Consum
Economia10/09/2022

Consum multa grans empreses amb 5,6 milions

A més de les sancions, les Balears han resolt 2.500 reclamacions per la via de l’arbitratge entre el 2019 i el 2022, principalment per transport, energia, telefonia i banca

Palma5,6 milions d’euros. Aquesta és la quantitat de les sancions que ha imposat la Direcció General de Consum aquesta legislatura –des del 2019– a les empreses que no han complert amb allò que havien contractat els clients.

Aquesta suma implica una mitjana de més d’un milió d’euros anual, que principalment “ja ha estat ingressada a les arques públiques”, segons confirma el director general de Consum del Govern, Félix Alonso. La part que queda sense pagar correspon a diferents recursos que han interposat les empreses afectades i que encara no s’han resolt.

Les Illes Balears són una de les comunitats autònomes més actives a l’hora de perseguir les empreses que no compleixen amb allò que estableixen les condicions de prestació dels seus serveis. Enguany, ja hi ha també un registre de sancions que frega el milió d’euros –fins a començaments d’aquest mes de setembre.

Cargando
No hay anuncios

El transport, en concret l’aeronàutic, és sempre un dels grans protagonistes de les sancions de consum. Ara mateix, Vueling encapçala aquesta llista amb 375.000 euros en multes, tot i que té recorregudes les dues sancions més importants, una de les quals de fins a 120.000 euros.

La dependència a tots els nivells que les Balears tenen del transport aeri fa que la casuística sigui enorme, si bé cal recordar que, per motius competencials, les sancions de Consum no tenen a veure amb retards ni cancel·lacions de vols, sinó amb la pèrdua d’equipatge, la publicitat enganyosa i les clàusules abusives a l’hora de prestar els serveis.

Cargando
No hay anuncios

Ryanair, amb més de 150.000 euros en sancions, ocupa la segona plaça d’aquest rànquing de Consum. Per darrere de la companyia aèria hi són Alvarez and Sicilia, amb 153.000 euros acumulats; Trasmediterránea, amb 90.600, i Iberia, amb 84.500 euros.

El màxim responsable de Consum considera que cal “acostumar les empreses a complir amb les seves obligacions. Per tant, “quan això no succeeix, és important que els afectats ho denunciïn. I a partir d’aquí, som les administracions les que, dins les nostres competències, hem de fer tornar les coses al seu lloc. Només així les prestadores dels serveis veuen que no poden fer pràctiques abusives perquè té conseqüències”, diu Alonso.

El portaveu de Facua, Rubén Sánchez, posa les Balears d’exemple a l’hora de perseguir les empreses que abusen de la seva posició. “La comunitat obre un nombre significatiu d’expedients, molt més alt que la mitjana estatal, però no només això. A més, dona informació i transparència del que fa, i això provoca que els usuaris vegin que val la pena reclamar, exigir, demanar, i que si ho fan, poden obtenir una compensació en el cas que hagin estat maltractats”, assenyala Sánchez.

Cargando
No hay anuncios

L’arbitratge, cara i creu

Moltes empreses, especialment les grans, s’acullen al sistema d’arbitratge, que en principi permet agilitar els tràmits. És una opció molt atractiva per a les companyies perquè, si el ciutadà es decanta per aquesta via, ja no podrà acudir a la judicial. Evidentment no ho pot regular tot i si hi ha greus afectacions, en l’àmbit de la salut per exemple, sí que els usuaris poden acudir a l’administració de justícia, per molt que les empreses s’hagin acollit a aquesta altra fórmula.

Les Balears acumulen 2.500 expedients d’arbitratge en el període 2019-2022, fet que demostra una gran activitat dels ciutadans a l’hora de reclamar els seus drets. D’aquests, 1.022 s’han produït de gener d’enguany ençà, un any que ha recuperat intensament l’activitat econòmica, i això s’ha traslladat immediatament a la conflictivitat en la prestació de serveis.

Cargando
No hay anuncios
Més activitat econòmica i més denúncies
  • 1.062 resolucions El nombre d’expedients entre el 2019 i ara s’ha incrementat i ha acabat en 1.062 resolucions, que suposen 5,6 milions d’euros en sancions.
  • 2.556 reclamacionsLa via de l’arbitratge, a la qual s’acullen moltes empreses, ha generat 2.556 reclamacions per part dels ciutadans de les Illes en els darrers 4 anys.
  • 3 sectors prioritarisPer al curs que comença, Consum centrarà els controls en la banca, l’energia i la senalla de la compra, amb l’objectiu d’evitar abusos.
  • 24.000€ Multa a RyanairEl TSJIB va confirmar fa poc una sanció de 24.000 euros a Ryanair per haver cobrat 180 euros a un passatger per rectificar-li el nom en una reserva.
  • 100% increment de visitesEl portal de la Direcció General de Consum va rebre prop de 300.000 visites entre gener i juny, una xifra que duplica els registres anteriors.
  • 50% casos de telefoniaEl sector que aglutina prop de la meitat de les reclamacions del 2022 és el de la telefonia, seguit de l’energètic, la banca i el transport.

El sector de la telefonia és l’activitat que genera més reclamacions. El 2022 Vodafone (314), Orange (112)i Telefónica (73), i algun altre servei de comunicacions, han assolit el 50% dels procediments. Si s’hi afegeixen les que afecten banca, empreses subministradores d’energia i transport, s’arriba pràcticament al 90% de les peticions de compensació que fan els ciutadans.

“Normalment ens trobam amb circumstàncies com preus que no s’ajusten al servei efectivament prestat, ofertes que no es compleixen, canvis de tarifació amb mala o nul·la informació i, en definitiva, tracte al client que no està al nivell del que s’ha pagat. En tots aquests casos, nosaltres animam la gent que faci servir les diferents vies que té Consum per posar en marxa la reclamació. És l’única manera de poder fer que les empreses tornin els doblers”, assegura el director general.

Cargando
No hay anuncios

“Igualment que sempre posam d’exemple l’activitat de la Direcció General de Consum de les Balears, crec que les Illes haurien de fer una passa més i incrementar els imports de les sancions. Aquest canvi provocaria que la tasca sigui molt més desincentivadora. A les empreses no els ha de sortir barat enganar els clients, oferint productes o serveis de pitjor qualitat que la que han oferit i contractat”, diu per part seva el portaveu de Facua.

I és que, per tenir millors serveis i, per tant, millors empreses, cal que l’actitud dels ciutadans sigui la de denunciar i exigir. Tots els experts coincideixen que els països més desenvolupats solen tenir associacions de consumidors molt fortes, amb milions de socis. “Si la societat civil és conscient dels seus drets i els reclama en altres matèries, també ho ha de fer en el consum, que és la democràcia que pots practicar cada dia”, afirma Félix Alonso. A parer del director general, “a l’Administració ens toca respondre sempre, amb la major celeritat, perquè aquells que es prenen la molèstia d’emplenar formularis no es frustrin”, conclou.

olis extres que no ho són i formatges que enganen A l’etiquetatge

De 83 productes alimentaris revisats durant els darrers mesos per Consum, 30 tenien importants diferències entre allò que diuen ser i el que realment són: olis extres que són de qualitat molt inferior (només 3 dels 19 que es varen analitzar eren de la que pertocava) o formatges que no informen correctament de la seva composició. Fa uns dies, Consum va obrir també un expedient a Pescanova per la seva ‘Pasta de Mar’. Segons la denúncia de l’organització de consumidors Facua, el producte que afirma ser ‘espagueti de lluç’ només conté un 17% d’aquesta espècie de peix i un 40% de pasta d’altres animals marins, sense oferir informació de quins d’ells componen aquest producte.