Els aeroports de les Illes mouen un 56% més de persones a l’agost que fa 20 anys
L’estratègia de desestacionalització ha servit per dur més passatgers a la temporada baixa i mitjana, però l’estiu no ha aturat de pujar
PalmaVint anys basten per entendre fins a quin punt ha canviat la dimensió dels aeroports de les Balears. Entre gener i agost del 2006 varen passar 20,9 milions de passatgers pels aeròdroms de Palma, Eivissa i Menorca. En el mateix període d’enguany ja n’hi han passat 34,3 milions. Són 13,4 milions de viatgers més en només dues dècades, un increment que en el conjunt dels aeroports illencs se situa en el 64,3%.
El creixement no és només resultat de l’allargament de la temporada turística, que és el que declaren oficialment i de manera reiterada les institucions. La comparació de l’agost, tradicionalment el moment de màxima pressió sobre les Illes, apunta en la mateixa direcció. Entre el 2006 i el 2026, els passatgers de l’agost han augmentat un 52% a Palma; un 72,6%, a Eivissa, i un 52,8%, a Menorca. En total, 2,5 milions més de passatgers aquest mes, un 56% més en el conjunt dels tres aeròdroms en dues dècades.
Enguany, a més, Palma i Eivissa han tornat a registrar màxims en ple agost. Son Sant Joan va arribar als 4.808.295 passatgers, un 2,3% més que l’agost de l’any passat, mentre que Eivissa en va registrar 1.519.201, un 2,5% més. Menorca també va créixer, fins als 765.701 viatgers, un 1,8% més interanual.
Darrere d’aquesta xifra global hi ha evolucions encara més contundents. Eivissa ha més que duplicat el nombre de passatgers entre gener i agost en només vint anys. El Codolar va passar dels 3.237.796 viatgers del 2006 als 6.778.163 del 2026. Són més de 3,5 milions de passatgers addicionals i un creixement del 109,3%.
A Palma l’augment és menor en termes percentuals, però molt superior en nombres absoluts. Son Sant Joan ha passat dels 15.729.807 passatgers dels vuit primers mesos del 2006 als 24.402.872 actuals. Això significa 8,67 milions de viatgers més, un 55,1% d’increment. Menorca, per la seva banda, ha passat d’1.927.083 passatgers a 3.142.709: 1,21 milions més i un augment del 63,1%.
Les dades arriben en paral·lel al discurs de contenció turística que defensa el Govern de Marga Prohens. La presidenta va assegurar al Parlament el 9 de setembre que s’està produint un “canvi de tendència” i que, durant la temporada alta, les Illes han entrat en un patró de contenció, mentre el creixement es trasllada progressivament cap a la temporada mitjana i baixa. L’Executiu defensa que l’objectiu és créixer més en valor i no en volum, però les xifres no aturen d’augmentar.
1.000 milions per ampliar
Aquesta evolució coincideix, a més, amb una nova etapa inversora d’Aena. El Consell de Ministres va aprovar el 15 de setembre el DORA III, el document que regularà les inversions, la capacitat i les tarifes aeroportuàries entre el 2027 i el 2031. El pla mobilitzarà prop de 13.000 milions d’euros al conjunt de la xarxa estatal i més de 1.000 milions corresponen a actuacions als aeroports de Palma, Eivissa, Menorca i Son Bonet.
El document no presenta aquestes inversions com una política destinada explícitament a atreure més visitants: Aena les justifica per qüestions de capacitat, seguretat, qualitat, manteniment i adaptació de les infraestructures. Però la planificació oficial es construeix sobre un escenari de creixement del trànsit aeri en tots els àmbits. El govern espanyol preveu que el conjunt de la xarxa superi els 363 milions de passatgers el 2031.
A les Balears, les previsions també apunten cap amunt. El DORA preveu 1,4 milions de passatgers més a Son Sant Joan i 2,12 milions més en el conjunt dels aeroports de les Illes durant el període de planificació, segons les dades recollides aquesta setmana per l’ARA Balears.
El cas d’Eivissa exemplifica especialment la controvèrsia. La planificació situa l’aeroport en 9,17 milions de passatgers el 2027 i 9,72 milions el 2031, 550.000 viatgers anuals més en quatre anys. Aena sosté que la reforma prevista, valorada en uns 230 milions, no té com a objectiu augmentar la capacitat, sinó adaptar les instal·lacions a les exigències de seguretat i millorar el servei. El GEN-GOB, en canvi, qüestiona aquesta interpretació i ha denunciat també les possibles afectacions de les obres sobre ses Salines.
Tot plegat passa en un context en què la política aeroportuària s’ha convertit en un dels principals focus de contestació social a les Illes. Després d’anys de mobilitzacions contra la saturació turística, les protestes s’han dirigit de manera cada vegada més explícita cap a Aena, l’ampliació de les infraestructures i la manca de capacitat de decisió de les institucions balears.
A Mallorca, la Plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport reclama, entre altres mesures, aturar noves rutes, limitar els vols nocturns i els jets privats i avançar cap a un sistema de cogestió que permeti intervenir sobre la capacitat de Son Sant Joan. Els seus portaveus han lamentat les darreres setmanes com governs d’esquerres i dretes han presentat com a grans victòries les obertures de noves rutes internacionals (Estats Units, Canadà i Emirats Àrabs) que a més s’operen amb aeronaus de gran capacitat.
A Eivissa, la protesta impulsada per l’Associació de Joves d’Eivissa disposa del suport de diverses entitats socials, ecologistes i veïnals, i planteja fins i tot baixar el nombre d’operacions.