“Només volem quedar a Porreres”: el crit d'ajuda d’una mare i una filla davant la crisi del lloguer
La manca d’habitatge assequible al Pla de Mallorca obliga moltes famílies a replantejar-se quedar als seus municipis d’origen
Porreres“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.
Joana Maria Barceló, autora de la publicació juntament amb la seva filla Sofia, explica a l'ARA Balears que la publicació “no és només una recerca d’habitatge, sinó que ja ho vaig publicar amb un doble sentit, perquè és una manera de visibilitzar una realitat que afecta avui moltes famílies, sobretot com la que formam la meva filla Sofia i jo com a família monoparental”.
La família viu de lloguer al pis d’una familiar que ha de disposar de l’habitatge per la seva filla. “Tot ben normal i lògic”, diu Joana Maria, qui no és nova en la recerca de pis i ja acumula unes quantes mudances. Fins ara, però, mai havia trobat tants problemes per aconseguir habitatge. El bocaorella, la xarxa familiar de coneguts i amistats sempre havia funcionat, però ara ja no és així, almanco per trobar un habitatge digne a un preu assequible: “De dues habitacions per nosaltres dues, tampoc no demanam més, però només tenim el meu sou. Aquest és un dels impediments de les famílies monoparentals, per a les quals tot són problemes”, apunta.
Una altra via, els llocs web immobiliaris, en què “tampoc no hi ha res, perquè els preus són molt elevats, no ho podem pagar”, apunta aquesta psicòloga especialitzada en orientació laboral que fa feina a la Fundació Deixalles.
“Davant aquesta situació vaig posar un petit anunci a Facebook en què deia que cercava pis, però vaig veure que no funcionava i va ser aleshores quan se’m va acudir fer l’anunci amb un cartell més visual i amb les nostres fotografies. La idea era veure si tocava la fibra, els sentiments, les emocions de la gent i apostar per la consciència col·lectiva, la solidaritat i l’empatia de la gent, i ho hem aconseguit”, explica.
La publicació ara per ara ha fet efecte i, de fet, ha rebut el suport de molta gent que li comença a proposar habitatges. Però per ara són massa cars i grossos. Posa l’exemple d’un de quatre habitacions pel qual demanen 1.500 € mensuals.
El que demana és senzill, però encara sembla difícil: “Volem continuar vivint al nostre municipi amb la nostra gent, saludant la gent al carrer i en el nostre entorn, i ens trobam amb un mercat de lloguer de cada vegada més inaccessible. He volgut convertir una cerca de pis normal en aquesta altra manera de visibilitzar-ho. Som de Porreres, tenim la família, les amistats i la vida aquí i voldríem seguir aquí, perquè, si no queda altre remei, haurem de partir”.
Arrelament
Així, en la publicació, a la qual ha donat forma de notícia de diari ben estructurada, apunta amb el destacat “A Porreres, cada carrer ens diu el nom”, “aquí hem crescut, aquí hem estimat, i aquí hi ha la llum que reconeixem fins i tot amb els ulls tancats”. “Som mare i filla, dues vides que caminen juntes, arrelades a aquesta terra que ens ha vist fer-nos grans” per demanar “un petit refugi dins el poble, un espai on continuar escrivint la nostra història entre veïnats, campanes i records que no volem deixar enrere”.
En la mateixa línia, apel·la a l’arrelament com a necessitat vital. Així, en un altre apartat posa “Mare i filla porrerenques”, que “Hi hem crescut [a Porreres], hi tenim la família, les amistats i totes les arrels que ens lliguen al nostre poble. Per això volem continuar vivint aquí, a ca nostra”.
Finalment, se centra en les característiques mínimes que requereix la seva família: “Cercam un pis de lloguer, preferentment de 2 habitacions, tranquil i amb contracte estable. Som persones responsables, respectuoses i amb solvència. Si sabeu d’algun pis disponible o properament lliure, us agrairem molt qualsevol informació”.