La crisi de preus
Economia02/09/2023

El BCE redueix la quantitat d’euros que hi ha a l’economia per frenar la inflació

La massa monetària a l'eurozona cau per primera vegada en més de 13 anys

BarcelonaEl Banc Central Europeu manté la seva lluita contra les pujades de preus amb les diverses eines que té disponibles. La més publicitada ha sigut l'increment dels tipus d'interès, però des de finals de l'any passat ha optat també per reduir la quantitat de diners que hi ha a l'economia, una mesura que, com l'encariment del crèdit, també ha d'ajudar a refredar la inflació.

La quantitat de diners que hi ha en una economia s'anomena massa monetària. Malgrat això, no hi ha una definició única de què són els diners, per la qual cosa els bancs centrals tenen diversos indicadors per calcular quants diners existeixen, anomenats agregats monetaris i que es designen per la lletra M i un número. Alguns bancs centrals comencen per l'anomenat M0, que és només el total de diners en efectiu, és a dir, totes les monedes i bitllets en circulació. Però no és el cas del BCE: l'organisme europeu comença per l'M1, que inclou tots els euros en metàl·lic que hi ha a l'economia a més de tots els diners dipositats en comptes corrents i en comptes d'estalvi.

Quantitat d’euros a l’economia
Massa monetària M3 a la zona euro. Dades mensuals en bilions d’euros
Cargando
No hay anuncios

El BCE també calcula l'M2 i l'M3. El primer suma a l'M1 els dipòsits bancaris a dos anys i els dipòsits disponibles amb preavís de tres mesos. L'M3 inclou tot l'M2 i altres instruments que acostumen a fer servir sobretot els inversors i les empreses financeres, com ara cessions temporals, participacions en fons del mercat monetari i valors de renda fixa (bons) amb caducitat màxima de dos anys, entre d'altres. És a dir, l'M3 és l'indicador més ampli i el que la institució acostuma a fer servir de referència quan es parla de la quantitat de diners que hi ha a l'economia de la zona euro.

L'M3 va tocar sostre el novembre de l'any passat, quan va arribar als 16,165 bilions d'euros. Des d'aleshores, el BCE l'ha reduït un 1,03%, fins als 15,999 bilions del juliol. Justament, el juliol va ser el primer mes des del maig del 2010 que la massa monetària va registrar una caiguda en comparació amb el mateix mes d'un any enrere, en aquest cas del 0,41%.

Cargando
No hay anuncios

De moment, doncs, la retirada d'euros de l'economia que està fent el BCE ha sigut de quasi 166.000 milions en vuit mesos, una quantitat que pot semblar exorbitant però que no ho és tant posada en el context de tots els diners que hi ha als vint països que comparteixen la moneda comuna. Per fer-se'n una idea, el gener del 2002, quan es van posar en circulació els primers bitllets i monedes d'euros, l'M3 era de 5,43 bilions d'euros –menys d'un terç de la xifra del juliol–, per la qual cosa el BCE, juntament amb els bancs centrals dels estats que s'han anat adherint a la divisa europea des d'aleshores, han creat 10,56 bilions d'euros en menys de 22 anys.

La reducció de la massa monetària es fa a través del sistema bancari. El BCE presta diners i accepta dipòsits dels bancs comercials europeus, per la qual cosa pot decidir retribuir-los més o menys els diners que hi tenen guardats o cobrar-los més o menys interessos. Una altra mesura per introduir o retirar diners de l'economia és a través dels programes de compra massiva de deute que fan servir els bancs centrals –també el BCE– per estimular el creixement. Després del final de la pandèmia i amb la inflació, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va anunciar el juny de l'any passat que aturava els programes d'adquisició de bons, cosa que redueix notablement la injecció de diners de la institució cap als bancs i, per tant, cap al conjunt de l'economia.

Cargando
No hay anuncios

Impacte sobre els preus

La reducció de la massa monetària té un efecte similar al de les pujades dels tipus d'interès: refredar la inflació, però amb la contrapartida que també pot refredar el creixement econòmic, un fet que pot acabar derivant en increments de l'atur. Cal tenir en compte que els bancs centrals creen diners del no res. Crear-ne massa comporta que els diners perdin valor i que en calguin molts per comprar qualsevol producte: és el que s'anomena inflació. Al contrari, si en crea massa pocs no hi ha prou diners i l'economia es contrau.

Cargando
No hay anuncios

La idea darrere de la retallada de l'M3 és que com que hi haurà menys euros disponibles a l'economia, de manera agregada les empreses i les famílies tindran menys capacitat per gastar. Això ha de disminuir el consum i la inversió, i en conseqüència, per mantenir el volum de negoci, les empreses es veuen obligades a rebaixar preus. Això sí, també hi ha menys activitat i l'economia creix menys, i fins i tot pot entrar en recessió.

La contrapartida és que menys diners a l'economia també implica menys diners per a les empreses per pagar salaris i contractar personal, cosa que afecta negativament l'ocupació. Menys ocupació vol dir sous més baixos i més treballadors aturats, cosa que també ajuda a disminuir el consum de les llars –moltes famílies tenen menys ingressos– i, per tant, fa caure els preus, però alhora també redueix l'activitat econòmica.

En la mateixa línia, el BCE ha incrementat els tipus d'interès bàsics del 0% del juny del 2022 al 4,25% actual. Els tipus són l'interès que el BCE cobra als bancs per prestar-los diners: si l'organisme els cobra més, els bancs en podran demanar menys quantitat i es veuran obligats a cobrar més interessos pels préstecs que donen a famílies i empreses. Un encariment del deute també té un efecte negatiu sobre la despesa d'empreses i famílies, que frena la inflació però també el creixement.

Cargando
No hay anuncios