Els secrets de l’obra pictòrica de Rafel Tur Costa

PalmaD’uns inicis obscurs i carregats a la simplicitat i el blanc més pur de la seva darrera etapa. Així es pot sintetitzar l’evolució de l’obra pictòrica de l’eivissenc Rafel Tur Costa (Santa Eulàlia des Riu, 1927). L’exposició retrospectiva més gran que se li ha dedicat mai es va inaugurar aquest divendres a Es Baluard Museu, on serà fins a l’abril: més de cent obres componen el recorregut artístic que comprèn des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Tur Costa, de 93 anys, va deixar la seva Eivissa natal per unes hores i va ser divendres a Palma. Pogué veure com el blanc que omple les seves peces il·luminava els ulls dels visitants, que intentaven descobrir els secrets que amaga la seva obra pictòrica. “Veig moltes obres que havia oblidat. És molt interessant veure les peces del principi i les més actuals”, comentà, sorprès, el protagonista de la vetlada. “L’art ha omplit la meva vida”, va reconèixer Tur Costa, que es passejà per la sala mirant les parets del museu que ara expliquen part de la seva història.

La llum del fragment és el títol que encapçala la mostra, una exposició que revela la seriositat, voluntat de recerca, experimentació i també seguretat des de les quals ha treballat sempre l’eivissenc. El seu recorregut mostra un canvi, una evolució constant: “Els dels anys 50 són molt més negres, després vaig deixar entrar el color, i després va arribar el blanc i el collage. El collage va ser un descobriment que em va permetre fer coses molt originals que no havia fet mai”, va explicar el pintor, mentre amics i coneguts, i també autoritats -hi va ser la presidenta del Govern, Francina Armengol; la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, i la delegada del Govern de Cultura, Catalina Solivellas-, el felicitaven.

En la darrera etapa del recorregut de La llum del fragment es percep la gran fita del pintor: haver trobat un llenguatge propi, sòlid, que demostra que es pot parlar d’Eivissa sense servir-se de la figuració. Fer-ho des de l’abstracció és possible. La mostra ha estat comissariada per l’equip d’Es Baluard: Imma Prieto, Soad Houman i Pilar Rubí. Segons la seva tesi, és gairebe impossible deslligar la pràctica artística de Tur Costa de les seves memòries i l’impacte que la Guerra Civil espanyola va tenir sobre ell. El conflicte bèl·lic el va deixar sense padrí i sense pare, i amb una mare que va haver de surar cinc fills tota sola. Tot això ho va explicar l’artista al llibre Un al·lot eivissenc a la Guerra Civil, escrit l’any 2005.

Una experiència vital

És d’acord amb aquest context que les comissàries presenten les seves observacions: “El gran objectiu d’aquesta retrospectiva és vehicular la pintura de Tur Costa amb la seva experiència vital. Veim que quan agafa el pinzell, tot i no pensar a fer una biografia, les seves línies són plenes de memòria”, diu la directora del museu, Imma Prieto.

D’altra banda, Pilar Rubí destaca la geometria de capes que caracteritza l’obra dels 90 i principis del 2000 de l’eivissenc, així com la importància de la “poètica de la llum”. “A part del context cultural, econòmic i social, l’entorn físic és molt important en l’obra de Tur Costa. La llum d’Eivissa, que ell diu que travessa l’ànima, és tan important en les seves peces com en el seu estudi, on treballa: també és blanc, lluminós, geomètric”, comenta Rubí, que va tenir l’oportunitat de visitar-lo. Explica que el blanc és una metàfora de la llum i de les parets blanques de les cases eivissenques. En algunes obres, sembla que l’artista “amaga” alguna cosa: els colors queden, davall el blanc, en un segon pla. “Fa un diàleg entre el que és visible i el que és invisible”, remarca Prieto.

El pintor va formar-se a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa però, segons la directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), Elena Ruiz, el despertar de la seva vocació ve donat, especialment, per dues grans raons: una és la influència de la seva dona, la ceramista alemanya Anneliese Witt (que va morir el 2018), i l’altra, la connexió amb els artistes del grup Ibiza 59. “Es varen enamorar durant una visita de Witt a Eivissa. Ella venia de l’Escola de Belles Arts de Berlín i s’instal·là a l’illa carregada amb l’herència de l’avantguarda d’Alemanya”, recorda Ruiz. De fet, Tur Costa la va mencionar ahir: “Vaig casar-me amb una artista alemanya i ens hem passat la vida dins l’estudi, mirant les coses de l’un i l’altra, i parlant d’art”. Ruiz també apunta el contacte constant del pintor eivissenc amb els artistes estrangers que formaren el grup Ibiza 59, fet imprescindible en l’eclosió de l’obra artística de Tur Costa.

Aquesta aproximació de l’eivissenc als artistes estrangers li atribueix, segons Guillem Frontera, la incorporació de l’art contemporani europeu a Eivissa. “Si bé hi havia artistes estrangers abans de la Guerra Civil a l’illa, era gent que vivia en el seu món i no es relacionava amb els pintors locals ni hi influïa. Tur Costa els acostà a la població”, diu l’escriptor, que comenta que, gràcies al pintor, aquests estrangers es varen començar a comunicar amb “la història cultural i general de l’illa”. L’intercanvi de coneixements i aprenentatge entre Tur i els forans va ser bidireccional, però una de les grans lliçons del pintor de Santa Eulàlia des Riu va ser precisament, segons Frontera, evidenciar que per incorporar en una obra l’essència d’Eivissa “no era imprescindible la figuració”: “Amb l’abstracció va saber absorbir tot allò essencial de la pitiüsa major”.