PalmaUna vegada s’enderroquin els 12 apartaments il·legals de Cala Llamp, el futur del terreny on es varen aixecar, que era sòl rústic i que per la seva dimensió no admetia edificacions, no serà el de quedar sense cap construcció. L’Ajuntament d’Andratx va aprovar en la darrera sessió plenària una fórmula per convertir els poc més de 5.000 metres quadrats on s’aixequen els 12 apartaments en sòl urbanitzable i possibilitar-ne així la nova edificació.
En concret, l’Ajuntament andritxol ha aprovat que s’hi puguin construir un màxim de tres xalets al 50% de la parcel·la, ja que la condició per a aquesta operació és que els propietaris cedeixin al municipi l’altra meitat, que quedaria definida com a zona verda.
Aquesta aprovació és a punt de tancar un procediment que no és precisament nou i que es va iniciar amb la classificació com a sòl urbanitzable a les normes del 2007, quan el cas que finalment va ordenar la demolició dels 12 apartaments que actualment hi ha a la parcel·la encara era pendent de sentència. Els partits de la corporació municipal varen aprovar per unanimitat una fórmula que fa molt de temps que treballava l’Ajuntament d’Andratx i que va rebre finalment la benedicció de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori del Consell. En definitiva, suposa transformar un sòl en edificable per tal de fer-hi un màxim de tres habitatges unifamiliars.
Tancar un procés
El regidor d’Urbanisme d’Andratx, Ángel Hoyos, del nou equip de govern, vol deixar clar que “el que ara s’ha fet és tancar un procés que ja va començar quan a les normes del 2007 es va classificar com a urbanitzable i, per tant, és un tràmit més d’aquest camí”, va dir. “No és que ara nosaltres hàgim promogut cap canvi, sinó que és un tràmit més en un sòl que vull recordar que és urbanitzable des de l’any 2007, quan ja figurava així en el planejament municipal”, va explicar el regidor.
La fórmula que s’ha emprat, i que fa ja temps que es va treballar, és coneguda pels tècnics com un sòl urbanitzable directament ordenat (SUDO), i que precisament és això: passar a sòl edificable un terreny que no té les condicions necessàries i que, per tant, en origen no podria acollir cap habitatge.
Segons afirmen tècnics coneixedors de l’expedient, aquesta ‘solució’ va ser beneïda l’any 2021 per la Comissió insular d’Urbanisme a proposta del Consistori, davant l’interès de “no deixar els propietaris sense cap capacitat edificatòria”, ja que d’aquesta manera es considerava que les peticions d’indemnització, una vegada s’esbuquin les seves propietats, seran menors.
Forma part d’un ampli paquet d’esmenes que la Comissió insular va remetre al Consistori per anar esmenant i poder tancar la revisió d’aquestes normes que regeixen l’urbanisme d’Andratx i que daten del 2007.
Evidentment, el denunciant inicial dels 12 apartaments il·legals, el GOB, no es va mostrar favorable a la fórmula quan aquesta proposta va arribar a la Comissió insular. Segons Macià Blázquez, portaveu de l’entitat a la Comissió, “el GOB està molest per aquestes figures de classificació directa”, ja que “alguns governs municipals (Palma, Santa Maria, Andratx...) estan aprofitant escletxes d’aquesta normativa per demanar al Consell rescatar alguns ‘falsos sòls urbans’, acollint-se a la figura del ‘sòl urbantizable directament ordenat’”. El GOB, sentencia, “defensarà l’eliminació del ‘falsos sòls urbans’, amb la petició expresa al Consell de Mallorca per aplicar amb rigor mesures de protecció territorial”.
L’esmena de la Comissió insular d’Urbanisme encara no ha superat tota la tramitació. Després que el 28 de juliol s’aprovàs per unanimitat en el ple municipal, ara ha de ser el Consell de Mallorca qui hi doni llum verda definitivament en el marc de la revisió de les normes subsidiàries del 2007. Llavors, encara quedarà un llarg camí als propietaris. Els 12 titulars dels apartaments s’hauran de constituir en junta de compensació, amb percentatges iguals a les quotes de copropietat que tenien de la comunitat, i fer el projecte d’urbanització i cessió del 50% com a zona verda municipal.
11 anys sense complir la sentència d'esbucament
Era l’any 2005 quan l’urbanisme desbocat ocupava part del litoral andritxol, i ja no es conformava amb els dos laterals del port, sinó que obria camí a zones fins aleshores verges com Cala Llamp. El batle d’aleshores, Eugenio Hidalgo, va concedir una llicència a un empresari, Manuel Zapata, per aixecar 24 apartaments en un sòl que no era urbà, encara que finalment només se n’aixecaren 12 en dos blocs. El GOB ho va descobrir, com altres operacions irregulars, i, amb la col·laboració de la Fiscalia Anticorrupció, va acreditar que tot formava part d’una trama. En l’àmbit penal, el batle, el zelador i l’empresari varen ser condemnats i, quant a la llicència, va ser anul·lada completament l’any 2009.
La sentència va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears l’octubre del 2011 i no deixava cap dubte sobre el futur dels terrenys: “L’Ajuntament estarà obligat a dictar els actes que siguin necessaris per a la restauració de l’ordre urbanístic infringit, inclosa la demolició”.
Però, des d’aleshores, els propietaris –la majoria estrangers– han intentat mil i una estratègies judicials per evitar l’esbucament de les edificacions. Tampoc l’Ajuntament ha estat especialment ràpid a l’hora d’executar les peticions del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, que és l’encarregat de vetlar pel compliment de la sentència.
S’ha pressupostat ja l’enderrocament, que costarà 500.000 euros, segons els càlculs municipals. A això, caldrà afegir-hi les més que probables reclamacions d’indemnització per part dels propietaris. Ara, això sí, disposaran de la possibilitat de desenvolupar un màxim de tres xalets per ‘minvar’ l’impacte d’haver estat víctimes de l’urbanisme il·legal, que va atorgar una llicència on no era possible construir fins que se’n va atorgar una d’il·legal el 2005.
