Les Balears varen augmentar la despesa un 14,5% el 2024, quan el màxim permès era del 2,6%

PalmaL'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha mostrat la seva disconformitat amb l'augment de despesa del Govern el 2024, que va ser del 14,5%, mentre que la regla de despesa del Ministeri d'Hisenda fixava un màxim del 2,6% l'any passat –una desviació d'11,9 punts percentuals. És la quarta vegada que les Illes incompleixen aquest objectiu d'estabilitat pressupostària des que s'apliquen les actuals regles fiscals –els anteriors incompliments varen ser el 2014, 2015 i 2018. A més, l'AIRef assenyala l'impacte que les rebaixes fiscals del Govern han tingut en la regla de despesa, unes conseqüències que continuaran en el futur, segons aquest organisme. De fet, el Govern ha abaixat impostos per valor de més de 500 milions d'euros des que va començar la legislatura (segons les dades de l'AIReF, el 2024 es varen deixar d'ingressar 51 milions d'euros només de l'impost de patrimoni), segons va assenyalar la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, a una entrevista a IB3.

Fonts de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació d'Antoni Costa assenyalen que "pràcticament totes les comunitats autònomes varen incomplir la regla de despesa" el 2024 i critiquen que aquesta norma s'ha pensat a escala estatal, "no en l'àmbit de comunitats autònomes". "Hi ha comunitats que creixen en població i necessitats de serveis com les Balears. Hem d'entendre que hi ha una necessitat de creixement superior que l'estàndard d'Espanya", comenten. També critiquen que la regla de despesa espanyola no destriï la que es fa "a partir de fons europeus".

D'altra banda, l'Executiu justifica aquesta desviació de la regla de despesa de les Illes perquè ha de complir sentències, "com la de Muleta i la dels funcionaris", que "han suposat milions d'euros". "Aplicant la regla de despesa, el compliment de retornar els retards salarials als funcionaris seria difícilment assumible", assenyala. La Conselleria d'Hisenda també remarca que, si s'hagués complert la regla de despesa, "el superàvit hauria estat de 500 milions d'euros damunt d'un pressupost no financer de 6.500 milions d'euros", unes xifres que "comprometrien inversions i l'execució de necessitats de les Balears".

L'AIReF també ha previst l'escenari macroeconòmic per a les comunitats autònomes fins a 2029, i les perspectives de les Balears són una reducció progressiva del creixement del PIB illenc, que se situarà per sota de la mitjana el 2028 (el de les Illes serà de l'1,5% i el de l'Estat, de l'1,6%). L'organisme calcula que el PIB creixerà un 2,8% enguany a les Illes, un punt menys que l'any passat. El 2026, l'augment serà de l'1,9%, i de l'1,7% el 2027.