‘Campeones’ i ‘El reino’, un joc de trons a dues bandes pels Goya

La taquillera comèdia de Javier Fesser suma onze nominacions i el ‘thriller’ de Sorogoyen tretze

La cursa pels Goya és cosa de dos. Campeones i El reino lideren les nominacions de la 33a edició dels premis de l’Acadèmia Espanyola del Cinema, anunciats ahir a Sevilla, on se celebrarà la gala el dissabte 2 de febrer. La comèdia sobre un equip de bàsquet de discapacitats psíquics de Javier Fesser i el thriller polític de Rodrigo Sorogoyen sumen respectivament 11 i 13 nominacions, incloent-hi les de millor pel·lícula i direcció. És una pugna que contemplaran des de certa distància Todos lo saben, d’Asghar Farhadi, i Carmen y Lola, d’Arantxa Echevarría, les dues amb vuit nominacions.

Amb la pluja de nominacions dels Goya es confirma la trajectòria imparable de Campeones, èxit de taquilla de l’any, representant del cinema espanyol als Oscars i protagonista d’un fenomen social inèdit que fins i tot ha generat un documental sobre els seus actors i actrius amb discapacitat intel·lectual, Ni distintos ni diferentes. Aquesta feel good movie amb missatge social i alè gamberro competirà amb un rival als antípodes, El reino, el contundent i aspre thriller que exposa les corrupteles d’un partit polític i la seva degradació moral a través de la història d’un càrrec mitjà del partit en el punt de mira de premsa i policia.

Consulta totes les nominacions dels Goya

Campeones ha pescat moltes nominacions en les categories interpretatives, incloent-hi una a actriu revelació per a Gloria Ramos, la primera actriu amb discapacitat intel·lectual nominada als Goya; El reino també té quatre nominacions interpretatives, una de les quals la del protagonista, Antonio de la Torre, que també opta al premi a millor secundari per La noche de 12 años i que acumula en la seva trajectòria tretze nominacions que el converteixen en l’actor més nominat de la història dels Goya. També tornen a estar nominats pesos pesants com ara Javier Bardem, per Todos lo saben (11a nominació); Javier Gutiérrez, per Campeones (4a); Penélope Cruz, per Todos lo saben (11a); José Coronado, per Tu hijo (4a), i, com a secundari, Eduard Fernández, per Todos lo saben (11a). En canvi, una de les actrius de moda dels últims anys, Bárbara Lennie, no ha pogut sumar la cinquena nominació tot i actuar a Petra, Todos lo saben, La enfermedad del domingo i El reino.

Uns premis més conservadors

Per si l’actualitat no estava ja prou dominada per la dialèctica Catalunya-Espanya, anunciar les nominacions dels Goya l’endemà que s’anunciïn les dels Gaudí fa inevitable comparar les predileccions de les dues acadèmies. En aquest sentit, és significatiu el daltabaix de Petra, amb vuit nominacions als Gaudí i cap als Goya, uns premis que, precisament, van disparar la carrera de Jaime Rosales quan va triomfar-hi amb La soledad. Més comprensible és que El fotógrafo de Mauthausen passi de nou nominacions als Gaudí a només quatre als Goya, totes tècniques. També semblava que Entre dos aguas -una de les tres cintes més nominades dels Gaudí i Concha d’Or a l’últim Festival de Sant Sebastià- es quedaria sense opcions als Goya, fins que el film d’Isaki Lacuesta ha aparegut en les dues últimes categories anunciades: millor pel·lícula i millor director.

L’Acadèmia espanyola també ha preferit el populisme de Campeones i la denúncia sense matisos d’ El reino abans que la complexitat i el risc de Les distàncies, d’Elena Trapé, una de les favorites dels Gaudí amb set nominacions i totalment ignorada als Goya. Tampoc ha tingut sort un dels títols més valorats per la crítica, La enfermedad del domingo, que s’ha de conformar amb la nominació de Susi Sánchez. I Carlos Vermut deu haver rebut amb un regust agredolç el resultat de Quién te cantará, ja que les set nominacions no inclouen ni millor pel·lícula ni direcció ni guió original. Les predileccions dels acadèmics, doncs, acaben perfilant la cara més previsible i funcional del cinema espanyol deixant fora les arestes que el fan més interessant.

L’altra cara de la moneda són les quatre nominacions de la sensació indie del cinema espanyol, el drama familiar Viaje al cuarto de una madre, producció catalana de la debutant Celia Rico. Ella és una de les tres directores nominades al Goya a millor direcció novella, que també pot guanyar Arantxa Echevarría per Carmen y Lola, el drama sobre l’amor prohibit entre dues adolescents gitanes que, amb vuit nominacions, s’ha situat inesperadament entre les aspirants a millor pel·lícula per davant de títols de directors reconeguts com ara El hombre que mató a Don Quijote, de Terry Gilliam, i Yuli, d’Icíar Bollaín, les dues amb cinc nominacions. Una més, sis, és la notable collita de nominacions tècniques del thriller històric La sombra de la ley, ambientat en la Barcelona dels anys 20. La producció catalana Memòries d’un home en pijama opta al Goya a millor pel·lícula animada, i la taquillera Superlópez aspira a tres guardons tècnics. El cinema català també estarà representat pel curt Matria, d’Álvaro Gago, i pel documental de coproducció catalana Apuntes para una película de atracos, d’Elías Siminiani, que competirà amb la premiada El silencio de los otros i l’emocionant Desenterrando Sad Hill.

Una cerimònia a Sevilla

La 33a edició dels Goya se celebrarà el 2 de febrer i serà, per segona vegada en la història dels premis, fora de Madrid. Si el 2000 els Goya es van fer a Barcelona, ara els premis viatjaran a Sevilla, concretament al Palau dels Congressos i les Exposicions de la ciutat. Després del fallit experiment chanante, amb Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla, els presentadors de la pròxima cerimònia tornaran a ser dos: Andreu Buenafuente i l’actriu Sílvia Abril.

El Goya d’Honor d’aquesta edició serà per a Narciso Ibáñez Serrador, el creador del concurs televisiu Un, dos, tres i de clàssics del terror espanyol com ara La residencia i ¿Quién puede matar a un hijo?

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF