Recuperada la veu literària de Paulina Pi de la Serra

BarcelonaA molts terrassencs no se’ls fa estrany el nom de Paulina Pi de la Serra (1906-1991). Ja sigui per la seva extensa tasca en la vida cultural de la ciutat, pels programes radiofònics que va presentar entre els anys 70 i 80 o bé per la plaça que el municipi li va dedicar, l’empremta que aquesta activista i intel·lectual va deixar a Terrassa és profunda i segueix viva. Coneguda sobretot per la seva activitat política, Pi de la Serra estava vinculada a la Lliga Regionalista, on excel·lia com a oradora i fins i tot era coneguda amb el sobrenom del Rossinyol. Però també era hàbil a l’hora d’escriure, una faceta que va mantenir més aviat a l’ombra al llarg de la vida. Per reivindicar-la i donar-la a conèixer, Edicions del Núvol publica ara Història d’Emma, on aplega els quatre únics relats que va deixar l’activista i que no s’havien editat des del 1982, quan van arribar a les llibreries en un recull impulsat per l’entitat local Els Amics de les Arts.

“L’obra de la Paulina té una gran vàlua intel·lectual i la seva contribució literària és molt interessant”, afirma l’editor de Núvol, Bernat Puigtobella. Els relats reflecteixen l’entorn de l’escriptora, que venia d’una família catalanista i catòlica i que, des de petita, va estar molt exposada a la vida cultural de la ciutat. “El seu era un món del qual no tenim gaires veus. Formava part del sector catalanista de dretes, que vam tancar al calaix anomenant-los traïdors -explica l’escriptor Vicenç Villatoro-. Fa un retrat molt rellevant d’aquest sector del país i proporciona una altra imatge de la Guerra Civil”. “Són quatre contes bons i arrencats com queixals”, diu Villatoro, en referència al fet que l’obra literària de Pi de la Serra no és gaire més àmplia. A més del recull, l’activista va deixar un llibre inspirat en el programa de ràdio que feia i que es titula A corre-cuita (1983).

La intel·lectual tenia un secret que no es va fer públic fins després de la seva mort. Després de quedar vídua molt jove, Pi de la Serra va mantenir una relació sentimental clandestina amb un dels màxims dirigents de la Lliga Regionalista, l’escriptor i director de la Fundació Bernat Metge Joan Estelrich (1896-1958). Junts van engendrar una filla, Maria Helena Feliu Pi de la Serra. La parella van deixar la nena amb una família d’acollida i no van reconèixer mai que eren els seus pares. “Venia a veure’m a Barcelona i anàvem juntes al cinema, però quan tornàvem en tren ens separàvem perquè ella es podia trobar gent coneguda de Terrassa. Fins i tot em feien llençar les cartes que m’enviava”, recorda Helena Feliu, que va relatar la seva història en forma de novel·la a Pecat original (Plataforma, 2013). El llibre va servir perquè sortís a la llum aquell secret i que Feliu, que parla de la seva mare sense cap rancor, pogués conèixer la seva família biològica. “Vaig intentar posar-me en la seva pell. Ella patia molt pel seu prestigi a Terrassa”, subratlla.

El pes de la “Terrassa de senyors”

Aquest secret de Paulina Pi de la Serra és, segons Bernat Puigtobella, l’evidència que vivia en una gran contradicció. “Tenia molta projecció pública, era una gran defensora del paper de la dona, però alhora era incapaç de reconèixer la seva filla públicament”, assenyala l’editor. El temps ha fet que el secret deixés de ser-ho i que sigui fàcil veure, segons Vicenç Villatoro, que Pi de la Serra “va ser una víctima d’aquella Terrassa de senyors que li impedia enfrontar-se a l’statu quo ”. Malgrat que l’obra literària de Paulina Pi de la Serra no té gaire gruix, Villatoro defensa que el seu impacte cultural i intel·lectual va ser intens i encara es pot percebre. “Podem refer la Paulina per l’ombra que ha deixat en molta gent -afirma-. Ella escrivia a través dels altres”.