El Planeta, per als guàrdies civils de Lorenzo Silva

BARCELONA.Autor prolífic, de vocació popular i molt atent a les noves tecnologies. Aquestes són tres de les particularitats de l'obra del madrileny Lorenzo Silva, guanyador del premi Planeta 2012 amb La marca del meridiano , setena aventura de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonistes dos guàrdies civils que fugen del tòpic: el sergent Bevilacqua, escèptic i especialitzat en crim organitzat, i la jove i tímida agent Chamorro. La novel·la finalista de la 61a edició del Planeta -el segon més ben dotat del món, després del Nobel- ha estat La vida imaginaria , de Mara Torres.

La marca del meridiano , ambientada a Barcelona, "és la història d'uns homes que van creuar una ratlla que no havien d'haver creuat", va explicar ahir Silva en rebre el premi. També va recordar que Barcelona li ha donat "una esposa i una casa". "Desitjo que entre el meu Madrid i la meva Barcelona no hi ha hagi cap altra ratlla divisòria", va dir.

La trajectòria de Silva, nascut a Madrid l'any 1966, s'ha guanyat el favor del públic i la recompensa dels jurats. Tot i que va debutar l'any 1995 sense gaire fortuna comercial amb Noviembre sin violetas -com recorda l'autor, poc després de publicar la novel·la, Ediciones Libertarias va abaixar la persiana definitivament-, Silva ja va ser finalista del premi Nadal l'any 1997 amb La flaqueza del bolchevique , que seria portada al cinema per Manuel Martín Cuenca en un film protagonitzat per Luis Tosar i María Valverde. Mentre escrivia aquesta novel·la, en què explica una venjança que acaba derivant en obsessió per una adolescent, Silva va fer una incursió en la novel·la negra a El lejano país de los estanques , protagonitzada per una parella de guàrdies civils, el sergent Rubén Bevilacqua i l'agent Virginia Chamorro. L'escriptor tenia com a objectiu principal "divertir-se" i "provocar una mica". Lector aferrissat de Raymond Chandler, Silva estava convençut "que a Espanya el gènere negre s'ha desaprofitat perquè, fins llavors, havien estat pocs, els que havien fet servir la realitat del país". L'opció aparentment castissa de l'escriptor madrileny va funcionar, i de quina manera: premi Nadal l'any 2000 amb el segon lliurament, El alquimista impaciente ; quatre lliuraments més fins al 2010 amb molt bones vendes, La niebla y la doncella (2002), Nadie vale más que otro (2004), La reina sin espejo (2005) i La estrategia del agua (2010); finalment, els 601.000 euros del Planeta 2012.

Silva ha combinat la sèrie de Bevilacqua i Chamorro amb nou novel·les més, una desena de títols juvenils i vuit assajos: ha escrit sobre el Marroc, l'última guerra de l'Iraq, la literatura de viatges i la relació de l'obra de Kafka amb el món jurídic, una picada d'ullet a la seva formació (és llicenciat en dret). L'aproximació de Silva a la literatura, ja sigui a través de la ficció com de la no-ficció, es caracteritza per distanciar-se del públic exclusivament intel·lectual i erudit: "La cultura ha de ser universal", ha dit en més d'una ocasió. En aquest sentit, Silva ha parat atenció al llibre electrònic d'ençà que es va anar perfilant com a nou mercat amb futur. A principis del 2011 va posar a l'abast dels lectors electrònics tota la seva obra narrativa i assagística: es podia comprar les cinc primeres novel·les de Bevilacqua i Chamorro per només 15 euros i trobar títols inèdits en paper, com el recull de contes breus 3.000 metros en la noche i l'assaig El misterio y la cruz .

La periodista Mara Torres debuta en la ficció amb la novel·la d'amor La vida imaginaria . Nascuda a Madrid el 1974, Torres ha dirigit programes de la cadena SER ( A contraluz , Hablar por hablar ) i presenta, des del 2006, l'informatiu La 2 noticias .

Toc d'atenció a Lara

La d'ahir va ser una de les edicions més polititzades del premi Planeta. Bona part dels convidats van arribar amb antelació a la cita per no perdre's ni l'arribada del president de la Generalitat, Artur Mas, ni la del ministre de Cultura, José Ignacio Wert. La confrontació política tenia com a valor afegit les declaracions de diumenge de José Manuel Lara Bosch, president de Planeta, en què va afirmar que "la independència de Catalunya seria un mal irreparable" i va demanar que uns i altres s'escoltin: "O dialoguem, o acabarem malament". Durant el sopar dels Planeta hi va haver cares llargues i el punt just de cordialitat.

Poques hores abans que comencés la cerimònia, Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, va fer pública una carta on demana als empresaris que "es limitin a defensar" els negocis "al marge de la realitat política que el poble català lliurement decideixi quan pertoqui". Daura apel·la a la necessitat de ser "respectuós" amb els pensaments dels altres, sense ferir "la moral, l'ètica i el decòrum imprescindibles per a una bona convivència".