Concert
Cultura 14/09/2022

Samantha Hudson: "Quan vaig pensar en rebentar el cap a Franco d’un tret no sabia què podria passar"

Cantant

3 min
Samantha Hudson

BarcelonaLa primera vegada que Samantha Hudson (Palma, 1999) es va fer viral tenia 16 anys i encara estudiava a l'institut. L'artista va presentar com a treball de classe el videoclip Soy maricón, en què cantava "me encanta Jesucristo, pero eso no le importa mucho al puto obispo" i que va acabar amb una campanya d'Hazte Oír i el bisbat de Palma contra ella. Set anys després, Samantha Hudson ha publicat una desena de senzills, ha llançat el disc Liquidación total (Subterfuge, 2021) i ha aparegut en nombrosos programes de televisió, com Masterchef celebrity. La cantant farà parada a la Sala Razzmatazz de Barcelona el 18 de setembre, on oferirà el xou Liquidación total por cierre a partir de les vuit del vespre.

Què veurem en aquest espectacle a Barcelona?

— És una revisita del que hem estat fent durant la gira de Liquidación total por cierre, que va començar el setembre passat . Reversionem tot el repertori amb unes mescles de techno fosc, una mica més sinistre però sense perdre el punt gamberro i canalla. Portem més ballarines, jocs de llums més treballats i en essència un xou més elevat.

T'has convertit en un referent de la dissidència a l'estat espanyol. T’hi sents còmoda?

— Si no ets un home heterosexual, blanc i ric no pots dir que vius precisament còmode. I fins i tot ells, en realitat, tampoc estan tan còmodes com aparenten. Soc una privilegiada i em sento afortunada de poder treballar del que m’agrada. Soc de les travestis a qui millor els va la vida professional.

A què atribueixes la presència en creixement del col·lectiu LGTBIQ+ a l’esfera pública?

— Són tendències, van i venen. Quan va sorgir l’onada de noves feministes, també tots els mitjans estaven desitjant tenir dones trencant esquemes. Ara li ha tocat als LGTB, al transvestisme, a la dissidència del gènere. Al final hi ha una demanda i la gent s’ocupa de proporcionar una oferta que la supleixi. Nosaltres ens n’aprofitem, per descomptat.

Tot i això, encara hi ha gent que no entén el no binarisme i el rebutja.

— Quan alguna cosa s'escapa del nostre control, quan no la podem categoritzar, quan no es pot entendre amb els termes que t’han ensenyat, t’enfades. La simple existència d’aquest concepte, encara que sigui abstracte, trenca amb veritats que molta gent ha processat com a naturals i orgàniques. Això fa ràbia i frustra, perquè et fa entendre que la moral i el que està bé potser només ho són perquè algú ha decidit arribar a un consens. Veure algú que és no binari et fa entendre la gran mentida que és el gènere.

De petita vas ser educada en masculí, però des de fa uns anys t’identifiques amb el gènere femení. Com et relaciones amb el teu cos?

— La marca del gènere afecta i travessa a tothom. Totes patim la violència correctiva del gènere i no només les persones trans tenim dilemes amb el nostre cos. La cirurgia estètica afecta les dones cis. Està molt de moda fer-se una punxadeta d’àcid hialurònic, o canviar-se el nas, posar-se més pits, fer-se un rejoveniment vaginal, fer-se la depilació làser. Per què això no és una cirurgia correctiva del gènere i sí que ho és una genitoplàstia feminitzant? Per què tampoc ho és posar-se pèl de l’esquena a la barba per reafirmar la teva masculinitat hegemònica?

L'any passat vas llançar Por España en col·laboració amb Papa Topo, una cançó i un videoclip en què carregues contra el franquisme, els símbols de la ultradreta i, fins i tot, afuselles Franco. Vas rebre molt d’odi, arran d’aquell tema?

— Quan vaig pensar en rebentar el cap a Franco d’un tret no sabia què podria passar. En aquell moment estava molt ocupada i no em vaig fixar gaire en la repercussió. Rebo odi diàriament, ja hi estic acostumada. De pocavergonyes dient-me monstre, esguerro postmodern, transformista podemita, homosexual hermafrodita, en tinc a milers cada dia.

Com gestiones el fet de rebre sovint crítiques i insults?

— Suposo que la mel no està feta per a la boca dels ases, i seguint el refranyer popular, per una orella m'entra i per l'altra em surt. Porto tota la vida maldant amb aquestes situacions, he desenvolupat mecanismes de supervivència.

stats