'Sotrac': Música i circ per riure de com som

Sotrac

Ateneu Popular 9 Barris. Pel covid, les funcions es reprenen del 15 al 23 de gener

La vida ens fa passar sotracs que, per sort, no sempre acaben en accidents. Molts són deguts a la manera de viure de la societat tecnificada del segle XX. I d’aquests sotracs lligats a la vida moderna ens parla amb molt d’humor, música, marxa, ànim crític i fins i tot anuncis com si fos la televisió, el 26è Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris.

El tarannà de l’espectacle queda ben clar quan, després d’una escena introductòria amb els cinc artistes penjats d’un taüt en l’aire, el teló es converteix en una pantalla per anunciar una nova empresa de riders anomenada aDios i tot seguit s’ofereix un número musical que evoca l’estil de les revistes americanes. No és aquest Sotrac un espectacle amb molt de circ, sinó un espectacle de circ contemporani vistós per als més petits, i atractiu i crític per als més grans. De fet, hi ha tan sols tres números estrictament circenses i la resta és una comèdia on mana el moviment, les cançons (calia aprofitar la presència de la cantant i pallassa Mama Calypso) i l’humor. Un joc escènic força teatral que potencia la vessant de clown dels intèrprets, en un conjunt ben dirigit per Raul Garcia, membre de la companyia francesa Les dessous de Barbara. Hi ha una interessant escenografia de telons que encerclen l’espai (de Víctor Peralta) i troballes com el joc lumínic amb els mòbils, el número de pal de Matias Plaul o la descoberta d’una jove actriu i ballarina que roba cada escena en què intervé, que no són poques: Sarah Anglada, a qui vam poder veure en l’espectacle infantil de la companyia Osbkené Els ocells ho fan, i les balenes i les puces també destapa una poderosa vessant pallassa, s’atreveix amb el cant fent duets amb una inspirada Mama Calypso i fins i tot alguna tombarella.

La proposta respira imaginació i el conjunt destaca per sobre de les d’altres anys. Hi ha, però, una escena que caldria revisar, i és que per mostrar el poder de la imatge se simultanieja amb pantalla partidael número de trapezi de Lara Renard amb la projecció d’escenes amb animals que fan riure. I sí, la pantalla mana, sobretot entre els més petits, i perjudica la bona feina de la trapezista.