Jaume Corbera: "Vist amb perspectiva, obrir Quart Creixent va ser un fet important"

PalmaLa llibreria Quart Creixent és una de les més emblemàtiques de Palma, i de Mallorca. L'any 1982, situada al número 5 del carrer d'en Rubí, la llibreria va obrir les portes presentant el seu particular caràcter: únicament s'hi vendrien llibres en català. Els tres socis fundadors foren Jaume Corbera, Antoni Artigues i Maria Pons, els quals, després d'haver estat a Barcelona -on era més habitual trobar llibres en català-, varen voler oferir a la gent del barri i de l'illa un mercat que a Mallorca encara no havia arribat. Corbera fa un repàs de la història de la llibreria.

Dia 12 de febrer del 1982 vàreu obrir les portes de la llibreria Quart Creixent, amb la presència de Joan Brossa. Què recordau d’aquell dia? 

— Va venir una gentada. Joan Brossa ja era un personatge prou conegut i molts varen venir a veure’l. No en record detalls, perquè ja fa molts d’anys, però hi va haver trull. Va ser tot un èxit, i, amb la perspectiva que dona el temps, diria que també va ser un fet important. Quart Creixent era una novetat i esperàvem generar certa curiositat entre la gent. Diria que va sobrepassar les expectatives que teníem. 

Quan preneu consciència que d’aquell moment ara n’ha fet quatre dècades, què pensau? 

— Per una banda, sent satisfacció, per haver empès una iniciativa que ha tingut cert ressò i bona acceptació; també que ha aconseguit remoure una mica el món de la cultura en català. És vera que hi ha hagut èpoques difícils, moments en què no vèiem clar si podríem continuar amb el projecte. Han estat anys molt irregulars. Que hi hagi gent que s’interessi pels llibres en català no basta per mantenir oberta una llibreria. No tothom compra llibres cada dia. Està clar que si hi hagués més públic aniria millor. Ha estat gràcies a la col·laboració i bona disposició de les editorials i els distribuïdors que hem surat els mals temps. Ara és un molt bon moment. 

Els fundadors fóreu Antoni Artigues, Maria Pons i vós. Quines eren les vostres inquietuds, per què vàreu obrir una llibreria? 

— Nosaltres havíem estat a Barcelona i estàvem acostumats a comprar llibres en català. No és que allà poguessis trobar de tot, però sí que hi havia algunes llibreries que oferien molta producció en català. Hi podies trobar de tot. Llavors, a Mallorca, vàrem trobar que faltaven moltes coses. Vàrem pensar que, si la gent no comprava llibres en català, era perquè no se n’oferien. La idea, per tant, va ser generar un mercat de llibres en català. 

Palma ha canviat molt de fa 40 anys a ara. Com ha canviat l’entorn urbà de la llibreria? 

— Quan vàrem obrir, Palma era una ciutat viva. Al centre hi vivia gent, al carrer Rubí hi havia moltes botigues que ara ja no hi són. Tot l’entorn de la Palma antiga era molt més viu, perquè encara hi vivia gent del país. Quart Creixent, a part de ser una botiga de llibres en català, també era una llibreria de barri: hi venia la gent que vivia per allà. Això ara no passa perquè l’entorn s’ha buidat. No queda gairebé cap finca amb gent del país, els lloguers són impagables i qui els pot pagar són estrangers; han convertit cases en hotels… S’ha buidat la ciutat de públic mallorquí. Si la gent ha de venir de més enfora, no ho fa tant. Això ho hem notat nosaltres i altres botigues. 

Quina és la major proesa de Quart Creixent? 

— Arrancar i aguantar quaranta anys. Arribar fins aquí és una de les coses més difícils que hem fet. 

Vós sou acadèmic de la llengua i també un activista. Hi ha certa preocupació per la llengua, en aquests moments. Com ho viviu? 

— Com tot, és una qüestió de perspectiva. El català mai havia estat tan bé: és una llengua oficial; tenim televisions en català; és, en principi, l’idioma de l’escola… El català té tot això però, com que cada vegada ve més gent de fora, té cada pic més competència del castellà. Per tant, no està tan bé com ens pinta segons qui. Jo, de fet, diria que no hi està. La situació del català no és digna de normalitat, la gent està bé quan no té cap malaltia, quan no s’ha de medicar; el català, per ara, té mals, no està bé. Quan vaig néixer, Palma semblava una ciutat castellana però era catalana: hi havia rètols en castellà, però podies parlar amb tothom en català. Ara, en canvi, és al revés: veus coses escrites en català, però al carrer ha desaparegut, tot i que no al cent per cent. Això què vol dir: que la llengua està millor o pitjor? A parer meu, no està ni millor, ni bé.  

Tot i que al carrer no es parli tant, culturalment sembla que és una llengua forta, creativa i potent.  

— Sí. Culturalment, el català és una llengua productiva. Ara bé, la qüestió és on arriba aquesta cultura. S’estan fent coses que no s’havien fet mai i el català ha arribat a espais culturals on no havia arribat mai. Hi ha el perill, però, que d’aquí a un temps acabi sent una llengua culturalment molt atractiva, però socialment molt poc usada. Una llengua de cultura, de conferències, de literatura. Podria convertir-se en una llengua culta, però no popular. Per posar remei a això hi ha d’haver voluntat, i està claríssim que no n’hi ha. Basta veure la nova llei d’educació.