Camp d'extermini
Cultura20/01/2023

Tot el que pot explicar un objecte sobre la història de l'Holocaust

El documental 'Sheol' ressegueix els treballs dels arqueòlegs al camp d'extermini de Sobibor

Barcelona"Els homes eren separats de les dones aquí, presumiblement, encara a la rampa. Llavors els grups separats anaven aquí, on es despullaven i deixaven les seves pertinences. Creiem que després anaven per aquí. Més o menys per aquí deixarien els seus objectes de valor. Aquí hi ha l’accés al camí que porta a les cambres de gas. Aquesta és l’entrada al Himmelfarhtstrasse [el camí del cel]. Era un camí de 240 metres. Conduïa a les cambres de gas". És una de les moltes converses que es poden escoltar al documental Sheol, d'Arnaud Sauli.Els arqueòlegs parlen mentre descobreixen, emocionats, que han trobat les restes d’allò que els nazis van intentar destruir i esborrar de la memòria el 1943, quan van demolir el camp de Sobibor (Polònia), on, entre la primavera del 1942 i la tardor del 1943, 200.000 jueus van ser assassinats.

Els treballs d'excavació, abans de construir-hi un museu memorial, van durar 15 anys. Durant cinc anys, i així ha quedat reflectit en diferents filmacions, Sauli els va estar observant i va parlar amb historiadors, arquitectes, conservadors i visitants. Dijous passat, Sauli va ser a Barcelona amb motiu de l'estrena del documental al Born Centre de Cultura i Memòria. Guardonat amb el gran premi del festival Les Rendez-vous de l'Histoire, el film ressegueix el treball dels arqueòlegs, però també qüestiona com s'explica l'Holocaust, quan els testimonis estan desapareixent i s'amplia la distància en el temps.

Cargando
No hay anuncios

El film comença amb una pel·lícula de 8 mil·límetres, que mostra infants somrients i alegres poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. És una manera de transmetre que les víctimes tenien una vida i un possible futur abans de ser assassinades. "Un dels objectes que es van treure de la fossa que més em van impactar van ser les identificacions dels infants", diu Sauli. A les petites medalles de metall s'hi llegeix: Judith de la Penha [va néixer a Holanda, el 1937 i va morir sis anys després a Sobibor], Annie Kapper, Deddie Zak.... Tot ells van morir al crematori abans de complir els deu anys. "Les identificacions les hi posaven els pares per evitar que es perdessin al tren o a les estacions, i diu moltes coses sobre com eren d'estimats i com els seus pares es preocupaven per ells", explica Sauli.

L'escena d'un crim

A Sobibor, excavant, els arqueòlegs van trobar milers d'objectes: pintes per agafar el cabell, un medalló, dentadures, ganivets, un rellotge, anells, aliances i una estrella de David que potser algú va deixar per provar que allà hi van assassinar jueus. Cada un d'aquests objectes, que els nazis van considerar de poc valor i, per tant, no es van emportar, pertanyia a algú. "Crec que els objectes tenen un gran poder perquè els pots vincular a una persona, a una vida, i també perquè a través d'ells pots imaginar com devien ser aquestes persones", explica Sauli. A més, afegeix el cineasta i historiador, una fossa és com l'escena d'un crim: "Cada objecte és una prova d'allò que els nazis van voler esborrar", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Sauli opina que amb la visita a un memorial no n'hi ha prou per sensibilitzar, sobretot les generacions més joves, sobre què va ser l'Holocaust. "Els memorials són un bon lloc per recordar i per fer el dol, però han d'anar acompanyats de lectures, de pel·lícules, de moltes més coses", explica el cineasta. Al documental hi ha un moment que es debat sobre si el visitant s'ha de sentir còmode quan es passeja per un memorial: "No crec que la visita a un memorial hagi de ser còmoda", diu el cineasta. "A França hi ha un gran debat sobre com expliquem l'Holocaust ara que estan desapareixent els testimonis; hem de trobar altres fórmules", afegeix.

Polònia sempre ha tingut dificultats per fer front al seu passat. El 2002, Jan T. Gross, professor d'origen polonès de la universitat nord-americana de Princeton, va publicar el llibre Vecinos (Crítica), en què detalla la matança del 10 de juliol de 1941 dels jueus de la població polonesa de Jedwabne. Els autors dels assassinats no van ser els nazis sinó els mateixos veïns polonesos. El llibre va produir un gran impacte a la societat polonesa. El 2018, el govern polonès va aprovar una polèmica llei que revisava l'Holocaust. La nova norma castiga amb fins a tres anys de presó utilitzar l'expressió "camps de concentració polonesos" per referir-se als camps d'extermini situats en el territori del país centreeuropeu.

Cargando
No hay anuncios

"Aquest memorial es paga amb diners de l'estat polonès, però és com si la història dels jueus polonesos no tingués res a veure amb ells, com si no formés part de la història de Polònia", explica Sauli. Al documental s'explica que tan sols un 2% de la població polonesa ha sentit a parlar de Sobibor. A Polònia encara hi ha molt de silenci sobre quin paper van jugar els polonesos en l'extermini de jueus. "Hi ha, però, molta gent molt sensibilitzada amb aquest tema", diu Sauli. "Polin, el Museu de la Història dels Jueus, és el més visitat de Polònia, i explica un mil·lenni de la història dels jueus a Polònia", afegeix Sauli.