On llogar una casa és un luxe: Dos municipis de les Balears, entre els més cars d'Espanya
Els preus superen els 22 euros el metre quadrat i situen les Balears com la quarta província més cara, segons un informe de Fotocasa
PalmaEivissa i Calvià es consoliden entre els deu municipis amb els preus de lloguer més elevats de l’Estat, amb rendes que superen els 22 euros per metre quadrat. Així ho recull l’informe La vivienda en alquiler en España en el año 2025, elaborat pel portal immobiliari Fotocasa.
Segons l’estudi, Eivissa ocupa la segona posició del rànquing estatal, amb un preu mitjà de 23,34 euros/m², només superada per Esplugues de Llobregat, que lidera la classificació amb 25,53 euros/m². En quarta posició hi apareix Calvià, amb un preu mitjà de 22,17 euros/m², mentre que Barcelona se situa just per davant d’Eivissa, amb 23,30 euros/m².
L’informe també analitza l’evolució dels preus per províncies i situa les Illes Balears com la quarta més cara d’Espanya, amb una mitjana de 18,60 euros per metre quadrat, fet que suposa un increment interanual del 7,2%. Només la superen Barcelona (21,90 euros/m²), Madrid (20,66 euros/m²) i Guipúscoa (19,02 euros/m²).
Fotocasa assenyala que el mercat del lloguer ha tancat el 2025 amb un escenari marcat per “preus molt elevats”, concentrats sobretot en territoris amb una forta pressió de la demanda, com Catalunya, la comunitat de Madrid, les Balears, el País Basc i les Canàries.
En aquest sentit, la directora d’Estudis i portaveu del portal, María Matos, explica que “l’encariment del lloguer es concentra especialment en les zones amb més pressió demogràfica i econòmica, on la creació de nou parc residencial no és capaç d’absorbir la demanda existent”. Aquesta manca estructural d’oferta, afegeix, provoca que els preus es mantinguin tensionats de manera persistent, fins i tot en contextos de menys creixement econòmic.
Matos també remarca que, tot i que el ritme de creixement dels preus s’ha moderat en alguns territoris, les rendes continuen en “nivells màxims”, un fet que evidencia que “l’ajust no arriba per una relaxació real del mercat, sinó pels límits econòmics de les llars per assumir lloguers cada vegada més elevats”.