De les vinyetes a la barra

PalmaLa vint-i-setena edició del Teatre de Barra ha teletransportat les vinyetes als locals, que, de cop i volta, es converteixen en peculiars escenaris on transcorren les peripècies de dos únics protagonistes, que per a l’ocasió foren fills d’un llapis i una goma i esdevenen com per art de màgia personatges de carn i ossos. Així, Batman, Robin, Tintín, Karmen i Teo són els protagonistes d’aquest exercici de prestidigitació. Sense anar més lluny, Josep Ramon Cerdà, autor i director d’Entre dos mons, ha imaginat com seria un encontre, tan casual com causal, entre dos personatges que ha imaginat i dibuixat el mateix autor, Guillem March. Ells són Karmen i Batman en una situació en què ell, amnèsic, no sap ben bé qui és, encara que pensa que és el superheroi, i ella, molt conscient que és un personatge bidimensional, li farà abaixar els peus en terra i li col·locarà el cap al seu lloc, perquè una de les principals virtuts de la protagonista femenina és la capacitat de posar-se a la pell dels altres. Aina Zuazaga és una Karmen de còmic, que sembla dibuixada, talment, impecable, fantàstica, i Àlex Tejedor, més humà, interpreta amb la mateixa consistència el personatge turmentat i una mica confós. Una barreja complexa, sense cap frase que no tingui solidesa i pes específic, la qual cosa no permet que te'n perdis ni una. No ho facin. És una petita gran peça. 

Als antípodes trobam Ding, en tres sketchos, tres superherois més intentant trobar la dona de la seva vida i viceversa. Tres cites, coses de Tinder, que protagonitzen Joan Manel Vadell, com l’home invisible, l’home elàstic i un tercer difícil de definir, però en qualsevol cas li facin mamballetes i ho sabran i comprovaran, mentre que Cata Rosell és la joveneta, o no tant, que tresca entre els superherois després d’haver fracassat amb tots els homes convencionals. Divertida, molt divertida, fins al punt que el públic continuaria gaudint més temps amb les peripècies delsprotagonistes per trobar parella.

Teo té una cita, de Deneb Alonso, dirigida per Luca Bonadei i interpretada per Pat Aguilar i Toni de los Ángeles, planteja un nou encontre, entre Teo i una de les tres bessones, on ambdós tenen la primera cita de la seva vida. Infantils, tot i que ja els anys els han passat per sobre, innocents, divertits i una mica patètics són els protagonistes d’aquesta enginyosa, però gens infantil, o fins i tot una mica cruel reflexió sobre el pas dels anys.

Totor, que no és altre que Tintin, interpretat per Guillem Juaneda, va a un bar a la recerca d’alguns dels personatges que l’han acompanyat en les seves aventures. Allà troba l’encarregada i propietària del local, una transsumpte de les germanes Brewster d’Arsènic per compassió, interpretada per una Aina Cortés impecable. Humor negre, del que mai no decep, amb un doble final, tot i que amb el primer ja era suficient. Escrita per Santi Celaya i dirigida per David Mataró.

La caiguda de la casa Wayne, escrita i dirigida per Xisco Joan, planteja la senectut de dos superherois que sempre anaren junts i que el cinema ha separat, com són Batman i Robin, interpretats, respectivament, per Enric García i Pedro Orell. Dos personatges llegendaris a punt de ser desnonats, després de molts anys de no rebre cap trucada per anar a salvar Gotham o el món. Millor la idea que la resolució.