Cinema

'Titane': com és fer-s’ho amb un cotxe? La resposta, en aquesta joia del cinema extrem

Julia Ducournau és la primera directora que guanya en solitari la prestigiosa Palma d'Or del Festival de Canes

'Titane'

(4 estrelles)

Direcció: Julia Ducournau. Guió: Julia Ducournau. 108 min. França i Bèlgica (2021). Amb Agathe Rousselle, Vincent Lindon, Garance Marillier i Bertrand Bonello. Estrena als cinemes

Cargando
No hay anuncios

“Soc conscient que la meva pel·lícula no és perfecta. Cap ho és a ulls de qui l’ha fet. Fins i tot hi ha qui diria que és monstruosa”. El discurs de Julia Ducournau en recollir la històrica Palma d’Or a Canes per Titane(recordem: es tracta de la primera dona que guanya en solitari el guardó més prestigiós del cinema d’autor) no és falsa modèstia, sinó un gest de coherència. Al cap i a la fi, l’única manera de tirar endavant un film sobre una psicòpata que es queda embarassada d’un cotxe és allunyar la perfecció dels teus objectius prioritaris i abraçar el desequilibri fins a l’última conseqüència. I si la protagonista decideix rebentar el punt de partida i cremar-ho tot per fer-se passar pel fill desaparegut d’un home trencat pel dolor, amb la qual cosa transforma la naturalesa del relat, cal seguir-la sense mirar enrere.

Tràiler de 'Titane'
Cargando
No hay anuncios

Al cap i a la fi, Titane tracta d’això, d’unes identitats que flueixen en direccions inesperades, sense demanar permís ni perdó per la seva exuberància, com ja succeïa a Cru, l’obra anterior de Ducournau. L’estratègia de construir el drama a còpia de moments d’impacte (violents, sexuals) que tensen la versemblança i desestabilitzen l’espectador pot semblar superficial, però, en realitat, amaga una lliçó d’empatia extrema: el fet que, després de cometre tota classe d’aberracions, els personatges encara siguin capaços de commoure’ns amb una simple abraçada diu molt de la franquesa i complexitat amb què els mira la seva directora.