ENQUESTA DE L’ARA

ERC guanyaria a les urnes amb majoria independentista

El PP quedaria fora d’un Parlament on puja la CUP, baixa JxCat i es mantenen Cs, el PSC i els comuns

En la volatilitat en què s’ha instal·lat la política catalana hi ha una variable repetida: ERC lidera totes les enquestes preelectorals. Curiosament, l’únic sondeig que ho ha desmentit és el real, les urnes del 21-D, celebrades en unes circumstàncies excepcionals que tombaven qualsevol previsió feta fins aleshores. Recuperats del sotrac electoral, malgrat l’altre sotrac -el de la repressió-, els republicans semblen reforçats i tornen a imposar-se. Segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per a l’ARA, ERC guanyaria les eleccions al Parlament.

L’estimació de vot feta per l’empresa demoscòpica els dona entre 38 i 40 escons, per sobre dels 33-35 de Ciutadans, lleugerament estancats; i superant també Junts per Catalunya, en davallada (25-26 escons). L’independentisme gaudiria d’una clara majoria absoluta gràcies a l’augment tant d’ERC com de la CUP (10-11). Repetirien el resultat un PSC amb símptomes de poder créixer (17-18) i els comuns, en dinàmica negativa (7-8). El PP es quedaria als llimbs: l’enquesta deixa la formació més votada a Espanya fora de l’hemicicle. El marge d’error, però, fa que els d’Alejandro Fernández tinguin opcions d’obtenir representació per Barcelona.

El lideratge sòlid d’Esquerra s’explica per diversos motius. El partit s’ha consolidat gràcies a l’estratègia d’eixamplament teixida des de l’arribada d’Oriol Junqueras. L’únic viratge que ha fet ERC ha estat el posterior a l’1-O, quan ha passat de defensar la via unilateral a apostar per eixamplar la base del referèndum. Els votants premien aquest canvi, segons l’enquesta. No només per la victòria, sinó perquè, tal com demostrava la primera fase de l’enquesta de l’ARA publicada diumenge, la pressió pel referèndum pactat és l’opció preferida per més catalans a l’hora d’encarar el Procés. També influeix en l’èxit dels republicans la bona percepció dels seus líders: Oriol Junqueras és el més valorat, i reben nota alta el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Un altre dels elements que expliquen l’ascens d’ERC és la davallada de Junts per Catalunya, que dona continuïtat a la tendència històrica de vasos comunicants dels dos espais del nacionalisme. El 22,2% dels enquestats que afirmen haver votat per Carles Puigdemont triarien ara la papereta d’ERC.

La candidatura del president és la que menys votants mantindria fidels del 21-D. Després de l’auge d’una llista formada d’un dia per l’altre i amb l’impuls del lideratge de Puigdemont, la consolidació de la marca està sent complexa: el naixement de la Crida, la continuïtat de JxCat com a opció electoral i el paper en tot plegat del PDECat han marcat setmanes de turbulències. L’estratègia de la formació també està definint-se, i pel que fa a lideratges, Puigdemont i Quim Torra pateixen desgast, mentre que Elsa Artadi i especialment Jordi Sànchez gaudeixen del suport dels enquestats. La resolució dels debats interns i dels lideratges acabarà definint les seves opcions.

Un dels eixos que ha de fixar és l’estratègic: ¿prioritzen el referèndum pactat o reiteren l’aposta per la via unilateral? Els votants de JxCat opten majoritàriament per la primera via (igual que els d’ERC), mentre que qui té més percentatge de vot unilateralista és la CUP. Els cupaires creixerien a nivells del 2012 (10-11 escons), tant perquè es quedarien amb republicans descontents amb el nou rumb del partit (10,6%) com amb votants de l’espai de Puigdemont (4,9%). El bon resultat dels anticapitalistes elevaria la majoria absoluta independentista fins una forquilla que va dels 73 (3 més que ara) als 77 escons. També en vots podrien superar el 50%, si bé el marge d’error de l’enquesta no permet afirmar-ho categòricament.

L’augment independentista es deu a una baixada de participació d’uns 10 punts que, segons els càlculs de l’Institut Opinòmetre, es concentraria principalment en el votant unionista del 21-D. Això provocaria que ERC, JxCat i la CUP, amb una mobilització similar a la dels últims comicis, s’enduguessin més part del pastís.

Si als independentistes s’hi sumen uns comuns estancats (podrien perdre un dels 8 diputats o quedar-se igual), el nombre d’escons sobiranistes podria elevar-se a un màxim de 85. L’espai que lidera des de l’Ajuntament de Barcelona Ada Colau està patint per consolidar la marca, i acusa la renúncia de qui era, amb l’alcaldessa, el principal actiu del partit, Xavier Domènech.

La fragmentació de la dreta

Al flanc unionista, el domini de Ciutadans és incontestable. Cs va guanyar el 21-D mobilitzant els que temien que el Procés acabés amb l’ statu quo. L’enquesta mostra una paràlisi del creixement de la formació taronja per la baixada de la participació i la fragmentació de la dreta. El partit intenta sortir de l’estancament mantenint l’estratègia de tensió que els va portar a la victòria el 21-D. Just el contrari del que ha fet el PSC: els de Miquel Iceta s’han esforçat per distanciar-se del bloc del 155 i, de fet, eviten referir-se a una nova intervenció autonòmica, com fan constantment el PP i Cs. Els socialistes, l’èxit dels quals també depèn de la gestió de Pedro Sánchez amb Catalunya (que va iniciar-se amb un desgel i ara torna a ser turbulenta), podrien créixer lleugerament.

El més perjudicat pel clima actual és el PP. La consolidació de Cs com a marca hegemònica de l’espanyolisme, la pèrdua de la Moncloa i la fragmentació de la dreta amb la irrupció de Vox (sense opcions, per ara, d’obtenir representació) deixaria les sigles populars amb un peu fora del Parlament. L’enquesta és una fotografia del moment actual, i el clima en què es desenvolupin els comicis serà clau. La fotografia es va movent, però l’èxit d’ERC i la fortalesa de Ciutadans segueixen fixos en el panorama català.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF