Economia 02/09/2023

Els experts, escèptics amb les mesures d’habitatge del Govern

El sector de l’edificació considera un bon inici que les finques puguin tenir més altures si els pisos es venen o lloguen a preu taxat, però consideren del tot insuficient un decret llei per aturar una dinàmica tan lucrativa

4 min
Comprar o llogar un pis a les Balears és impossible per a milers de famílies.

PalmaEls edificis de les Balears que reuneixin una sèrie de requisits podran sumar noves plantes i generar centenars de noves llars. Això sí, a preus regulats i controlats per l’administració, una vegada s’aprovi el decret llei que ja té enllestit la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat. Després d’analitzar la mesura i consultar diferents especialistes, l’Executiu s’atrevirà amb una proposta que no és nova. De fet, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ja l’havia inclosa dins de les seves al·legacions al Pla General de Palma. En aquest cas, i tenint en compte la situació d’absoluta emergència d’habitatge que pateixen les Illes, la novetat és l’orientació social que dona el Govern a la mesura per evitar l’especulació. “Aquest primer paquet té com a objectiu augmentar l’oferta d’habitatge a preu accessible a les àrees urbanes dels municipis de les Illes Balears, sense consumir territori i generant un nou habitatge que pugui sortir al mercat amb preus regulats i limitats per la mateixa administració, i no a un preu lliure. És a dir, sense donar peu a l’especulació i destinats a facilitar l’accés a una casa a les classes mitjanes i a la gent jove, amb una sèrie de requisits i paràmetres que s’enfoquen en aquest objectiu”, explica el director general d’Habitatge, l’arquitecte José Francisco Reynés.

Aquesta disposició i la conversió de locals comercials en habitatges són les dues mesures estrella d’una norma que es presentarà aquesta setmana als sectors implicats i que pretén ser una primera ofensiva per pal·liar el que segurament és el principal problema al qual s’enfronta l’Executiu de Prohens: la impossibilitat dels ciutadans de les Illes d’accedir a una casa, ja sigui en propietat o de lloguer. Això sí, no es podrà fer de manera discrecional, sinó que s’hauran de complir uns paràmetres –a més de la resistència de l’edifici–, com el fet que el bloc estigui entre finques més altes i es puguin combatre estèticament les famoses ‘dents de serra’ que caracteritzen algunes barriades de pobles i ciutats de les Balears.

Evitar el consum de territori

L’ARA Balears ha parlat amb els responsables delCOAIB i aquests experts veuen millor intensificar que ocupar territori, encara que consideren que el decret que prepara el Govern és insuficient per frenar el problema de l’habitatge. “Hi ha un consens majoritari sobre el fet que les Balears no poden suportar gaire creixement més basat en el consum de territori. Llavors cal donar alguna sortida a una situació que és complexa, i apujar altures és una bona opció. Per descomptat, s’han d’establir uns requisits, com per exemple l’amplada dels carrers o la intensitat d’ús que ja tingui la zona. Cada realitat és diferent. Eliminar les dents de serra a determinats carrers fins i tot millorarà l’estètica actual”, opina el degà del Col·legi, Bernat Nadal. “Hi ha moltes solucions tècniques, coneixem sistemes que ja s’han provat en ciutats tan properes com Barcelona, amb mòduls prefabricats que es posen a sobre dels edificis. Cada cas serà diferent i s’hauran d’establir paràmetres adaptats a les zones”, afirma el president de la demarcació de Mallorca del Col·legi, Joan Cerdà.

Evolució del preu del metre quadrat

El sector coneixerà dimarts el detall, tot i que fonts properes al Govern assenyalen que ja hi ha hagut contactes entre els col·lectius professionals i empresarials i l’equip redactor del decret. En general, hi ha consens sobre l’oportunitat de la mesura, però sobretot quant a la necessitat “d’actuar de manera planificada i a llarg termini”, diu Nadal. “El problema de l’accés a l’habitatge és enorme. Es construeixen pocs plurifamiliars, perquè els números no surten, i el que es fa és luxe. Ara cal adaptar-se als temps i fer pisos per a les noves famílies, que són de pocs membres i per això poden ser més petits”, afegeix.

“Fan falta uns 7.000 habitatges nous cada any, entre protecció oficial i habitatges lliures. Cal mantenir les promocions de l’Ibavi, però també és important que es faci protecció oficial amb promoció privada, per a venda i per a lloguer”, comenta l’expert en el sector immobiliari Pedro Garcia. “I igualment, per tal d’evitar un consum més gran de territori, cal augmentar la densitat i l’edificabilitat, com hem transmès al Govern. Per tant, es tracta d’un conjunt d’actuacions que s’han de combinar si realment es vol tenir alguna incidència”, afirma.

Per l’economista Pau Monserrat, “és bàsic abordar el problema de l’habitatge amb paràmetres tècnics i evitant fer-ho des de la ideologia”. “En culpam els propietaris i els estrangers que compren cases, però el problema és molt més profund. Tenim un sistema basat en l’hostaleria que redistribueix molt malament la renda i, per tant, ens deixa molt per davall de la capacitat adquisitiva d’altres llocs. És imprescindible que els propietaris puguin posar tranquils els seus pisos i cases en el mercat de lloguer. Això seria un canvi important, sense haver de construir més. En tot cas, cal una anàlisi i mesures combinades”, considera.

Els arquitectes coincideixen que treure al mercat del lloguer els milers de propietats –fins a 100.000 segons alguns estudis– que estan buides seria fonamental. “Ara mateix encara hi ha massa gent que no ho veu clar i això significa que s’ha de protegir encara més el tenidor perquè, si no, ens perdem un recurs que en aquests moments és imprescindible per destensar la situació”, afirma Bernat Nadal.

4.000 euros el metre quadrat

“No serà fàcil canviar la realitat amb un paquet de mesures ara a curt termini, perquè el preu està desorbitat per molts factors, com la pressió que exerceixen sobre el mercat els fons d’inversió i les socimis –societats d’inversió immobiliària–, que han convertit l’habitatge en un actiu financer”, assegura Sònia Vives, experta en habitatge del Departament de Geografia de la UIB. En l’actualitat, segons dades d’Idealista, les Balears ja freguen els 4.000 euros el metre quadrat en el cas d’habitatges a la venda. Això suposa haver duplicat els poc més de 2.000 euros que costava el 2016. “També s’ha d’incentivar molt el lloguer, perquè no cal que tothom sigui propietari. La gent vol comprar perquè el preu de llogar encara és més desorbitat, però si hi hagués opcions de lloguers assumibles, com en altres països, no hi hauria aquesta gairebé obligació de comprar”, explica.

Les Illes Balears, un territori especialista en especulació

L’any 2003 l’economista Antoni Riera ja va anticipar en una conferència que les Balears patirien l’anomenada ‘malaltia holandesa’, que consisteix a basar el seu desenvolupament en el consum dels recursos naturals, “sense desenvolupar paral·lelament nous avantatges com la tecnologia i el capital humà”. Els esforços es dediquen als béns no comercialitzables fora del territori –com l’immobiliari–, que “no estan sotmesos a la competència internacional”. Això s’ha incrementat amb els anys i l’habitatge n’és el paradigma. Les Illes han convertit els pisos i les cases en un actiu per guanyar doblers, i “aquesta desviació especulativa afecta la productivitat i té conseqüències socials”, afirma. Riera reclama “anar a l’arrel” del model econòmic o les mesures tindran poc impacte.

stats