Schumann, Chopin I Wei-Yi Yiang

Son Marroig.- El XL Festival Internacional de Música de Deià ha arribat al desè concert, amb la presència del pianista taiwanès Wei-Yi Yang i un programa si més no especial, dedicat per complet a Robert Schumann, més concretament a la primera època del compositor, quan tenia vint-i-sis anys i encara no havia consumat la seva història d’amor amb la filla del seu mestre, la no menys cèlebre Clara Wieck. La va conèixer quan ella tenia nou anys, ell divuit, i tan sols veure-la, ell assegut al piano, va fer sonar un parell de notes, un petita melodia, inspirada en aquella visió que el va perseguir durant tota la seva existència i que li va servir de tema per a gairebé totes les seves composicions. Una història que va contar el solista tot just abans de començar la seva actuació amb les Kinderszenen Op. 15, aquestes miniatures amb les quals el compositor ja va donar mostres del seu talent i originalitat, de la seva capacitat per desenvolupar el més variat, personal i original repertori a partir d’un únic tema. Tretze miniatures, amb la reconeguda Träumerei al centre de la composició, que sempre et deixen amb aquesta sensació que cadascuna hauria pogut tenir un recorregut musical molt més ampli, de la mateixa manera que mostren la gran versatilitat de Schumann des dels tres ‘acords’ que formen un punt de partida amb diferents punts d’arribada. Les Kinderszenen varen ser com un aperitiu, per obrir boca, esbossos perfectament acabats d’una qualitat indiscutible, que per la seva durada no permeten una implicació en profunditat per part de l’espectador, perquè mai no va ser la intenció del compositor agradar a l’oient. “Seria absurd que el públic els entengui”, va escriure a Clara en relació amb els Estudis Simfònics.

La segona peça, Kreisleriana - 8 Fantasies per a piano. Op. 16, és un punt d’inflexió en la composició pianística, però també una icona de la relació que Schumann va mantenir amb la literatura, i per això aquesta recreació del personatge creat per E.T.A. Hoffmann, que el músic va qualificar d’excèntric, salvatge i intel·ligent. Així és la peça que Schumann va acabar en tan sols quatre dies i que va dedicar a Chopin, passant de la màxima intensitat a la calma més poètica, de manera que Kreisleriana és, també, música proteica, farcida d’elements comuns combinats de maneres molt diferents i interpretats amb uns canvis de ritme que no donen treva ni al públic ni per descomptat al pianista, que li requereix un plus de concentració per a la interpretació. Després del merescut descans, més Schumann, la Fantasie Op. 17, un criptograma musical dedicat a Liszt quan aquest tenia la determinació de construir un monument dedicat a Beethoven, amb la qual cosa el compositor va lligar amb absolut virtuosisme els noms de Beethoven, Liszt i Clara. Un altre punt àlgid de la història del piano, bellesa incontestable -“el més apassionat que he compost mai, un lament profund per a tu”, escrivia a Clara-, amb què Wei-Yi Yiang mostrava el seu talent en comptes de la gran metamorfosi musical que ens havia ofert. Els bisos varen ser els que són el denominador comú de la majoria de pianistes que aterren a les Illes. Com no podia ser d’una altra manera, Chopin, el Nocturn i el Vals del minut, amb doble ració d’aplaudiments. Imagino que era una manera, la manera, de reivindicar la figura del pianista i compositor polonès per la seva relació amb Mallorca, però també Schumann, de qui era coetani, i que varen acomiadar d’una revista quan exercia de crític per haver escrit que amb Chopin havia nascut un nou geni. Coses que passen.