PalmaEls sobrecostos de la insularitat també afecten la cultura. Històricament, però fins i tot ara, immersos en l’època de la globalització, les persones, col·lectius i empreses que treballen en els diversos àmbits del sector cultural han hagut i han de fer un esforç afegit i gens menyspreuable per trencar l’aïllament que imposa una realitat que sovint ultrapassa les condicions purament geogràfiques. Així i tot, també històricament, les Balears han exportat cultura i en quasi totes les èpoques, de Ramon Llull ençà, podem posar noms a la cultura que viatja i que fa d’ambaixadora del nostre país davant el món. I ara, més que mai.
Només el 2017, i si ens fixam en les dades d’activitats de promoció exterior realitzades per l’Institut d’Estudis Baleàrics (les úniques que tenim, en espera que la propera creació de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears reculli xifres més globals que incloguin també les iniciatives que es fan sense suport econòmic públic, com fa l’Institut Català de les Empreses Culturals), a través d’aquesta institució l’any passat es varen fer fora de les Illes 229 concerts i activitats de música, 185 espectacles i iniciatives d’arts escèniques i 147 activitats en l’àmbit de la literatura, el còmic i el pensament, entre d’altres. El món de la cultura de les Balears -també amb l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), entitat dependent de la Conselleria de Cultura que s’encarrega de la promoció exterior- va participar el 2017 en 5 fires d’art, per a les quals es varen mobilitzar 139 professionals; 14 festivals o fires musicals (hi intervingueren 76 professionals); 9 fires literàries o dedicades al còmic (62 professionals desplaçats) i 14 fires o festivals d’arts escèniques (51 professionals).
ICIB
En tramitació està la creació, imminent, de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB), que, segons la consellera de Cultura, Fanny Tur, “ha de contribuir a reforçar el teixit cultural illenc”. Tur, que assumí el càrrec l’abril del 2017, s’ha preocupat d’incrementar tots els pressupostos destinats a projecció exterior (que ara supera els 2 milions), entre activitats d’iniciativa pròpia i línies de subvencions a creadors i empreses, però alhora insisteix que “és essencial crear teixit a casa perquè la creació sigui possible i es pugui fer en les millors condicions. Tenir un teixit fort és la primera passa per promoure’l a l’exterior”.
La consellera de Cultura també posa l’accent en la tasca que, per a la promoció fora de les Illes, es fa en col·laboració amb altres institucions, com és sobretot l’Institut Ramon Llull (IRL). “Es tracta de cercar les màximes complicitats. L’IRL és la gran eina que tenim per a la promoció exterior dels Països Catalans. Per això, des que el Govern balear va tornar a fer part del Llull en aquesta legislatura, s’ha anat incrementant el pressupost que s’hi destina: si el 2016 foren 125.000 euros, el 2017 varen ser-ne 500.000 i el 2018 són 600.000, amb un retorn importantíssim per als nostres creadors”, apunta Fanny Tur.
A més de la participació en fires i festivals i de les subvencions per a la mobilitat i activitats fora de les Illes, la nostra cultura viatja tant amb la marca de la cultura catalana com amb la de les Balears. Per exemple, una representació d’escriptors, fotògrafs i músics serà l’ànima de la Setmana de les Illes Balears a Cuba (18-23 de setembre). També en la Setmana de les Illes Balears a Buenos Aires, a l’octubre.
Així i tot, la presència a l’exterior ara ja no és només física. Fins al 27 d’agost, l’IEB té en concurrència pública un contracte menor per ampliar i actualitzar el portal BCulture, un catàleg digital d’artistes i obres per a la seva promoció en el món globalitzat. I en tot cas, la nostra cultura viatja amb independència de les institucions, pel valor de les seves obres. Avui us convidam a conèixer millor 30 noms propis entre els més consagrats i emergents de la cultura de les Illes, amb el benentès que tota selecció deixa sense esmentar tants noms com els que presenta.
