Qui acrediti pèrdues no haurà de pagar la plusvàlua municipal

El Suprem matisa la sentència del TC: el contribuent ha de demostrar que no va guanyar diners amb el pis

Només el 2016 la hisenda espanyola va recaptar més de 2.500 milions d'euros per l'impost de plusvàlua municipal. Aquesta recaptació va ser una xifra rècord i es va produir tres mesos abans que el Tribunal Constitucional decretés que aquest impost no es podia aplicar si, com va provocar la crisi, es venia un terreny o habitatge a un preu més baix del que s'havia comprat, és a dir, quan no hi havia plusvàlua. Però la sentència del TC va obrir la porta a dues interpretacions de la normativa que van donar lloc a una polèmica judicial. Alguns tribunals, com és el cas de Barcelona, han optat per anul·lar del tot el cobrament de l'impost fins que no hagi entrat en vigor la nova llei d'hisendes locals que corregeix el problema. D'altres han optat per considerar que només s'ha d'anul·lar quan no hi ha guanys. El Tribunal Suprem va resoldre finalment l'embolic ahir: només és nul·la l'aplicació de l'impost quan el contribuent ha acreditat que no hi va haver beneficis en la venda. En la resta de casos és perfectament legal.

A principis de maig el magistrat del Suprem Emilio Frías Ponce ja va avançar que aquest mes hi hauria la sentència que aclariria una polèmica que ha inundat el tribunal de recursos de cassació sobre aquest tribut, entre 20 i 30 per setmana. Finalment, el magistrat Ángel Aguallo Avilés ha interpretat per primera vegada la sentència del Tribunal Constitucional rebutjant un recurs que el BBVA havia presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó. I desestima el recurs perquè creu que el BBVA no va aconseguir acreditar prou que no hi va haver plusvàlua en una transmissió d'uns terrenys.

A partir d'aquest cas, el Suprem posa fi a la polèmica perquè matisa l'anul·lació que va fer el Constitucional. El dubte era veure fins a quin punt s'havia d'interpretar la resolució del TC de manera "maximalista" o no. És a dir, anul·lant completament l'impost fins que hi hagi una nova llei o només anul·lar-lo si hi va haver pèrdues. Segons el magistrat Aguallo Avilés, l'anul·lació del TC dels articles 107.1 i 107.2 de la normativa és "parcial" perquè "són constitucionals i resulten plenament aplicables en tots aquells supòsits en què l'obligat tributari no aconsegueix acreditar que la transmissió de la propietat dels terrenys no ha posat de manifest un increment de valor".

L'obligació del contribuent

Per tant, cobrar l'impost de la plusvàlua només és il·legal quan el contribuent acredita que no va guanyar diners en la transacció. Per això el magistrat sí que considera absolutament inconstitucional l'article 110.4, perquè impedia que pogués demostrar-ho. Aquest tribunal interpreta que el TC reconeix el dret constitucional del contribuent a demostrar que no hi va haver plusvàlua i es respecta així l'article 31.1 de la Constitució, que fixa que el ciutadà ha de contribuir "d'acord amb la seva capacitat econòmica".

Queda, doncs, en mans del contribuent demostrar que no hi ha plusvàlua. Com? El Suprem explica que es pot aportar qualsevol document que acrediti el canvi de valor del bé, com per exemple les escriptures. Després ha de ser la mateixa administració la que comprovi que els documents són vàlids.

LES CLAUS

1. Per què es va cobrar l'impost a la plusvàlua quan hi havia pèrdues?

Perquè es calcula partint del valor cadastral de l'immoble ponderat en funció dels anys que s'ha tingut en propietat. Per això, com que no es té en compte el valor de compra i de venda sinó el valor cadastral, el pis no perd valor i, per tant, el càlcul del tribut acaba sortint sempre a pagar.

2. Per què hi ha hagut sentències contradictòries?

Perquè la sentència del Tribunal Constitucional anul·lava el tribut quan no hi ha guanys però deixava la porta oberta a interpretacions maximalistes que han considerat nul·la la seva aplicació total en diversos tribunals, fins i tot quan sí que hi havia guanys.

3. Per què és clau aquesta sentència?

Les interpretacions diferents en tribunals superiors de diferents comunitats havien inundat el Suprem de recursos. Aquest tribunal havia deixat en pausa la resolució d'una vuitantena de recursos a l'espera d'establir una sentència com aquesta, que permeti resoldre la resta amb una doctrina unitària.

4. Què estableix aquesta sentència?

Que només si s'acredita que hi va haver pèrdues a través de les escriptures que demostrin la variació del preu es pot anul·lar l'aplicació del tribut. Si no s'acredita correctament, o si hi va haver guanys, l'impost a la plusvàlua és completament constitucional i aplicable als ulls del Tribunal Suprem.

5. Quina importància té aquest impost?

Només l'Ajuntament de Barcelona va recaptar fins a 431 milions entre el 2013 i el 2016 a través d'aquesta figura tributària, segons les dades recollides pel despatx BMO Advocats. El govern espanyol va modificar la normativa per corregir el problema però encara no s'ha publicat la nova llei d'hisendes locals.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF