Sona bona música i som al Parc de la Ciutadella

Barcelona"Doncs ja s'ha acabat el Primavera Sound", va dir ahir un espectador tan bon punt va deixar de cantar el canadenc Mac DeMarco en un dels escenaris del Parc de la Ciutadella. Eren dos quarts de set de la tarda i, de fet, al festival encara li quedava vida, perquè el tancament oficial va ser a la nit, a les sales Barts, Apolo i La [2], on Deerhunter van fer el seu tercer concert en aquesta edició: primer van tocar dijous i van repetir dissabte per substituir Band of Horses, que no van poder volar des dels Estats Units a causa dels problemes aeris ocasionats per l'amenaça de tornados.

En un festival cadascú tria el moment de plegar. La majoria ho van fer dissabte després de My Bloody Valentine. Altres van tenir prou resistència per marxar del Fòrum quan DJ Coco feia l'habitual sessió de tancament de dissabte gairebé a les cinc de la matinada. Jordi Llansamà, cap del segell barceloní BCore, va ser un d'aquests últims. Li tocava recollir l'estand que durant tres dies ha tingut al Fòrum. "Les vendes? Millor dissabte que divendres", va assegurar. Malgrat la falta de son, Llansamà no es va estar de passar ahir al migdia pel Parc de la Ciutadella amb la família. "Lola, on vas?", cridava a la seva filla, que corria pels voltants d'un escenari muntat davant del Museu de Geologia, on es va celebrar un Minimúsica amb Candela y los Supremos, Vàlius, Andrés Balil i una Orchestra Fireluche que va tenir com a convidat especial Joan Colomo.

Una mare comentava que aquest any no havia pogut anar al Fòrum, "ni a veure Blur". La prioritat era una altra, deia mentre la seva filla es despertava al cotxet. L'estampa familiar es multiplicava i s'escampava també per les zones de gespa. Per fi podien gaudir d'un dia de sol amb una temperatura més benigna.

Contra l'aniquilació de la cultura

Llansamà es mirava l'escenari de lluny mentre explicava que Joan Colomo està preparant un nou disc per al novembre. Pel que fa al balanç del festival, el responsable de BCore estava prou content dels directes dels grups del segell, com ara Betunizer, que també van fer de banda de suport de Daniel Johnston. "Ara hem de mirar cap a fora, cap a França", va dir Llansamà. La crisi obliga a pensar noves estratègies, sobretot si el govern espanyol no rebaixa aquest IVA del 21%. És un problema al qual ha parat atenció l'associació europea de sales de concerts, que durant les jornades del Primavera Pro va impulsar un manifest dirigit al ministeri d'Hisenda perquè redueixi un IVA que "està aniquilant la cultura", segons va dir Alberto Guijarro, codirector del Primavera Sound.

Guijarro, que també va treure el nas per la Ciutadella, li va fer veure a Llansamà que havia de contactar amb promotors de Mèxic, un país on la música independent està creixent molt en els últims anys. Guijarro defensa la fira professional del Primavera Sound com un important espai de debat i de negocis. "En només tres edicions s'ha convertit en la tercera fira d'Europa pel que fa al nombre d'acreditats, que aquest any han sigut gairebé dos mil", va recordar Guijarro.

Blur i Tame Impala, els més vistos

Al codirector del festival se'l veia relaxat després d'una edició relativament tranquil·la que s'ha viscut sense polèmiques periodístiques i en què els dos concerts que van concentrar més públic van ser els de Blur i Tame Impala, un pel component nostàlgic i l'altre per estar al cas del grup del moment. També va explicar que l'any que ve potser hauran d'ampliar el nombre de sales que acullin les festes de presentació de dimecres. "Aquest any hi ha hagut una cua de tres mil persones que volien entrar a l'Apolo", va dir.

Mentre Llansamà i Guijarro intercanviaven experiències, la música continuava a la Ciutadella. En l'escenari muntat davant de l'hivernacle es va passar de l' indie rock de Fighter Pillow (amb Eric Fuentes a la bateria) al pop psicodèlic de Violeta Vil, i després, ja amb molt de públic, al pop de la banda nord-americana Cayucas.

El canadenc Mac DeMarco va ser el que va convocar més gent a la Ciutadella. El públic local ja el coneixia del seu concert a l'últim Primavera Club, i els espectadors estrangers, força nombrosos, també; si més no, així es desprèn de l'entusiasme amb què van rebre cançons com Baby's wearing blue jeans i Ode to Viceroy . DeMarco va fer honor a la seva fama de xòuman amb breus però incisives bromes musicals a costa de Metallica, Lynyrd Skynyrd i Kid Rock, i va acabar el concert amb una noia enfilada a collibè.