Aena nega ampliar Son Sant Joan, però hi afegeix metres i passarel·les

PalmaAena ja ha duit a terme el 70% de la remodelació de Son Sant Joan. Amb una inversió de més de 400 milions d’euros, es tracta de l’actuació més important que s’ha fet a la joia de la corona de la mobilitat i el turisme a les Balears. Arribant per carretera a l’edifici principal, és molt fàcil observar com està creixent de manera considerable el nombre de passarel·les (fingers) per accedir als avions. Resulta difícil no arribar a la conclusió que es tracta d’una ampliació, però Aena nega des de fa anys que aquestes actuacions ho siguin, i sempre ha fet referència a la millora de la comoditat dels passatgers.

Pel que fa a l’augment de passarel·les, Aena ha respost a l’ARA Balears que “no suposen la creació de nous estacionaments addicionals, sinó que substitueixen els remots que existien per a connexions directes [amb passarel·les] i milloren el servei i la sostenibilitat”. Amb una intervenció sobre 200.000 metres quadrats –les passarel·les, la modernització i redistribució dels mòduls A i D, un augment de fins a 19 arcs i 38 línies d’inspecció de seguretat, nous itineraris i fluxos de persones–, la pregunta és senzilla: S’està ampliant realment la capacitat de Son Sant Joan?

Aena es mostra inflexible i rebutja aquesta idea: “La capacitat operativa màxima es manté en 66 operacions per hora (33 arribades i 33 sortides), xifra que s’ha mantingut invariable durant més de 30 anys. El projecte de remodelació no preveu, en cap cas, que s’incrementi”, assenyala l’empresa semipública. Però, si es disposa de més espai i més passarel·les per embarcar i desembarcar persones i si es té en compte que l’aeroport va arribar el 2025 al seu límit total de passatgers (33,8 milions) segons les previsions d’Aena, es fa una inversió tan important només per confort? “Les dades desmenteixen Aena. Son Sant Joan no ha deixat de créixer mai, llevat de la pandèmia, i va camí dels 35 milions de passatgers”, critica la catedràtica de Geografia Humana de la UIB, Joana Maria Seguí.

Aquesta experta en mobilitat estudia les xifres dels aeroports des de fa anys i remarca que avui dia Aena supera a les Balears “les previsions més desenvolupistes que feia la direcció de l’ens al Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA)”. “Els tres aeroports de les Illes varen acumular 47 milions de passatgers el 2025. Anam cap als 50 milions de viatgers, sense que sembli que els preocupi l’impacte que genera aquest volum sobre el territori”, assenyala.

Creixement sense fre

Els aeroports de les Balears han experimentat un creixement sostingut de passatgers els darrers anys i estan gairebé al límit les previsions de capacitat màxima. Palma va registrar 28,6 milions de passatgers el 2022, xifra que va créixer fins a 31,1 milions el 2023 i a 33,3 milions el 2024. El 2025 en varen ser 33,8 milions. Eivissa i Menorca també han assolit increments importants, amb 9,14 milions i 4,21 milions, respectivament, el 2025. Els tres aeroports varen sumar 47,15 milions de passatgers l’any passat, un augment de més del 16 % en només tres anys.

Aquesta evolució posa de manifest la pressió sobre les infraestructures i ha obligat Aena a impulsar millores per poder atendre un nombre de passatgers que no atura de créixer i que ha posat al límit la capacitat de les instal·lacions aeroportuàries illenques. “A Menorca, els mesos d’estiu vivim una pressió excessiva i, per aquest motiu, Aena prepara noves obres a partir de 2027”, explica el delegat sindical de CCOOa l’aeroport de Menorca, Ramon Carreras.

Encara que el discurs polític oficial és que no s’està augmentant gaire en turistes durant els mesos d’estiu, la realitat és que l’aeroport de Palma va incrementar en un 1,7% el nombre de viatgers el juny, en va perdre un 0,1% el juliol, i va veure com els passatgers d’agost eren un 2,4% més que els de l’any anterior. En un any, per Son Sant Joan ha passat mig milió més de passatgers.

Hi ha cert consens ciutadà sobre la necessitat de no augmentar el nombre de turistes. Els darrers mesos, membres del Govern de Marga Prohens i els mateixos hotelers parlen d’augmentar en valor i no en nombres. Però sembla com si el debat polític i ciutadà fos completament inexistent per als gegants empresarials que, com Aena, manegen els fluxos de persones. “Tenim un greu problema de governança. Aena és una empresa que en un 51% és de l’Estat, però és evident que es gestiona només amb criteris economicistes i de rendiment privat. És molt complicat aconseguir que els gestors pensin en les conseqüències d’un model basat en més i més i més persones cada any”, lamenta Joana Maria Seguí.

“És interessant observar el model d’Autoritat Portuària, que també és estatal. L’Estat també en tria el president a cada comunitat, però a proposta del govern autonòmic. A més, hi ha un consell d’administració participat per institucions d’àmbit insular. Aena té unes comissions de seguiment que no funcionen i cal redreçar aquesta situació i connectar una empresa pública amb els interessos dels ciutadans”, explica l’experta. “Europa és ple de models de gestió aeroportuària molt més descentralitzats, i no hi ha excusa si volem regular una mica les portes d’entrada a les Illes”, afegeix.

Una remodelació integral

L’actuació que ha duit a terme Aena és pràcticament integral. Del Mòdul A ja se’n va completar la remodelació el 2024 amb actuacions com la incorporació de finestrals de terra a sostre, renovació de lavabos i actualització de les zones de control de passaports. L’ampliació pel costat oest va afegir tres passarel·les d’embarcament. Segons Aena, s’han millorat els accessos al mòdul mitjançant la instal·lació de noves passarel·les que connecten l’edifici terminal amb la zona central. Al costat est del mòdul estan previstes dues passarel·les addicionals que s’espera que s’acabin a finals d’enguany.

Pel que fa al Mòdul D, es va habilitar un nou accés central que redueix els recorreguts dels passatgers i durant la temporada d’hivern s’han instal·lat tres passarel·les noves que estaran operatives a l’estiu i que permetran l’accés directe als avions sense necessitat d’autobús. La planta de facturació es reorganitza “per crear un espai més clar i eficient, amb més taulells i la reubicació de comerços i cafeteries”, explica Aena, mentre que es construeix un nucli vertical que connecta arribades, facturació i sortides amb l’aparcament.

S’ha construït una passarel·la elevada que connecta l’aparcament amb la terminal per tres plantes, cosa que redueix “la circulació exterior i millora la fluïdesa”. Malgrat que aquestes millores augmenten la capacitat efectiva del terminal, Aena insisteix que “no suposen la creació d’estacionaments addicionals”.