Quadres a les immobiliàries i crits per Palestina: una Nit de l'Art plena de contrastos

PalmaJa ens perdonaran les galeries, els museus i altres centres d’art, però si entenem l’art com una manera de representar la realitat amb cert esperit crític, l’escena més artística que s’ha viscut a Palma aquest dissabte, 20 de setembre, dia en què es duia a terme la vint-i-novena edició de la Nit de l’Art, ha tingut lloc poc abans de les nou del vespre a la plaça de Frederic Chopin. Allà s’hi han succeït una sèrie de fets insòlits, d’imatges que poc o res tenien a veure, aparentment, les unes amb les altres, però que, per la seva coincidència, servien de precisa definició dels temps actuals. 

D’una banda, la plaça ha estat la ubicació escollida per a una concentració a favor de Palestina que no havia rebut autorització per part de l’Ajuntament, tot i que sí que havia rebut el vistiplau de Delegació de govern. Els crits de “Visca la resistència palestina” s’han mesclat amb els aplaudiments quan Laura Camargo ha llegit que “esperam que Netanyahu i la resta de responsables tinguin el seu Nüremberg”. Mentre continuava la lectura del comunicat, a les botigues de quadres que envolten la plaça, com Gallery Red i Gerhardt Braun, s’hi encetava l’enèsima botella de xampany, el mateix que succeïa a l’interior de la nova immobiliària que encara està pendent d’inaugurar a la mateixa ubicació, Sotheby’s, vinculada a les conegudes cases de subhastes, i on, de manera excepcional, en aquesta Nit de l’Art s’hi podien veure algunes de les obres de l’alaronera Neni Vallés Rechach. No gaire enfora d’allà, a la plaça del Mercat, dues figures fantasmagòriques protagonitzaven una peculiar processó organitzada per l’entitat Mallorca per viure, liderada per un cartell on es llegia “Where the fuck do you think our children are going to live?” [“On punyetes creus que viuran els nostres fills?”]. El retaule, doncs, parlava per ell mateix, i contenia nombrosos, i potentíssims, ingredients.

Cala d'Or, intel·ligència artificial i una mirada còsmica

Tanmateix, qualsevol que hagi recorregut alguna vegada la Nit de l’Art sap que aquest esdeveniment no està pensat per returar-se davant res i que la dinàmica general convida a anar de pressa, a fer via, perquè si un vol ser pertot no té temps per quedar quiet. Així, a partir de les sis de l’horabaixa, hora en què s’havia convocat oficialment els mitjans a la galeria La Bibi + Reus City, començava una espècie de cursa a contrarellotge en què autoritats, galeristes i mitjans s’anaven trobant als punts calents de la nit per fer-hi una ullada ràpida. La primera aturada era, doncs, a la galeria sorgida de la unió de La Bibi i Fran Reus, un espai situat al carrer d’en Vilanova de Ciutat on s’inaugurava la mostra Plastic street, una sèrie de quadres de colors llampants i missatges inquietants (amb frases com “I’m afraid you are infected” [“Sospit que t’has infectat”]) amb què els artistes Maite i Manuel, procedents de l’Uruguai, han recreat les seves impressions després d’haver-se instal·lat a Cala d’Or. 

Un dels llocs més fotografiats de la nit, en tot cas, ha tornat a ser el casal Solleric. Com ja va succeir fa dos anys, quan una de les protagonistes de la Nit de l’Art va ser la instal·lació de Sandra Baía, enguany ha estat una obra de Jesús Rafael Soto, Penetrable, una gran plataforma formada per infinitat de fils blaus que des d'aquest dissabte cobreixen el pati del Solleric. Per accedir-hi s'ha de travessar una altra obra, Impenetrable, d'Eugenio Espinoza, que s'estén per damunt de les escales d'accés al recinte. A més, al Solleric s'hi pot gaudir de The artist is dead, long live the AI ["L'artista ha mort, llarga vida a la IA"], mostra de Pelayo Varela que convida a reflexionar sobre conceptes com autoria i creació i els seus vincles actuals amb la intel·ligència artificial.

A prop d'allà, a la galeria Pelaires, les obres d'artistes com Katherine Bradford, Gori Mora i James Owens oferien mirades heterogènies, però complementàries, sobre la identitat i les seves manifestacions en ple segle XXI, a la mostra col·lectiva Parsley, sage, rosemary and thyme ["Julivert, sàlvia, romaní i farigola"], mentre que la Sala C d'Es Baluard rebia els visitants reconvertida en un plató còsmic gràcies a la instal·lació Preludi per al sol i les estrelles de Sandra Cinto, un projecte fet expressament per a aquest espai que sembla que té la capacitat d'absorbir els visitants: cap a les vuit del vespre hi regnaven el silenci i la pausa, en aquest punt del recorregut, cosa gairebé inèdita a la resta de racons de Ciutat durant la Nit de l'Art.

Ben a prop d'Es Baluard, a la galeria Aba Art Lab, dos artistes compartien batalletes sobre la Nit de l'Art. "És la quarta vegada que jo hi inaugur una exposició", afirmava Miquel Mesquida, i Teresa Matas hi afegia que "jo hi he vingut tants de pics que ja n'he perdut el compte". La trobada era amb motiu de la inauguració d'Ikigai, la darrera mostra de Mesquida en què la lleugeresa de les formes orgàniques sembla que es dirigeixen cap a la immensitat en una sèrie de quadres i escultures de colors contundents i presència solemne. "Jo crec que l'exposició ve d'una necessitat de cercar el propòsit de la vida i representar-lo", suggeria l'artista, "però, al cap i a la fi, el propòsit dels artistes és justament fer això que feim", sentenciava. Mentrestant, a l'altre extrem de la plaça de la Porta de Santa Catalina, a mig camí entre Aba i Es Baluard, un altre establiment oferia cava als visitants, amb les portes ben obertes i els seus responsables ben mudats: la perruqueria Palma Hair Concept, que fa només uns dies compartia a través de les xarxes, amb un missatge en anglès, que enguany també s'afegien a la Nit de l'Art, un esdeveniment que enguany, més que mai, ha posat de relleu els contrastos de Ciutat.