Diversificar és possible, segons els pocs que s'atreveixen a sortir del monocultiu turístic

PalmaFeia 15 anys que Albert Solaz feia feina com a xef quan va arribar a Menorca. Bona part de la seva trajectòria havia girat entorn de l’alimentació vegetariana, saludable i sostenible: feia tallers, treballava amb producte de proximitat i cercava maneres diferents d’entendre la cuina. A l’illa, però, hi va haver un ingredient que el va sorprendre especialment: el blat de xeixa.

Va quedar molt impressionat per aquest cereal, “perquè és un producte autèntic, no modificat; és genuí, cosa que el fa molt saludable”, afirma. “Vaig decidir que era una oportunitat cercar un producte que pogués transformar-lo i donar-li sortida comercial”, explica.

D’aquella idea va néixer Solaz Holistic Foods. El seu primer producte són els Solaz Bites, aperitius elaborats amb blat de xeixa de Menorca i altres ingredients de l’illa. N’ha tret dues varietats: de garrova i flor de sal –amb sal de les salines de Fornells–, i de llimona i camamil·la menorquina. Els productes s’elaboren mitjançant deshidratació lenta i sense conservants artificials i varen sortir al mercat aquesta primavera. Es poden trobar als mercats on participa Solaz i a diverses botigues de proximitat. El projecte ha rebut enguany, a més, un dels premis Emprèn Rural de Leader Menorca.

Però Solaz ja pensa en la passa següent. “Cerc noves fórmules i també nous productes. I això és un poc primícia: faig feina en alguna llet vegetal”, avança. La idea que defensa és gairebé tan important com el producte. “Als joves ens toca innovar, cercar noves maneres de presentar el producte local i aprofitar que tenim visitants, però també una massa creixent de ciutadans conscients que volen menjar bé”.

Agafar blat cultivat a Menorca, transformar-lo a l’illa i aconseguir vendre’l amb més valor. Dit així, el projecte de Solaz sembla petit. Mirat en el context de l’economia balear, gairebé és nedar a contracorrent. Però l’experiència també conté un missatge: “Si som capaços d’incorporar valor afegit als productes del camp, hi ha un ventall de possibilitats molt ampli”, diu Solaz. De fet, l’agroindústria és on més iniciatives contra corrent hi ha, però la majoria són de petit format.

Cada vegada més serveis

A les Balears es parla molt de diversificació econòmica des de fa anys, i encara més ara que una part creixent de la ciutadania es mostra esgotada per l’impacte de la saturació turística. Les dades, en canvi, mostren una economia cada vegada més concentrada en els serveis. Segons la sèrie que recull el Consell Econòmic i Social (CES), els serveis representaven el 85% del valor afegit brut (VAB) de les Illes el 2014. Cinc anys després, just abans de la pandèmia, ja suposaven el 85,8%. El 2024 varen assolir un nou màxim: el 87,3% de tota l’economia balear.

La indústria i l’energia han fet el camí contrari. Si el 2014 representaven el 7,6% del VAB, el 2019 ja havien baixat al 6,4% i el 2024 només suposaven el 5,5%. El pes de l’agricultura, mentrestant, s’ha mantingut pràcticament testimonial: un 0,42% el darrer any de la sèrie.

Ni tan sols la pandèmia va alterar la tendència a llarg termini, tot i les manifestacions del sector públic i privat sobre la necessitat de no tenir tots els ous al mateix paner. Cinc anys després de la covid, l’economia balear és encara més de serveis que abans de la pandèmia. I és dins aquesta realitat que petites empreses intenten fer justament el contrari: fabricar, transformar i crear tecnologia des de les Illes.

De reparar vaixells a imprimir-los

La realitat és caparruda, però també ho solen ser els emprenedors. Tià Simó ho intenta amb una indústria completament diferent. Enginyer naval, Simó és cofundador de BYD Group, empresa dedicada al disseny, l’enginyeria i l’arquitectura naval, i també de V2 Group. “En el món nàutic ara mateix funciona molt bé la reparació, però nosaltres hem volgut anar més enllà i apostam pel disseny i les solucions industrials. N’estam molt satisfets”, explica.

V2 Group ha desenvolupat amb l’empresa italiana Caracol un catamarà funcional de sis metres fabricat mitjançant impressió 3D robotitzada de gran format. L’embarcació s’ha imprès com una estructura monolítica i el projecte pretén comprovar si aquesta tecnologia es pot industrialitzar i escalar per aplicar-la a la construcció naval. “Hem impulsat tot el procés des de Palma, però la impressió final l’hem fet amb un soci a Itàlia. Aquí, segons quines inversions i actuacions en maquinària no són senzilles, perquè operativament cal assegurar uns espais que són cars, i uns professionals que no sempre poden venir a les Illes”, lamenta Simó, qui pateix en primera persona els costos de l’habitatge. “No podem competir si volem dur enginyers i especialistes, perquè hem de pagar moltíssim més als professionals pel preu dels pisos”.

Però no aturen, i una vegada feta una primera impressió de gran format en 3D ja exploren fins on es pot dur aquesta manera de produir. Els principals obstacles que Simó identifica per fer indústria a Mallorca no tenen gaire a veure amb la manca de talent o d’idees. “Ens trobam dos grans problemes: manca de professionals i manca de sòl industrial a un preu raonable”, assegura. I després hi ha els doblers. “Hem hagut de cercar finançament convencional a més dels nostres propis recursos, perquè, quan hem acudit als inversors, costa molt convèncer-los. A les Illes, els inversors cerquen rendibilitats elevades i no hi ha tradició d’innovació industrial. Lamentablement, els capitals van més al mercat immobiliari”.

És una de les paradoxes de la diversificació. Per fabricar una peça o una embarcació no n’hi ha prou amb tenir una bona idea i un mercat. Fa falta una nau on posar les màquines, tècnics que les puguin fer funcionar i capital disposat a esperar que una inversió industrial maduri. “Res que no hagin fet a molts altres indrets. Aquí, això sí, cal afegir els costos d’insularitat”, adverteix Simó.

A Son Jover (Inca), l’explotació familiar que gestionen els germans Antoni i Margalida Seguí, han fet de la transformació una manera de mantenir viable la pagesia. És el que alguns experts consideren “donar valor afegit a un sector que el necessita, com el camp”, explica Toni. A Son Jover s’elaboren formatges ecològics de cabra i d’ovella amb la llet de la mateixa explotació i han aconseguit situar el producte en un segment de qualitat: venda directa a algunes botigues de proximitat. Prop d’un 40% de la producció es ven a través d’un distribuïdor al canal de restauració. “Tenim una estructura petita i molta pressió, perquè no pots afluixar ni un segon”, adverteix. El seu cas resumeix una altra via per diversificar: no es tracta només de fer nous productes, o més elaborats, sinó també ser capaços d’especialitzar-se i apostar per la qualitat. “Els restaurants que tenen el nostre formatge ens fan arribar la seva satisfacció pel nivell del producte, i això ens en fa estar orgullosos”, assenyala Seguí. A més, molts restauradors “entenen que la qualitat no permet produir de manera intensiva”. “La nostra producció varia durant l’any, i a poc a poc ells ho poden explicar al client. Si un restaurant et diu que una setmana no et pot oferir un producte de la seva carta perquè n’hi ha un poc menys, bon senyal, vol dir que el que té és fresc, de qualitat i de proximitat”, conclou.

Un mal que ve d’enrere

Aquests herois es veuen obligats a ser molt creatius, constants i, fins i tot, tossuts, perquè a les Illes sortir de la lògica turística no és senzill. Les institucions coneixen el problema. L’estudi de prospectiva H2030, impulsat pel CES i la UIB, situava la diversificació entre els reptes de futur de les Balears i vinculava aquesta transformació amb més coneixement, innovació i activitat productiva. El punt de partida era feble en recerca i innovació. Les dades emprades aleshores situaven la inversió balear en R+D+I en només el 0,32% del PIB, davant l’1,19% del conjunt d’Espanya i el 2,03% de la Unió Europea.

L’agroalimentació, l’economia blava, la tecnologia i la modernització de la indústria formen part des de fa anys dels àmbits assenyalats com a vies possibles per ampliar una economia excessivament concentrada en els serveis. Els resultats encara són massa escassos i fruit d’iniciatives individuals.