El cinema de Wes Anderson ha perdut el seu encant?

Una cantarella recorre alguns cercles cinèfils: Wes Anderson ja no mola. L'audiència estaria farta de les seves pel·lícules de perfecció planimètrica i detallisme de línia clara. El gran hotel Budapest va convertir aquest cineasta d'estètica personalíssima en una figura alhora prestigiosa i molt popular, en un director cool per a tots els públics. Els seus films següents, com l'experimental La crònica francesa o el molt idiosincràtic Asteroid City van fer palès que Anderson és un cineasta més arriscat i complex del que farien entendre les seves imatges llamineres i els seus repartiments trufats d'estrelles.

La trama fenicia no farà canviar d'opinió els espectadors que ja han desistit de seguir-li la pista. Però sí que suposa el film més càlid, accessible i joiós d'Anderson des d'El gran hotel Budapest. El director ens torna a embarcar en una aventura d'aromes clàssics i colorisme tintinaire, protagonitzada per Zsa Zsa Korda (Benicio del Toro), un multimilionari sense escrúpols amb un nom que evoca aquests imaginaris. Els germans Alexander i Zoltan Korda van produir i dirigir alguns dels grans títols d'aventures exòtiques dels anys trenta i quaranta, com Les quatre plomes o El lladre de Bagdad. D'origen hongarès com els Korda, la irrepetible Zsa Zsa Gabor presumia d'un nombre exagerat de marits. El Korda de La trama fenicia també ha tingut una prolífica vida amorosa, fins al punt d'aplegar un nombre considerable de descendència. Però a l'hora de pensar en l'herència, es fixa en la seva única filla, una monja amb qui comença a viure un seguit de tribulacions. La trama fenicia presenta personatges més definits que els films anteriors, que evolucionen emocionalment, de manera que el pare malvat va entendrint-se a mesura que avança el metratge. Michael Cera s'incorpora a la troupe andersoniana com a fitxatge estrella, en el paper del típic jove set-ciències de timidesa encantadora que es converteix en el roba-escenes del film.