Menorca ja no és l’illa del vent

CiutadellaMenorca, coneguda com l’illa del vent, no ha tret durant el darrer any gens de profit del seu potencial eòlic. Per primera vegada en un quart de segle, la producció d’aquest tipus d’energia renovable ha estat pràcticament nul·la, mentre creix la implantació de parcs solars sobre el territori.

Les dades que acaba d’actualitzar l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) ho deixen clar. La generació de renovables ha experimentat un increment significatiu des del 2023, arran de la posada en marxa del parc solar de Son Salomó a Ciutadella i de la recent connexió de l’Agrisolar del Mercadal, però encara queda lluny dels objectius marcats per l’Estratègia Menorca 2030. Les renovables varen aportar l’any passat 84.646 megawatts/hora, el 18% de l’energia connectada a la xarxa, quan ja haurien de suposar el 54%, fins a assolir el 85% el 2030. Amb tot, el percentatge apunta a l’alça, amb el major parc de l’illa (Menorca Solar, de 87 MW) en construcció, mentre baixa la dependència de la central tèrmica de Maó.

Així i tot, la implantació fotovoltaica s’ajusta bastant al que estava previst. Els parcs solars instal·lats sumen una potència de 143 MW, a prop dels 160 que haurien de totalitzar i pel camí d’assolir els 261 MW d’aquí a cinc anys. Fins i tot les instal·lacions particulars d’autoconsum estan per damunt dels objectius. Generen 26 megawatts, deu més dels que haurien de sumar a hores d’ara i a un pas d’arribar als 30 MW el 2030.

L’energia eòlica és la que falla a Menorca. El 2025, amb el parc de Milà fora de servei, no aportà ni un sol megawatt a la xarxa elèctrica, quan hauria de generar almenys el 8% de l’energia i té l’objectiu de cobrir en cinc anys el 16,5% de la potència renovable instal·lada.

Un recanvi per al parc de Milà

Aquest mes s’han acabat de desmantellar els quatre molins del parc eòlic de Milà, de 3,2 MW de potència, el primer que es va construir a les Balears fa vint anys, i l’únic d’aquest abast que continuava en mans públiques. La instal·lació s’ha desfet perquè fa un any que va acabar la seva vida útil i per la seva inviabilitat econòmica. Durant els 19 anys que va funcionar, va generar uns ingressos de 7,7 milions d’euros i unes despeses superiors als 8,1 milions. Les contínues avaries, sobretot després de la pandèmia, han fet que la seva activitat finalitzàs amb un dèficit acumulat proper als 400.000 euros.

El Consorci de Residus i Energia –participat pel Consell i els vuit ajuntaments de l’illa– n’ha invertit quasi el doble, 760.282 euros, en el desmantellament. Però la retirada dels molins no és un comiat de la transició energètica a Menorca: el president Adolfo Vilafranca pensa en “nous projectes renovables a la zona” que facin possible la “matriu energètica de l’illa”. És “una passa més cap a l’adaptació i modernització de les infraestructures energètiques, amb el màxim respecte pel territori i el medi ambient”, diu.

El Consell promou l’elaboració d’un quadern sobre l’energia eòlica a Menorca. Amb el document pretén analitzar els precedents, a partir de l’experiència del parc de Milà, com també el potencial i l’impacte social, territorial i econòmic dels molins. Però també la possibilitat que s’autoritzin parcs eòlics marins, contraposant el seu impacte visual a prop de la costa al benefici d’allunyar-los dels nuclis rurals i dels espais naturals. Tot això per evidenciar la necessitat d’assolir la “matriu elèctrica” per no dependre només del sol per produir energia renovable.

El contracte públic per fer el quadern incideix en el fet que “la fotovoltaica per si sola no basta per cobrir la demanda nocturna ni hivernal sense un suport eòlic equilibrat”. Vol “crear un sentit d’urgència” per complir els compromisos de l’Estratègia Menorca 2030 i remarcar el potencial eòlic de l’illa com “un recurs propi i sobirà, de quilòmetre zero, que redueix la dependència del cable submarí i dels combustibles fòssils”.

Comunitats energètiques i molins a la mar

La idea és explorar possibles ubicacions compatibles amb el Pla Territorial Insular (PTI), que permetin implantar parcs “microeòlics” de baixa intensitat i que es puguin integrar en zones degradades i d’ús industrial. O bé estudiar els beneficis socioeconòmics de crear comunitats energètiques on els ciutadans puguin ser copropietaris dels molins que s’instal·lin, aconseguir baixar la factura elèctrica i generar una ocupació especialitzada a l’illa. El model a seguir és el de l’illa canària del Hierro –també Reserva de Biosfera– o l’illa danesa de Samsø. Totes dues han aconseguit abastir-se al 100% d’energia renovable.

El GOB aplaudeix que l’aposta renovable a Menorca impliqui l’energia solar, “perquè no distorsiona tant el paisatge com els parcs eòlics”. Així i tot, considera que centrar-se només en la fotovoltaica limita la producció a les hores de sol, i que disposar, a més, d’una quota d’energia eòlica “podria ser positiu per combinar l’aposta actual”.

Actualment, Menorca té més fotovoltaica operativa de la que es demana i té altres desenes de MW pendents de connexió. La interconnexió amb Mallorca permet donar sortida a part d’aquesta producció. Però el que en cap cas es podria absorbir, segons l’organització ecologista, és la producció dels dos megaparcs eòlics marins que, a l’empara del Ministeri per a la Transició Ecològica, es projecten a la costa nord-est de Menorca i que deixarien la capacitat productiva al voltant dels 500 MW. Tanta que el GOB avisa que es posaria en risc l’estabilitat del sistema elèctric balear.

L’entitat proteccionista ha al·legat contra els dos projectes de parc eòlic marí, per l’impacte dels aerogeneradors de fins a 325 metres d’alçada a només cinc quilòmetres del litoral. A més, provocarien una contaminació acústica a la franja nocturna més de 100 vegades superior al nivell màxim de renou permès a nuclis residencials com el Grau, la Mesquida, Macaret i es Castell.

El secretari d’Estat d’Energia, el mallorquí Joan Groizard, va reconèixer el desembre al Senat que els projectes de parc eòlic marí suposarien una sobreproducció energètica per a Menorca. “L’actual xarxa elèctrica no estaria preparada ni per aprofitar l’energia ni per dur-la fora”, es queixa el senador popular Tóbal Marquès. El debat és sobre la taula.