Clubs nàutics i navegants, contra l’elitització de la mar

PalmaL’assemblea de socis del Portitxol ha ratificat el projecte de reforma, que suposarà una renovació important de les instal·lacions, valorada en 10 milions d’euros, i que ha provocat tensió i enfrontament dins l’entitat. Segons alguns, es tracta d’un projecte que “redueix el model de nàutica social, perquè es fan més amarraments de grans eslores”, lamenta un soci històric com Jaume Garau. Però, segons la directiva i una altra part de socis, “conserva l’essència del club i la instal·lació no creix cap a fora”. “El 80% dels amarraments continuaran essent de menys de vuit metres”, explica el president del club palmesà, Pep Santander.

El projecte preveu una remodelació integral del Portitxol, amb la reordenació de la dàrsena interior i exterior, pantalans nous, un dic de recer, un varador i millores en els serveis, l’abalisament i la seguretat ambiental. La reforma inclou més de 12.000 m² addicionals de làmina d’aigua, 4.300 m² d’espai públic, 5.500 m² de zones verdes i un aparcament subterrani. L’Autoritat Portuària defensa que aquests canvis consolidaran el caràcter social i esportiu del club, tot i que alguns veïns i socis antics temen que l’actuació accentuï l’orientació cap al turisme nàutic de luxe i modifiqui la fesomia del barri.

El Club Nàutic havia arribat al límit de la concessió i, per aconseguir 15 anys extres, “havia de fer inversions”. “Ho marca la llei i l’Autoritat Portuària ha intentat posar unes condicions assumibles per fer aquestes obres i desenvolupar un projecte que no tingui impacte i que permeti que els actuals socis puguin continuar gaudint de la mar”, explica el director de l’Autoritat Portuària de les Balears, Toni Ginard. El Portitxol tindrà alguns amarraments més i es renovarà, però la directiva insisteix que no perdrà el caràcter ni n’expulsarà els socis en favor d’embarcacions més grosses. “És la por que tenim, perquè veim que passa pertot”, adverteix Jaume Garau.

Certament està passant, i d’una manera accelerada. El Portitxol continuarà almenys 15 anys gestionat per un Club Nàutic, una entitat sense ànim de lucre i amb uns preus que ronden els 140 euros mensuals per a les embarcacions més petites. “És molt raonable”, afirma el seu president. En canvi, al Port d’Andratx el Club de Vela ja és història, com també va passar amb el Club Nàutic d’Eivissa. Dos històrics que, en acabar la concessió –improrrogable–, no varen poder renovar-la: dues empreses privades se n’han fet amb la gestió.

“El model de gentrificació que hem viscut a terra a les Illes Balears entra amb força. Si no l’aturam, si l’Administració no fa servir els mecanismes que té per frenar-la, la classe mitjana es pot anar acomiadant de sortir a navegar”, lamenta Lorenzo Pons, president de l’Associació de navegants de la Mediterrània, la principal veu del que es pot considerar el sector de la nàutica social i popular.

Els ports esportius de les Balears experimenten des de fa anys una transformació que molts clubs nàutics i usuaris de la mar consideren una elitització del litoral. L’expansió de les marines privades, l’augment de l’espai destinat a les grans eslores —hi ha una gran demanda que mou centenars de milions només a les Illes— i la dificultat creixent per mantenir activitats vinculades a la navegació popular han alimentat un debat sobre quin model de ports necessita l’Arxipèlag. Un torcebraç entre, d’una banda, el negoci lucratiu de la nàutica i, de l’altra, el gruix dels aficionats a la mar, aglutinats entorn dels clubs nàutics tradicionals, entitats sense ànim de lucre que històricament “han impulsat l’esport base, les escoles de vela i l’accés de la població local a la mar”. “Ho continuarem fent”, afirma el president de l’Associació de Clubs Nàutics, Antoni Estades.

Els casos més greus

El Club Nàutic d’Eivissa i el Club de Vela Port d’Andratx s’han convertit en els referents principals del procés d’elitització que preocupa tant el sector tradicional. A Eivissa, la fi de la concessió històrica del Club Nàutic va generar un conflicte judicial i administratiu llarg. Els responsables de l’entitat i centenars de socis varen denunciar que els criteris econòmics havien pesat més que la funció social i esportiva del club. A Andratx, la reordenació de les concessions ha reduït l’espai destinat a activitats formatives i de navegació popular, i posa en risc un model que durant dècades ha combinat la nàutica amb una funció social important.

Una sòcia del Club de Vela des de fa molts anys, que demana mantenir l’anonimat, assegura a l’ARA Balears que “les grans eslores s’aniran imposant”. “Això repercutirà damunt els socis, ho tenim clar. Hem tingut esportistes d’elit del piragüisme, gaudim d’una conversa al bar i de veure els nins fer vela. Tot això anirà desapareixent”, diu.

Segons els clubs nàutics, aquests casos mostren una tendència general: quan les concessions acaben, els projectes orientats a grans eslores i a la rendibilitat econòmica acostumen a guanyar terreny. Però el director general de Ports, Toni Mercant, matisa aquesta visió i recorda que “el 80% dels amarraments de les Illes són per a embarcacions de menys de vuit metres”. Mercant assegura que la prioritat del Govern és “garantir l’accés de la ciutadania a la mar i mantenir un model equilibrat entre activitat econòmica i funció social”.

La nova Llei de ports que acaba d’aprovar el Parlament –aviat es publicarà al BOIB– incorpora la figura d’utilitat pública, que permetrà als clubs nàutics aconseguir un reconeixement administratiu per la seva tasca com a fomentadors de l’esport. Aquesta declaració serà la porta d’accés a una opció fins ara impensable: “Gestionar de manera definitiva la instal·lació, no quedar sotmesos a un nou concurs públic que posi en risc el model per l’entrada possible d’una empresa privada”, explica Antoni Estades. “Estam davant un encert del Govern, que ha volgut escoltar el sector en aquest aspecte. Si podem aconseguir que es desenvolupi la normativa, estam possiblement davant una mesura clau per a la nostra pervivència”, explica Estades.

La nova llei també incorpora un límit explícit a la comercialització dels amarraments, segons explica el director general de Ports de les Illes Balears.“La modificació de la Llei de ports fixa un límit màxim del 20% dels amarraments destinats a activitat comercial”, diu. Segons el director general, aquesta regulació cerca “evitar una mercantilització excessiva dels ports i garantir prou espai per a la nàutica social”.

Ports de l’Estat

La nova Llei de ports autonòmica permetrà, segons el Govern i el sector, que els clubs nàutics tinguin almenys l’opció de gestionar de manera indefinida la seva instal·lació, però no és el cas dels ports de l’Estat. Casos dins l’àmbit de l’Autoritat Portuària, com el del Portitxol, depenen de la normativa estatal, “amb un plantejament liberal, que vol fomentar la competència i que no ens podem botar”, comenta Toni Ginart. Això sí, fins i tot en aquest cas “existeixen mecanismes per intentar mantenir un equilibri i evitar que les marines ho obtinguin tot”. “No és el model que volem”, assegura.

L’instrument principal que empra l’Autoritat Portuària és prioritzar en els requisits dels concursos “la potenciació de l’esport nàutic, que és una de les grans característiques dels clubs nàutics”. “A les marines no els interessa aquesta fórmula. I és lògic, perquè són societats plantejades per aconseguir beneficis. Però en el nostre cas també volem que dins l’àmbit d’actuació dels cinc grans ports de l’Estat hi hagi nàutica social”, explica Ginart. És per aquest motiu que defensa “el plec de condicions del Moll de Ponent, que posa com a requisit la necessitat de fomentar l’esport nàutic”. “En definitiva, la participació ciutadana”, remarca.