Les 'supernenes' del pop que manen al Primavera Sound

BarcelonaEl Primavera Sound 2025 se celebra del 5 al 7 de juny al Parc del Fòrum, i des de fa mesos els abonaments i les entrades de dia estan exhaurits. El mèrit, en bona part, és de les tres caps de cartell: Charlie XCX, Sabrina Carpenter i Chappell Roan. Sense assemblar-se gens les unes a les altres, són tres de les actuals reines del pop, tres dones no només capaces de generar furor musical sinó de crear tendències estilístiques i, fins i tot, discurs social. A internet s'ha popularitzat el sobrenom de supernenes per a les tres cantants, una referència a la sèrie infantil en què tres heroïnes –una de verda, una de blava i una de vermella, tres colors que també identifiquen cada una de les artistes– salven el món.

Charlie XCX, dels clubs underground als escenaris de tot el món

Charli XCX apareix a l'escenari i queda clar que és la persona que voldries tenir al costat en una nit de festa. La seva música i la seva actitud vital, entre desmenjada i fatxenda, són les d'una persona que té un màster en el món de la nit. La seva carrera va arrencar en clubs underground. "Quan vaig començar a fer música tocava en raves il·legals que es feien en naus industrials de Hackney, a Londres. Per a mi això és casa", explicava a Vogue. I ha batejat el seu últim disc amb el títol de Brat, un terme que en anglès serveix per qualificar els nens que es comporten malament però que, passat pel seu filtre, es refereix a "persones que els agrada sortir de festa i que són honestes, contundents i una mica volàtils". La filosofia de Charlie XCX ha fet el salt a la cultura popular i l'estiu del 2024 –l'any en què va llançar el disc– va ser anomenat brat summer. Revistes de moda i tendències de tot el món es preguntaven què calia per ser considerada una brat girl i el verd fluor de la portada del disc es va convertir en el color del moment. Per acabar-ho d'adobar, el diccionari Collins triava el terme popularitzat per la cantant com la paraula de l'any. A l'ARA vam triar Brat com el segon millor disc del 2024.

Charlotte Emma Aitchison, nom real de Charli XCX, va néixer el 1992 a Cambridge, filla de pare britànic i mare índia nascuda a Uganda. Assegura que la dualitat dels seus orígens va fer que durant la infantesa se sentís dividida en dos: quan visitava la família vivia com una noia índia, amb tothom al seu voltant parlant gujarati i mirant pel·lícules de Bollywood, mentre que quan tornava a casa la seva existència era la d'una nena blanca. La que ara és segurament una de les dones amb més personalitat del món de la música va ser una adolescent poc popular a l'escola. Amb 14 anys va demanar un préstec als pares per enregistrar el primer disc, del qual va començar a penjar cançons a la seva pàgina de MySpace. Va ser el seu passaport d'entrada al món de les raves. Un promotor la va descobrir a través d'internet i la va convidar a actuar en algunes de les festes que organitzava a l'est de Londres.

Brat ha sigut el salt de Charlie XCX al mainstream, però el seu anterior disc, Crash (2022), ja apuntava maneres. Amb una estètica inspirada en la pel·lícula homònima de David Cronenberg del 1996 i temes com Good ones i New shapes, va ser el seu primer gran èxit comercial i va aconseguir un gran ressò als Estats Units. Instal·lada des de fa temps a Los Angeles, la cantant és clara quan parla del procés de creació de la indústria musical nord-americana: "Fer una sessió de teràpia inicial, parlar del que està passant a la teva vida i després convertir una frase o dues en una cançó per a mi és la pitjor manera de compondre. Segons el meu parer, només serveix per produir cançons flàccides".

Amb tot, ella també fa servir les cançons per exorcitzar alguns dels seus traumes, com ara l'enveja que li tenia a la neozelandesa Lorde i que va bolcar a Girl, so confusing. Conscient que era un dels safareigs preferits d'internet, Charlie XCX es va saltar el joc convidant Lorde a participar en la remescla del tema i fer un exercici de teràpia conjunta. La cançó no només ha servit per signar la pau entre totes dues, sinó que Lorde, ara en ple ressorgiment, ha aparegut en algunes de les actuacions més sonades de Charli XCX, com la del festival de Coachella.

Sabrina Carpenter, entre Marilyn Monroe, Barbie i Brigitte Bardot

Després d'anys en què tot el que feia olor de normativitat era mirat amb suspicàcia, la nord-americana Sabrina Carpenter (Quakertown, Pennsilvània, 1999) ha recuperat la hiperfeminitat, l'estètica vintage i el flirteig de mirada càndida i pestanyes quilomètriques. A Short'n'sweet (2024), el seu sisè àlbum, es metamorfoseja en una bombshell dels anys 50 que és un encreuament entre Marilyn Monroe, Barbie i, en algun moment, Brigitte Bardot (hi deu ajudar que la meitat del disc va ser escrit durant una estada d'onze dies al poble francès de Chailland).

Amb 26 anys acabats de fer, Carpenter acumula una carrera prou llarga. Com a bona nena Disney, la precocitat forma part de la seva biografia: amb 9 anys penjava vídeos a YouTube fent versions de les seves cançons preferides i amb 11 anys va fer la primera audició com a actriu. L'enganxós singleEspresso, cançó de l'estiu del 2024, l'ha propulsada de cantant generacional –seguida per aquelles que havien crescut amb ella a través de la sèrie Disney Girl meets world– a fenomen mundial transversal. "És una cançó sobre ser desvergonyidament segura, i crec que durant anys això era una narrativa que la gent no acceptava tan fàcilment com ara. La seguretat en un mateix es considerava cursi o artificial", explicava en una entrevista amb el productor Zane Lowe per a Apple Music. D'aparentar seguretat Carpenter afirma que en sap força, ja que és el peatge que paga qualsevol estrella infantil acostumada a moure's entre adults. Ara, però, la confiança en ella mateixa ja no és una màscara, sinó una realitat: té clar el so que vol fer: un pop juganer i sexi.

Un cop instal·lada en la categoria d'estrella mundial, Carpenter ha vist com l'interès per la seva vida privada creixia exponencialment. Rumors sobre la seva suposada enemistat amb Olivia Rodrigo (teòricament ella és "la rossa" que apareix a la lletra de la cançó Drivers licence i que roba el cor de l'exnòvio de Rodrigo); seguiment intensiu de la relació, ara ja acabada, amb l'actor Barry Keoghan, i fascinació per la seva amistat amb Jenna Ortega, una altra jove en el cim de la seva popularitat. Carpenter assegura que el que puguin dir d'ella li importa poc: els comentaris que els trols deixaven als seus vídeos infantils de YouTube li van servir de teràpia de xoc per al futur.

Chappell Roan, la princesa de l'Amèrica profunda que no es deixa intimidar

De les tres artistes que encapçalen el Primavera Sound d'aquest any la que ha viscut un ascens més meteòric és la nord-americana Chappell Roan, nom artístic de Kayleigh Rose Amstutz (Willard, Missouri, 1998). L'èxit de la cantant, que fa pràcticament dos anys era una autèntica desconeguda, neix del fracàs i de molts obstacles. Com a bon exponent de la generació Z, va començar a penjar vídeos a YouTube fins que va cridar l'atenció d'Atlantic Records, que la va fitxar el 2015, quan ella tenia 17 anys (de fet, es va saltar l'últim any d'institut). L'associació amb el segell no va donar els fruits que esperava: les cançons que publicava no aconseguien prou ressò i propostes que després han sigut autèntics èxits, com Pink Pony Club,eren rebutjades per la discogràfica. "La vaig presentar al segell i ells em van dir «No». Durant un any la van rebutjar i em vaig creure que tenien raó. Em vaig sentir molt derrotada", explicava Roan sobre la cançó que considera que ha marcat un canvi en el seu so.

L'agost del 2020 Atlantic Records va decidir prescindir d'ella i, després d'uns mesos intentant fer música independent a Los Angeles, Roan va tornar a Missouri, un estat que forma part del cinturó bíblic dels Estats Units. El retorn a la granja familiar no va ser fàcil per a algú que es defineix com a queer i que reconeix que no encaixa en el que s'espera d'una dona als estats més conservadors del país. Mentre treballava en una cafeteria de carretera, Roan continuava escrivint cançons a l'aplicació de notes del seu iPhone. "Sentia que necessitava sortir de Missouri per acabar la resta de cançons que em calia escriure. No podia escriure cançons pop quan estava deprimida a una granja. Només necessitava sortir d'allà", deia la cantant en una entrevista recent a Vanity Fair. Roan va tornar a Los Angeles, i mentre treballava en diferents feines per pagar factures, va acabar d'escriure les cançons que l'han convertit en estrella pop i referent LGTBIQ+.

El resultat de la seva reinvenció musical és The rise and fall of a Midwest princess, un àlbum debut que funciona també com un recorregut pel procés d'acceptació del seu lesbianisme. El disc es va publicar el setembre del 2023 però no va esclatar comercialment fins a l'abril del 2024, quan el single de Good luck, babe! es va convertir en un tema viral. La cançó és un compendi de les temàtiques que millor toca Roan: el ressentiment amorós, en aquest cas cap a una dona que no accepta que és lesbiana i prefereix seguir la ficció d'una relació heterosexual.

Roan té coses de David Bowie: des del títol del disc, que sembla un homenatge a The rise and fall of Ziggy Stardust, fins a l'estètica glam i la capacitat per transformar-se contínuament, molt vinculada a l'univers drag queen. Però també beu de Cyndi Lauper i Kate Bush. Com aquests tres referents, la cantant exhibeix una independència ferotge que va deixar de manifest quan li va exigir a un fotògraf que li demanés disculpes per haver-li cridat durant els Grammy. Roan sembla no tenir-li por a ningú, ni tan sols als seus fans més extrems, als quals ha deixat molt clar que una cosa és la seva persona artista i l'altra la seva persona privada. La seva opinió és contundent, com els seus espectacles: "No m'importa una merda si creus que és egoista per part meva dir que no una foto, a dedicar-te temps o fer-te una abraçada. Això no és normal. Això és estrany. És estrany que la gent cregui que coneix una persona només perquè la veu per internet o escolta la música que fa. És molt estrany! Tinc dret a dir que no, entesos?"