Atur enquistat: a qui deixa enrere el mercat laboral de les Balears?
Les bones dades macroeconòmiques conviuen amb la desocupació de llarga durada, les desigualtats i els salaris insuficients
PalmaLes dades mostren que gairebé tothom fa feina a les Balears. Però la realitat és més complexa: milers de persones encadenen mesos o anys a l’atur i molts treballadors no poden sostenir un projecte de vida amb els salaris actuals. La mitjana d’afiliats a la SeguretatSocial va ser de 585.000 persones el desembre i sectors com el serveis i l’hostaleria reclamen mà d’obra. Però són precisament aquests sectors que presenten les taxes més grans d’atur. De les 29.305 persones que no tenen feina a les Illes, 22.323 són del sector serveis i 3.181 de la construcció: representen el 87% del total de desembre –dades del Ministeri de Treball iEconomia Social.
“Ens diuen que hi ha manca de treballadors, però veim que hi ha persones a l’atur que podrien ocupar aquests llocs de feina”, la menta la secretària de Model Econòmic, Ocupació i Transicions de CCOOBalears, Maria Àngels Aguiló. La sindicalista també assenyala que moltes ofertes de feina no passen pel Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), sinó que es fan per altres vies, com les plataformes d’ocupació. “Les demandes de personal són petites en comparació amb el volum de persones aturades”, insisteix Aguiló, i remarca la importància d’aquesta situació: “Si el SOIB fes de mediador, tindríem dades sobre si manca formació per adaptar-se a noves activitats. Es donaria més utilitat al servei”, comenta.
La consellera de Treball,Funció Pública iDiàleg Social, Catalina Cabrer, reconeix que aquesta situació és una realitat. “Les empreses fan servir les plataformes i el boca-orella. Tant de bo venguessin al SOIB. De tota manera, el mercat laboral de les Illes és àgil i no atura”, assenyala. “Tenim dades espectaculars, però hem de fer feina amb el nostre atur”, afegeix, i recorda que el Govern ha posat en marxa el Pla de Seguiment Intensiu per reciclar treballadors, recomanar formació i dissenyar itineraris personalitzats. “L’atur de més d’un any s’ha reduït un 6,6% en un any”, diu.
El secretari general d’UGT Illes Balears, Pedro Homar, assenyala la paradoxa que, malgrat el creixement macroeconòmic, “hi ha un atur estructural i sembla que ja no es baixa d’aquí”. “Hi ha 29.000 persones a les quals no sabem quina solució podem donar”, continua, a més de remarcar que l’augment del cost de la vida i l’emergència de l’habitatge necessiten solucions urgents, més enllà de les bones dades d’ocupació. “La situació no pot ser més crítica. Això acabarà en un esclat social”, subratlla.
De fet, l’emmascarament que el rendiment del mercat laboral fa de la situació de bona part de la població de les Balears és el que remarca el professor de Sociologia de la UIB, David Abril. “Qualsevol país europeu voldria 29.000 persones d’un bloc de molt més de 500.000 cotitzants. El problema és que això amaga que una part important de treballadors no arriba a final de mes”, apunta. “La plena ocupació era una dada bona fa 25 anys, i ara ja no ho és. Quan els governants, de dretes o esquerres, diuen que és una dada excel·lent, no és així”, remarca.
Les patronals també perceben el contrasentit de la combinació de manca de mà d’obra i milers d’aturats sense gaire possibilitat de canviar la seva situació. “Hi ha entre 26.000 i 30.000 persones en atur tècnic [de mitjana, al llarg de l’any] i, al mateix temps, les empreses tenen dificultats per cobrir vacants”, assenyala la vicepresidenta executiva de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, María José Aguiló, qui assegura que aquesta situació és “un desajustament del sistema”, amb una transformació del mercat que ha augmentat els nivells d’exigència. “El sector demanda de cada vegada perfils més qualificats. L’ocupació turística ja no respon a un model de baixa qualificació”, comenta.
La patronal CAEB també remarca que la formació és cabdal per pal·liar la situació i minvar el nombre de persones que encara estan a l’atur. “Cal vincular la formació als perfils demandats a cada sector i facilitar la participació de les pimes en els programes d’ocupació”, diu CAEB. És clar que, per adaptar-ne la formació, cal que el SOIB tingui informació sobre les feines més sol·licitades.
L’edat, factor clau
L’edat és un element molt important a l’hora de condemnar una persona a l’atur de llarga durada (de més de 12 mesos). Més del 50% dels aturats de les Balears el desembre tenen més de 45 anys –les persones de 60 o més anys en suposen el 16,5%– i sumen 14.898 persones. “Com més edat, més atur. Això és problemàtic. Moltes de les persones més majors són un gruix important dels aturats de llarga durada”, diu Maria Àngels Aguiló. I, més enllà de l’edatisme de la societat, no hi ha raons perquè aquestes persones no puguin estar actives en el mercat laboral. “Les persones grans es queden enquistades”, afirma Abril i, com Aguiló, també destaca la importància del “biaix de gènere” en les xifres d’atur. “Això té relació amb el fet que les dones acaben renunciant a la feina per fer les tasques de cures que la societat patriarcal manté damunt les seves esquenes”, diu Abril.