Crònica

Robe, deute saldat fins a la primavera

Després de cancel·lar la gira de comiat d'Extremoduro, el de Plasencia va presentar 'Mayéutica' al Palau Sant Jordi

BARCELONAEntre les funestes conseqüències provocades pel covid en el sector de la música en directe, una de les més sagnants ha estat la cancel·lació de gires que eren, presumptament o amb seguretat, comiats. Per exemple, les d'Elton John i Paul McCartney, que són dos adeus que no fa pinta que s'hagin de recuperar. Salvant les distàncies, tot i que si comparéssim les audiències multitudinàries que tenen a Barcelona no ho serien tant, alguna cosa semblant va significar la supressió definitiva de l'últim espectacle d'Extremoduro a la ciutat. La banda de Plasencia, enfadada amb la promotora d'aquell tour, ha explicat que reprendran els concerts previstos en algun moment, però els seguidors de Robe Iniesta van tenir dissabte un premi que compensa els mesos d'imaginar que potser no els veurien una última vegada: assistir al final de la ronda estatal de presentació de Mayéutica, nou treball en solitari del veterà músic extremeny.

A falta de grans gires internacionals, el Palau Sant Jordi va passar d'un dia per l'altre de David Bisbal a Robe Iniesta. I amb ell algunes de les històriques cançons d'Extremoduro, el grup més icònic de tota aquella generació de bandes de rock dur castís que van fer fortuna entre els anys noranta i principis dels dos mil. Dissabte superàvem l'hora de xou (en van ser tres) sense que ningú recordés que hi havia nou material a presentar. Bon símptoma, ja que les més de 8.000 persones que es van apropar a Montjuïc en una nit especialment gèlida prou feina tenien entonant sense perdre la veu el grapat d'himnes que van farcir l'entremès del concert. Als seus 59 anys, Robe manté el magnetisme i carisma intactes, i el seu posat, poètic i quasi messiànic amb el pit a l'aire, coses que l'han convertit en un dels grans herois del rock espanyol de sempre. I això es nota entre els acòlits, que el veneren mentre ell recita entre cançons i hi suma arranjaments de clarinet, violí o fins i tot saxo, per convertir el Palau en un karaoke multitudinari des del primer vers. És normal, van sonar quasi seguides Si te vas, Golfa, El camino de las utopías i So payaso. Si quedava algú trist per la cancel·lació d'Extremoduro, el deute quedava saldat.

Cargando
No hay anuncios

Però això només era el vermut de l'àpat. Iniesta venia a presentar un treball amb una narrativa que enllaça amb La ley innata (2008) i que està concebut com una gran cançó de tres quarts d'hora amb diversos passatges interiors. Pensada a partir de teories socràtiques, Mayéutica va ser una explosió d'energia rock i de certa retrospecció primitiva que l'audiència va apreciar a base de salts a peu de pista. Un reconeixement merescut no només per la llargada de la detonació (es manté quasi tot el minutatge a dalt de tot), sinó també pel remarcable esforç dels set músics que hi havia a l'escenari. Un espectacle 100% Robe, que s'entén des de la lògica rock de principi a fi i que va tancar-se amb una última ràfega de hits atemporals (Stand by, La vereda de la puerta de atrás). Va acomiadar-se prometent que tornarà a la primavera. Serà amb Extremoduro? Ja ho veurem.