Álvarez, nou secretari general de la UGT

MadridEl sindicalista català Josep Maria Álvarez s'ha proclamat aquest dissabte de matinada secretari general de la UGT, després de vèncer en un congrés maratonià i caòtic el candidat oficialista, Miguel Ángel Cilleros, per 306 vots a 289: 17 vots més .

Les primeres declaracions d'Álvarez: "la catalanofòbia no ha funcionat"Després d'una campanya agressiva de l'antiga cúpula, el candidat català ha aconseguit fer valer el suport de les federacions del metall i dels serveis públics, les més importants de l'organització, i dels territoris d'Andalusia, el País Valencià, Astúries i Catalunya, per endur-se la victòria. Cilleros, que comptava amb el suport, a més dels quadres del sindicat, amb les federacions de transport i de serveis professionals, així com la de Madrid, no ha estat capaç de reunir els vots necessaris.

La UGT és un sindicat poc acostumat a la competència pel lideratge. Els últims congressos de l'organització havien estat plàcids: el candidat a la reelecció, Cándido Méndez, secretari general des de fa 22 anys i fins aquest dissabte, no havia tingut rival. Les votacions eren ràpides i amb normes relaxades, i els processos es tancaven sense sotracs. La sortida de Méndez, però, va canviar les lògiques internes del congrés, i l'aparell de la UGT va quedar desbordat.

La votació per al secretari general que va començar divendres a la tarda es va allargar fins a altes hores de la matinada de dissabte. Les suspicàcies entre les dues candidatures que es presentaven van anar en augment a mesura que la guerra bruta es va anar apoderant de la campanya. Els quadres d'UGT, començant pel mateix Méndez, van intensificar els atacs a Álvarez durant les últimes setmanes, burxant en la defensa del dret a decidir que fa el sindicalista català. I els tentacles de Méndez es van començar a bellugar amb rapidesa durant el congrés, intentant seduir les federacions indecises.

Les mirades de cua d'ull als passadissos de la seu d'UGT a Madrid, on es celebrava la votació, entre membres de les dues candidatures eren evidents ahir a la nit. I les sospites creuades van dur el congrés a vorejar el ridícul: les candidatures es van discutir per com havien de votar els delegats -amb el DNI a la mà, a més de l'acreditació, i entrant en grupets de 10 a la sala, per evitar possibles tupinades-. Fins i tot es va discutir la distància entre la mesa de votació i altres elements del mobiliari.

Ningú es refiava de ningú. Per això Álvarez no va cantar victòria quan va superar el seu rival en nombre d'avals: els delegats podien canviar d'opinió en la votació, secreta. Però tanta suspicàcia va acabar convertint el congrés en un desori que es va allargar fins a la matinada de manera imprevista. Les fonts oficials de la UGT explicaven, el mateix divendres al matí, que calculaven que la votació s'allargués fins a les 11 de la nit. Però els processos es van anar allargant, i els delegats van trobar-se a aquella sense haver ni tan sols escoltat els discursos dels candidats, que tenien dret a exposar les seves idees durant 20 minuts. Però tot i el retard, el sindicat va decidir fer un recés d'una hora en el congrés, perquè els assistents poguessin sopar, allargant els resultats fins a la matinada.