Torna el festival EiMa i el seu diàleg amb el territori

PalmaEl festival EiMa torna enguany amb una nova edició que, segons els organitzadors, "consolida l'aposta per les arts vives contemporànies en diàleg amb el territori i el paisatge rural de Mallorca". El projecte, dirigit per la coreògrafa i creadora Mariantònia Oliver i presentat aquest dimecres a Palma amb la participació del secretari autonòmic de Cultura Pedro Vidal i la mateixa Oliver, manté Maria de la Salut com a epicentre, però amplia novament la seva presència cap a espais patrimonials i naturals del centre de l’illa.

El festival es farà del 29 de juny a l'11 de juliol de 2026, amb els dies centrals de programació artística a partir del 5 de juliol. L’obertura tindrà lloc a la plaça de Dalt de Maria de la Salut, amb el projecte comunitari Fronteres Insulars, de la companyia Instabili Vaganti, una proposta de creació d'instal·lació artística desenvolupada amb artistes residents. La jornada inaugural inclourà també la semifinal del Certamen Art Jove 2026 i la peça Àncora, del Col·lectiu 14, que obren el festival a una combinació de creació emergent i producció contemporània consolidada.

El programa continua el 7 de juliol amb una jornada de reflexió i pràctica artística a Ca les Monges, mentre que el 9 de juliol el centre urbà de Maria de la Salut es converteix en escenari amb intervencions en espais no convencionals, com portasses i aparadors, amb peces com Skai is ful, de Hermanas Picohueso, i Yo soy un cuerpo, de La Perrerie.

La dimensió territorial del festival es fa especialment visible el 10 de juliol, quan EiMa es trasllada al jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri). Aquest espai acull diverses creacions d'instal·lacions artístiques vinculades al cos, la memòria i el paisatge, amb peces com Post-human (Cia. BAAL), Sense l’arbre soc una dona morta (Anna Rubio), Foc i Lloc (La Súbita) i Ses honorables virtuts il·lògiques.

El festival es tanca l'11 de juliol a la Comuna de Lloret de Vistalegre, un entorn forestal que el projecte reivindica com a espai de memòria comunitària i ús compartit del territori. Allà es presenten obres com Contenu vide (Lassina Koné), Lo que los árboles no cuentan (Cia. Kiko López) i Je m’appelle Jordi, de la pròpia Mariantònia Oliver, que també participa com a creadora en aquesta edició.

Més enllà de la programació escènica, EiMa manté la seva dimensió de laboratori i espai de pensament amb jornades professionals dedicades a la mediació cultural, el paper dels festivals en contextos insulars, els models de col·laboració i la relació entre cos, memòria i creació contemporània. Aquestes activitats reforcen la voluntat del festival de no limitar-se a l'exhibició d’espectacles, sinó d’articular processos de creació, recerca i intercanvi entre artistes locals i internacionals.

Amb aquesta nova edició, EiMa "reafirma la seva identitat com un festival que desplaça les arts escèniques fora dels espais convencionals" per situar-les en contacte directe amb el territori, el patrimoni i el paisatge rural, tot convertint aquests espais en part activa de la creació contemporània, segons ha explicat.