Un vaixell del segle XV apareix a la Ciutadella

BarcelonaUn dels pilons que es van començar a construir per al futur aparcament de BSM a la Ciutadella de Barcelona va topar amb una cosa inusual: un esquelet de fusta ennegrida. Quan els arqueòlegs van començar a excavar, fa menys de dues setmanes, hi van trobar el lateral d'una embarcació que s'havia enfonsat entre els segles XV i XVI. Amb el derelicte han aparegut pinyes quasi intactes, així com llavors d'avellaners i d'altres arbres fruiters. Les restes, que quan estan descobertes s'han d'anar remullant permanentment amb esponges, pinzells i draps impregnats d'aigua salada, poden ajudar a explicar un dels aspectes més fascinants de la història de Barcelona: la seva relació amb el mar.

De moment al derelicte, que pràcticament ha d'estar tapat tota l'estona per no perdre la humitat, l'han batejat com a Ciutadella I. Al llarg de tots aquests segles, gràcies a l'aigua freàtica, el Ciutadella I ha conservat 10 metres de llargada i més de 3 metres d'amplada, amb una estructura formada per peces de fusta corbades i almenys set andanes de folre i les files de fusta que recobrien l'exterior del buc. Els propers dies el derelicte, en un procés que durarà entre dues i tres setmanes, abandonarà l'aparcament. Les fustes es col·locaran en petites piscines i d'allà es traslladaran al Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona de la Zona Franca, on seran restaurades.

"El vaixell no es va enfonsar al lloc on l'hem trobat. Segurament un temporal el devia arrossegar fins aquí. Les mostres de les resines ens podran donar pistes d'on es va calafatar i així podrem saber d'on provenia", explica Santi Palacios, l'arqueòleg responsable de l'excavació. "A prop hi hem trobat pistons de fusta i molta matèria orgànica, que podrien indicar que havien netejat el vaixell i n'havien tret tot l'excedent que no necessitaven", afegeix. L'equip encara no ha finalitzat l'excavació del solar, d'uns 7.000 m². Queda al voltant del 10%-15% de l'espai, on no descarta trobar altres restes arqueològiques.

Una barra de sorra per protegir els vaixells

En el moment en què es va enfonsar hi havia molta activitat al litoral barceloní. A principis del segle XV no hi havia cap port artificial a Barcelona, sinó només una barra de sorra. Coneguda com la Tasca, en diferents excavacions arqueològiques i amb l'estudi dels sediments s'ha anat aclarint com devia ser. Aquesta barra de sorra, segons alguns sondejos geotècnics, naixeria en una zona propera a l'actual Parc de la Ciutadella. Una de les poques descripcions que en tenim és la crònica d'un mercader genovès, Antonio Gallo, que el 1466 va venir a Barcelona amb motiu de l’atac com a represàlia d’un estol genovès. Al final no hi va haver cap enfrontament, però Gallo va descriure com era la Tasca i la distància que la separava de la platja.

Poc abans de l'arribada del genovès, el 1439, les autoritats barcelonines van plantejar la construcció d'un moll de pedra per protegir millor els vaixells dels temporals i per tenir unes condicions millors, perquè els vaixells cada vegada tenien més calat. En aquell moment a la ciutat hi desembarcaven comerciants de tot arreu: de Grècia, de Pisa, de Gènova, d'Alexandria, de la terra d’Israel, de l’Àfrica... i creixia ràpidament amb noves classes socials, nous oficis, una nova elit... Malauradament, el moll va acabar en fracàs, perquè no hi va haver prou finançament i no es va acabar. El 1477 es va construir una escullera de més de 100 metres de llargada per 15 d’amplada. En aquesta ocasió va ser un èxit, i està força documentada perquè se'n van trobar restes arqueològiques a prop de l'actual l'Estació de França en les excavacions del 2006-2008.

El vaixell Ciutadella I es devia enfonsar quan ja existia aquesta última escullera. Tanmateix, per alguna raó, el derelicte no estava ancorat allà sinó a la barra sorrenca. L'excepcionalitat no són només les restes sinó també el context, perquè tot el que trobin els arqueòlegs pot ajudar a entendre i documentar l'activitat portuària d'aquell moment en aquesta zona. L'arqueòleg Miguel Soberón, que ha estudiat molt a fons la història del litoral barceloní, calcula que el derelicte devia fer uns 30 metres d'eslora. "Fins al segle XVII o XVIII, els mateixos vaixells podien ser usats per transportar mercaderies i per a la guerra, però en aquest cas segurament era un vaixell de mercaderies", diu. "És una troballa excepcional", emfatitza Palacios. El 2008 es va descobrir, a prop de l'Estació de França, un altre vaixell de la mateixa època, el Barceloneta I, datat al segle XV i les restes del qual actualment es poden veure al Museu d'Història de Barcelona.

Les obres de l'aparcament de BSM formen part del futur complex de recerca, que desenvoluparan el CSIC, la UPF i el PRBB. L'excavació ha permès recuperar 40.000 metres cúbics de sorra del subsol que s'utilitzaran per regenerar la platja de Sant Sebastià.