Música
Cultura01/07/2021

La versatilitat de Nathy Peluso llueix a Pedralbes

L'argentina establerta a Barcelona va presentar 'Calambre'

Nathy Peluso

Festival Jardins de Pedralbes. 30 de juny del 2021

Amb la col·lecció de concerts amb localitats esgotades que col·lecciona, sembla clar que és la cantant del moment. I no només pel ritme d'entrades despatxades, també per l'excitació de la marabunta que la segueix. En el primer dels tres recitals que Nathy Peluso farà força seguits al país (dues dates a Pedralbes i divendres al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú), el públic semblava buscar en ella un alliberador. La generació que tot just ha acabat els exàmens i fa cua per trobar torn per vacunar-se poblava una mar de cadires, a crits i sorollosos cops de peu a terra. Normal, era el seu moment després de mesos d'opressió física i mental. La sortida en tromba de Peluso a l'escenari confirmava que és la líder que necessitaven. L'enèrgica cantant argentina no destaca entre tot el ramat urban perquè sí: el discurs, l'estètica i la concepció d'espectacle està un punt per sobre de la resta.

Cargando
No hay anuncios

Agressiva, reptadora, elèctrica i extremadament física. Nathy Peluso arrasa quan fa aquest personatge. Potser una mica sobreactuat? Segur, sona quasi autoparòdic sentir-la parlar amb accent de Puerto Rico, però és el que toca i ho fa molt bé. A Pedralbes va aparèixer amb Célebre de sortida, practicant mirada bèl·lica i mentre la seva infinita cabellera flotava en l'aire gràcies a dos ventiladors. "En el pecho no hay quien me dispare / Me cuida la fuerza de los mares", cantava amb magnètica violència. I a sota embogint, esclar.

El concert de dimecres va esdevenir una batalla entre vigilants i públic per aconseguir ballar sense que et caigués una reprimenda. Era en aquests moments d'eufòria col·lectiva que entenies per què els concerts de Peluso funcionen una mica a estones. Ningú dubta que és una artista extremadament versàtil, que coneix i controla el llegat i codis de la música negra i llatina, però tants viatges d'estil no sempre et mantenen dins del concert. Els millors moments a Pedralbes van coincidir quan va treure la llengua viperina a passejar: Sana sana, una cançó que mira de reüll a les instrumentals dels Neptunes i Timbaland i en l'empenta final de La sandunguera i Nasty girl, un rotund himne generacional. I van funcionar tan bé perquè són les seves millors cançons i el rap amb ànima pop és el que sap fer amb més brillantor.

Cargando
No hay anuncios

D'entremig Peluso va navegar amb valentia, sense coristes ni ballarines, entre moments salsers d'ecos Fania, el R&B i el soul i es va permetre el luxe d'acabar amb un solo de guitarra de dits amfetamínics més propi d'un concert de hard rock. Té un carisma desbordant, evident talent i l'acompanya una banda boníssima, però fa la sensació que vol fer i mostrar massa coses en poca estona. El públic, encara que sobreexcitat, sempre és sobirà i t'indica quin és el camí a seguir. En el cas de l'argentina, sembla evident que com més física, enfadada i entregada a la tradició hip-hop, millor.