Sector cultural

El sector cultural, molt més professional, però amb massa mancances encara

Tot i els avenços espectaculars, entorn del 65% dels autors “no reben remuneració pels actes als quals el conviden”, segons denuncien des de l’AELC

29/09/2026 - 07:15 h.

PalmaEl diagnòstic és pràcticament unànime: s’ha produït un avenç extraordinari en la professionalització dels creadors de cultura a les Illes Balears en aquest segle XXI, però encara queda molt per fer. La millora de les condicions laborals, el suport de les institucions i l’adaptació a les transformacions tècniques es troben entre els reptes als quals s’enfronten els professionals de les arts a l’Arxipèlag.

Fran Reus, president de l’associació de galeristes Art Palma Contemporani, afirma que “sens dubte, el salt d’escala ha estat espectacular”. El canvi “es veu clarament en la nostra fita clau: la Nit de l’Art”, que, amb una assistència inicial mínima, “s’ha convertit de manera indiscutible en un dels esdeveniments culturals més importants i multitudinaris de les Illes Balears. Aquesta maduració ciutadana ha anat de bracet d’una transformació professional de les galeries, que ara operam sota estàndards internacionals estrictes: dominam la gestió logística global, el comissariat professional i les noves tecnologies”.

“No sé si hi ha una professionalització més forta”, assenyala Pere Joan, president del Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca, “però sí que hi ha un reconeixement de la nostra activitat i una visualització del sector per part de la societat, i que se’ns reclama sovint per a col·laboracions”.

Quines són les qüestions encara pendents? Els galeristes reclamen “una harmonització de l’IVA de l’art amb la resta d’Europa, per no competir en desavantatge en el mercat internacional”, la “consolidació i continuïtat de les adquisicions públiques” i el “foment del col·leccionisme privat amb lleis de mecenatge efectives”. Fonts del Clúster de Cómic assenyalen “un repte que ja afrontam tots els sectors audiovisuals i tota la societat”: la intel·ligència artificial. “Als concursos ja hem demanat que no es donin premis a obres fetes exclusivament per la IA”.

Cargando
No hay anuncios

Les bones pràctiques

L’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears ja va elaborar, al si de la Unión de Asociaciones de Artistas Visuales, un manual de bones pràctiques, per a les relacions professionals amb galeristes, comissaris, gestors i crítics, com també als museus i centres d’art. Actualment, el sector es troba pendent de l’Estatut de l’Artista, acabat d’aprovar aquest juliol pel govern de l’Estat.

“No demanam res extraordinari”, expressa Rosie Nguyen, presidenta de la Unió de Creadors de Mallorca, sinó que “la feina artística sigui considerada feina i que rebi una remuneració justa. Quan participam en un esdeveniment, massa sovint l’organització ho planteja com una oportunitat de promoció o com un ‘favor’ que es fa a l’artista, en lloc d’una feina que s’ha de remunerar”.

A l’àmbit de la creació literària, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha presentat aquest juliol, conjuntament amb altres entitats del mateix àmbit lingüístic, un acord “per promoure unes relacions contractuals més transparents, equilibrades i respectuoses amb els drets d’autor”. Sebastià Portell, mallorquí, el seu president, percep una millora notable, amb una col·laboració significativa de l’Institut d’Estudis Baleàrics i la Fundació Mallorca Literària. Encara, però, entorn del 65% dels autors “no reben remuneració pels actes als quals el conviden”.

Cargando
No hay anuncios

Per a Miquel Ferrer, president del Gremi de Llibreters de Mallorca, “s’ha canviat la manera de treballar amb una major digitalització i necessitat de ser més multitasca, ja que a la venda de llibres se suma la gestió cultural i tota la comunicació en línia”. Els reptes? “Les grans superfícies i les grans plataformes multinacionals, el relleu generacional, els lloguers dels locals i el respecte i manteniment de la Llei del llibre”.

Maria Muntaner, presidenta d’Editors de les Illes Balears Associats, troba que un canvi recent “ha estat que les editorials ens hem obert més enllà” de l’Arxipèlag, “precisament per atendre aquest mercat natural del llibre en català”. “Aquesta és una de les mostres més clares de la professionalització dels darrers anys”, assegura. Si bé dues qüestions de fa temps que no s’acaben de resoldre: “D’una banda, trobar una manera de distribuir els nostres llibres àgilment entre les Illes i també a fora; de l’altra, treballar per connectar amb més lectors: els nous lectors, aquesta és la clau que, naturalment, no depèn només de nosaltres”.

L’Associació Professional de Dansa de les Illes Balears admet que “hi ha hagut una evolució important”, però “la professionalització encara no s’ha consolidat”. Resta “augmentar la inversió pública en dansa, crear circuits estables d’exhibició i contractació a totes les Illes, garantir condicions laborals dignes i remuneracions adequades i augmentar les oportunitats de creació, residència i investigació”.

Els espais, una altra necessitat

També l’Associació de Professionals de Circ de les Illes Balears registra una transformació evident: “Fa dues o tres dècades pràcticament no existia un circuit professional de circ comparable a l’actual. Hi havia artistes i iniciatives, però no el teixit actual de companyies, festivals, escoles, projectes de formació, producció pròpia i circuits d’exhibició”. Demanen “condicions laborals i remuneracions dignes, espais per entrenar, crear, investigar i exhibir” –d’aquí la reivindicació de Can Ribes, a Palma, i de l’Escola de Circ de Ferreries– i “reconeixement del circ com una disciplina artística en igualtat de condicions”.

Cargando
No hay anuncios

Un veterà com Miquel Àngel Sancho, president de l’Associació d’Empresaris Productors Musicals de les Illes Balears, assenyala que “els grans canvis produïts durant els darrers anys són evidents. Les noves tecnologies han transformat profundament el sector, especialment pel que fa a les noves maneres d’escoltar música”.

El canvi també resulta patent per a l’Associació de Músics d’Eivissa: “Abans no hi havia gaires autònoms músics a les Illes, tampoc no hi havia escoles de música. L’Administració ha aportat molt els darrers anys”. A Eivissa, “el principal repte es un espai per poder organitzar esdeveniments i concerts”. Promúsics Mallorca, Associació de Professionals de la Música, es marca entre els seus objectius “aconseguir adequar un marc laboral, legal i fiscal vigent i específic per a artistes”, “estipular a escala local un caixet mínim” i “aconseguir el reconeixement digne de la importància cultural dels músics”.

L’Associació de Cineastes de les Illes Balears celebra enguany el 20è aniversari i, la junta directiva reconeix que, en aquest temps, “algunes coses han millorat moltíssim. Hi ha més talent, més professionalització i trajectòries de cineastes balears que ja tenen un recorregut prou important”. Justament per això, troben a faltar una aposta més decidida de les institucions: “És un sector que ha demostrat amb números que és font de riquesa econòmica i cultural, que genera cohesió social i impacte, i també posiciona el territori al món. Ens preocupa especialment la situació de la Mallorca Film Comission –que depèn del Consell i és com si hagués desaparegut– i d’IB3, que en els darrers temps ha deixat de ser un aliat i motor del talent balear”.

Cargando
No hay anuncios

Hi coincideix essencialment una altra entitat del mateix àmbit, l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears: “En les darreres dècades el sector audiovisual de les Illes Balears ha experimentat una professionalització molt important. Avui tenim productores consolidades, equips tècnics i artístics altament qualificats i empreses capaces de desenvolupar projectes amb els estàndards de qualitat que exigeix el mercat actual”. També demanen “un major suport institucional perquè aquesta evolució es tradueixi igualment en empreses més fortes, llocs de feina més estables i pressupostos que permetin consolidar tot el potencial que ja ha demostrat”.

Aquestes ja no són les Illes en què Joan Alcover i Antoni Gelabert havien de fer feina com a magistrat i com a barber, o on Pilar Montaner i Maria Antònia Salvà es pogueren dedicar a la creació gràcies als doblers familiars. Ara són centenars els professionals, col·lectius i empreses que es guanyen les sopes amb la cultura. Però queda marge per millorar.

Quan només Xesc Forteza podia viure del teatre

Cap als anys vuitanta, quan arrencaren companyies avui punteres, com Iguana Teatre i Estudi Zero, es deia sovint que només el mític actor, autor i director Xesc Forteza podia viure de fer teatre a Mallorca. L’actor Carles Molinet, fundador d’Iguana Teatre, reconeix que el canvi ha estat radical. Però també perquè “ha canviat la societat”. De fer les coses de qualsevol manera s’ha passat a unes exigències de regularització, de compliment de les obligacions tributàries o de donar d’alta els treballadors de la cultura, ara comunament acceptades.

Iguana, creada el 1985, va ser una de les primeres formacions a constituir-se en empresa, com a cooperativa. Ho havien de fer, tant sí com no, si volien accedir al mercat exterior, ja que aquesta era una exigència del Ministeri de Cultura. Actualment són devuit les empreses d’arts escèniques que integren la seva associació, Illescena: desset de Mallorca i una de Menorca.

“És factible viure de fer teatre a Mallorca”, afirma Molinet, “si fas més hores que un rellotge”, simultaniejant diferents produccions. “Difícilment a Menorca i Eivissa i impossible a Formentera”, afegeix. La creació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic, de la qual ell fou el primer director, ha contribuït a la professionalització, però sovint no en l’activitat dramàtica estricta, sinó en “altres oficis paral·lels”, com la formació, la gestió cultural i la producció.

Pedro Mas, secretari de l’Associació d’Actors i d’Actrius Professionals de les Illes Balears, recorda que “abans tothom que volia professionalitzar-se havia de sortir cap a Barcelona o Madrid”. Actualment negocien “el que serà el primer conveni marc de teatre de les Balears” per “dignificar en la mesura que puguem els sous dels professionals davant l’increment del cost de la vida, en particular a les Illes”. A Eivissa i Formentera s’ha constituït l’Associació de Professionals d’Arts Escèniques de les Pitiüses.

L’Associació de Dramaturgs de les Illes Balears reconeix que “fa vint anys no hi havia res. Però, així i tot, els cicles polítics condicionen l’estabilitat dels circuits i això dificulta molt la professionalització i poder plantejar projectes a llarg termini i estables. És necessari que fem valer la nostra feina i que les institucions reconeguin el bon moment que viu la dramatúrgia feta a ca nostra, ens donin suport, confiança i aportin més inversió perquè puguem viure dignament de la nostra feina”.