal vegada el principal problema a què s’enfronten els nouvinguts, ja que amb sous de 500 o 600 euros no tenen més remei que compartir una habitació, que ronda els 400 euros mensuals. Per això ens trobam famílies de quatre o cinc persones convivint en un mateix espai, una situació que no es pot qualificar de digna”, remarca.

Durant la temporada d’estiu, la demanda de mà d’obra es dispara i és més senzill trobar feina, però Oviedo insisteix que moltes vegades són llocs de poca qualificació.

“Les dones troben, sobretot, feines de neteja o d’ajudants de cuina en hotels, restaurants o cafeteries. Els homes són més demanats en la construcció o altres llocs de baixa qualificació dins l’hostaleria. Els magrebins es dediquen principalment a l’agricultura en zones com sa Pobla i Felanitx. A més, la crisi ha provocat una gran baixada dels sous. Mentre que en el moment de la bombolla immobiliària un peó podia arribar a cobrar entre 15 i 20 euros l’hora, ara els sous són molt més baixos. I això quan es té la sort de tenir un contracte”. La presidenta de l’esmentada entitat apunta que alguns empresaris treuen profit de la situació de molts immigrants per obtenir mà d’obra barata, sobretot per cobrir llocs de feina que no són de cara al públic i que són més difícils de detectar per part de la Inspecció de Treball.

Les inspeccions laborals que varen fer el 2018 la Conselleria de Treball i la Seguretat Social varen implicar 11,3 milions d’euros en sancions, un increment del 5% en relació amb els 10,7 milions de l’any anterior, segons les dades del Ministeri i la Conselleria de Treball.