Fotografia
Cultura27/07/2023

Tina Modotti, la fotògrafa que va viure "al cor de la tempesta"

El Kbr de la Fundació Mapfre fa a Barcelona l'exposició més ambiciosa de l'artista italiana

BarcelonaLa vida de la fotògrafa Tina Modotti (Udine, Itàlia, 1896 - Ciutat de Mèxic, 1942) va estar tan marcada per les sotragades històriques del seu temps, que va viure “gairebé tota l'existència al cor de la tempesta”, com diu Isabel Tejeda, la comissària de la mostra que li dedica el centre de fotografia KBr de la Fundació Mapfre a Barcelona fins al 3 de setembre. Es tracta de l'exposició més ambiciosa que han dedicat a Modotti, amb prop de 250 fotografies, algunes de les quals inèdites, de les 400 que es calcula que formen el seu llegat.

La trajectòria fotogràfica de Modotti s’emmarca entre el 1923 i el 1931 i, tant si es parla de la seva fotografia més formalista com de la més empàtica amb la gent desafavorida, en totes hi ha una profunda consciència política. Són commovedores les imatges de mares amb nadons, els retrats de famílies de pagesos i els de les dones indígenes al mercat. “Modotti era a una banda i a l’altra de l’objectiu: venia d’una família pobra i crec que en aquella gent hi veia el seu pare, la seva mare, les germanes. I va fer una fotografia molt política de denúncia”, diu Tejeda. “La política hi és sempre, en Modotti –explica–, perquè va ser una dona emigrant i pobra que va viatjar sola fins a San Francisco quan tenia 17 anys, sense saber parlar anglès, i la seva família tenia un arrelament polític important”. Malgrat tot, sí que hi va haver un canvi important en la seva fotografia: el 1926, quan estava a punt d’entrar al Partit Comunista, va començar a treballar amb una càmera més petita i això li va permetre sortir al carrer. “A Modotti, la vocació fotogràfica li venia de família perquè el seu oncle Pietro va tenir un estudi a Udine i en va obrir un altre quan va arribar a San Francisco”, subratlla la comissària. 

Cargando
No hay anuncios

La mostra també inclou documents i publicacions internacionals on Modotti va publicar i treballs de fotògrafs del seu entorn, com el fonamental Edward Weston, amb qui es va formar i va tenir una relació sentimental. També es pot veure una de les tres pel·lícules mudes en què va participar per guanyar-se la vida quan va emigrar als Estats Units. Modotti i Weston van viatjar a l’efervescent Mèxic postrevolucionari i es van relacionar amb membres del Partit Comunista. “Van arribar a l’acord que ella s’ocupava de la intendència de l’estudi, la casa i el fill de Weston i ell li ensenyava a fer fotografies”, diu Tejeda. També a Mèxic Modotti va ser la fotògrafa dels grans muralistes mexicans, com Diego Rivera, José Clemente Orozco i Fernando Castro Pacheco, i va documentar els seus processos de treball i els va donar a conèixer als Estats Units. “Tenia molta facilitat per les llengües –recorda Tejeda–, així que quan va arribar a Mèxic va aprendre ràpidament l'espanyol i va ser ella qui va tenir més contacte amb els intel·lectuals mexicans”.

Cargando
No hay anuncios

L'expulsió de Mèxic i l'arribada a Europa

La proposta de Tejeda és tan afinada, que se surt de la mostra amb el cor encongit. No era senzill assumir un encàrrec com aquest, perquè Modotti va portar una vida nòmada i va haver de marxar de països arran de la seva militància política. Això ha fet que moltes de les seves imatges no es puguin datar amb exactitud. La vida de Modotti va fer un altre gir radical el 1930 quan la van detenir a Mèxic i la van expulsar acusant-la falsament d’haver format part d’un atemptat contra el president Pascual Ortiz Rubio. “La van fer fora de Mèxic en 48 hores. No se'n va poder emportar res, només algunes fotografies i negatius. Va intentar entrar als Estats Units, perquè tenia la nacionalitat nord-americana, però li van dir que havia de deixar el Partit Comunista. Com que va dir que no, no l'hi van deixar entrar i va marxar cap a Europa”, explica la comissària. 

Cargando
No hay anuncios

L’odissea de Modotti va continuar pels Països Baixos, Berlín, Moscou i París. “Va entrar a Europa pels Països Baixos, on la van intentar detenir perquè havia escrit molt contra Mussolini. El Berlín on va aterrar després ja tenia molta influència del nazisme. Hi va passar un any i no es va fer seva la ciutat. La parada següent va ser la Unió Soviètica, on sembla que va deixar de fer fotografies”, explica Tejeda. Una de les versions dels fets és la del poeta Pablo Neruda, que va dir que Modotti havia tirat la càmera al riu, però altres diuen que mai va deixar de fotografiar. En aquell moment va començar a ser coordinadora del Socors Roig Internacional a Espanya, on va arribar el 1935 i va passar-hi tota la Guerra Civil.

Malauradament, no hi ha constància que Modotti hi fes fotografies i la seva tasca al Socors Roig Internacional està representada per materials com quatre dibuixos d’infants de la guerra del fons de la Biblioteca Nacional d’Espanya. Així i tot, encara hi ha el dubte de si són seves dues de les disset fotografies del llibre de Miguel Hernández publicat a València per Ediciones Socorro Rojo el 1937. “Estic convençuda que la idea de fer un fotollibre va ser seva”, conclou Tejeda. També planen dubtes sobre la mort de Modotti quan anava en un taxi per Ciutat de Mèxic: el relat oficial és que va tenir un infart, però s'especula que va ser un assassinat o que es va suïcidar.