A Menorca no hi ha aigua per a tots

CiutadellaLes reserves d’aigua a Menorca han arribat el mes d’agost al nivell més baix mai registrat, el 33%, i aqüífers com el de la Roca es troben encara pitjor, tan sols al 24% de la capacitat. Les restriccions imposades pels ajuntaments encara són vigents en sis dels vuit municipis de l’illa i, tot i que pobles com es Mercadal han reduït el consum un 23% als grans consumidors, les solucions, segona dessaladora inclosa, tardaran a fer-se efectives.

Davant aquesta situació, el GOB ha demanat a totes les formacions polítiques i a la ciutadania organitzada a l’illa que s’evitin nous creixements turístics a la costa i es reconsiderin també els que estan previstos. Es tracta –diu– de “passar de les paraules als fets” i replantejar desenvolupaments urbanístics que, tot i estar aprovats, han perdut viabilitat ambiental davant la greu manca d’aigua que pateix l’illa.

Projectes en tramitació

El GOB posa el punt de mira, especialment, en les 11.663 places que es poden crear a les zones de creixement previstes al voltant de les urbanitzacions i parla explícitament de “replantejar” els projectes en tramitació a Cap d’en Font i Binissafúller (Sant Lluís), Platges de Fornells (es Mercadal), Repòs del Rei (es Castell), Torre-solí (Alaior) i Canutells (Maó).

“Que el 2026 encara hi hagi ajuntaments que tramiten plans parcials per fer més de 100 xalets nous a la costa o que el Consell eviti que s’eliminin places turístiques que van quedant inoperatives pel mateix mercat demostra que encara queda molta feina per fer”, alerta. Sobretot, tenint en compte que la Llei òmnibus permet accelerar projectes que es considerin estratègics sense haver d’acreditar que hi haurà aigua suficient per abastir els nous creixements.

On queda més potencial de creixement és a la costa nord del Mercadal, que pot incrementar fins en un 55%, prop de 7.000 llits, la capacitat actual d’allotjament turístic. L’àrea més afectada és la urbanització de Platges de Fornells, que el Pla Territorial Insular (PTI) del 2003 ja va reduir a la meitat. Però la recent reactivació del projecte per construir-hi 116 xalets i 297 noves places hoteleres ha posat en alerta el GOB, qui ha advertit que l’aqüífer de l’Albaida, del qual depenen els pous de la Roca que abasteixen la urbanització, es troba en mínims històrics per la sobreexplotació que ha patit i no disposa de prou aigua per assumir aquest creixement. Més encara quan el consum mitjà a la costa menorquina, que frega els 500 litres per persona i dia, pràcticament duplica el consum residencial i el que es calcula al mateix pla parcial.

L’entitat ecologista ha al·legat igualment contra el desenvolupament dels nuclis de Cap d’en Font i Binissafúller, a la costa de Sant Lluís. El pla parcial que tramita l’Ajuntament santlluïser preveu construir 115 xalets nous en una zona on, com ha acreditat la Comissió balear de Medi Ambient, no hi ha aigua. I la solució que planteja el promotor d’injectar salmorra als pous tampoc no satisfà el GOB, que tem que es pugui contaminar l’aqüífer i facilitar la intrusió marina cap al subsol.

També la massa subterrània d’on s’extreu l’aigua per abastir el llevant de Menorca es troba sobreexplotada i no disposa de prou recursos per garantir el desenvolupament de la zona de Repós del Rei, a mig camí entre Maó i es Castell. El pla parcial que regula la urbanització de la zona és fruit del conveni signat entre l’Ajuntament i la promotora el 2004, fa 22 anys, però ara es torna a tramitar. Hi preveu 282 habitatges i dos hotels de 250 llits cadascun, però l’estudi ambiental no ho veu viable fins que no es pugui dessalar l’aigua de la mar.

1.191 places residencials

L’altra zona esmentada pel GOB, la de Torre-solí (Alaior), preveu també un important creixement devora d’una de les urbanitzacions més grans de Menorca, la de Son Bou, ja que es pretenen desenvolupar 700.000 metres quadrats de terreny. Segons les previsions, hi poden caber fins a 1.191 places residencials i unes altres 450 d’hoteleres.

Però hi ha altres desenvolupaments, encara més avançats, que ja és impossible aturar. Es tracta de projectes ara tan extemporanis com la construcció de 38 habitatges aïllats, cadascun amb la seva piscina, i una piscina comunitària a la urbanització de Son Parc. L’Ajuntament del Mercadal acaba de donar llicència a la promotora Pryconsa SL per executar l’obra amb un pressupost de 8,5 milions d’euros. També a Son Parc ha autoritzat uns altres 25 xalets amb piscina en condomini impulsats per Neinor Península SL, la promotora que ha comprat el desenvolupament ja aprovat a la zona i que està pendent d’executar des de fa anys.

Altres desenvolupaments contigus a les urbanitzacions de Santandria, Cala Galdana, Punta Grossa i Son Ganxo continuen igualment a l’espera de poder-se tramitar i executar, però els recursos naturals de l’illa no donen per a més. L’estudi que ha anunciat el Consell per determinar la capacitat real de Menorca per absorbir nous creixements i garantir-los aigua fixarà l’autèntic topall de què pot assumir l’illa.