Crítica de teatre
Cultura28/12/2023

Pau Roca i David Bagés són 'Els Buonaparte' en una trobada sentimental

El Teatre Akadèmia acull funcions de l'obra de Ramon Madaula, amb direcció de Sílvia Munt

'Els Buonaparte'

  • Autoria: Ramon Madaula. Direcció: Sílvia Munt.
  • Amb Pau Roca, David Bagés i Oriol Guinart

Tercera obra històrica consecutiva del prolífic dramaturg Ramon Madaula. Diem històrica, però és més precís dir sobre personatges històrics, perquè l’autor treballa sobre fets reals però deixa lliure la imaginació, ja sigui per explicar el que va passar a la visita del xou de Buffalo Bill a Barcelona, com viu el fantasma de Jaume I el rodatge d’una sèrie sobre ell (Els conqueridors, en cartell al Teatre Goya) o l'entrellat de la trobada de Napoleó i el seu germà Josep una nit de novembre de 1808 als voltants de Vitòria.

Cargando
No hay anuncios

L’emperador viatja fins a Espanya, on els exèrcits francesos acaben de patir la primera gran derrota militar a la batalla de Bailèn, per reprendre el seu germà, que ha fugit de Madrid, i convèncer-lo perquè torni a ocupar el tron espanyol. La trobada va existir i és possible que hi fos el mameluc que Napoleó va tenir com a ajudant de camp durant molts anys. Però com que no ha transcendit res d'aquella conversa, Madaula l’ha imaginat en una proposta més sencera que les anteriors, en un funcional i atractiu espai escènic de Sebastià Brosa i ben dirigida per Sílvia Munt.

Llevat d’alguns apunts històrics, com l’aigua de colònia que tant agradava a l’emperador, l’estructura de l’obra és convencional i ben dialogada per Madaula, però no canviaria gaire si en lloc de tractar-se de la trobada de dues icones històriques fossin dos germans menys famosos que es troben una nit per resoldre un problema comú. No és un duel dialèctic ni una confrontació d’idees. A la trobada, doncs, surten els temes de la infància a l’estimada Còrsega (fins i tot canten una vella tonada corsa), el record del pare i la mare, la rivalitat entre germans i les diferències de caràcter amb un Napoleó altiu i cridaner (massa cridaner per al nostre gust) però també afectuós, i un Josep més sensible, amant de la poesia i de la vida al camp a qui això de regnar no sols li va gran sinó que no l'atrau. Esperonat pel relat paneuropeu d’aquest Napoleó que entén la conquesta com un oferiment d’un model social més avançat, Josep cedirà als seus desitjos per l’amor fraternal. Teatralment, el Josep de David Bagés és més ric i matisat que el Napoleó de Pau Roca, però qui aporta el contrapunt humorístic, segurament un apunt aliè a la funció, és el mameluc Rustam d’Oriol Guinart, que les clava totes.