Pau Miró: "M'he sentit expulsat pels preus de Barcelona"

BarcelonaFa dues dècades, el dramaturg i director Pau Miró (Barcelona, 1974) va estrenar Plou a Barcelona (2004) a l'antiga Sala Beckett. En aquell moment, l'obra de Miró parlava "de cuidar la gent que ve de fora i d'obrir la ciutat amb orgull al món", explica. Ara, la seva mirada sobre la capital catalana s'ha girat com un mitjó. "M'he sentit expulsat pels preus, per una ciutat cada vegada més pensada per a la gent que només ve a consumir i que està esprement Barcelona amb criteris econòmics", explica Miró. Aquest sentiment travessa els personatges de l'obra Expulsió, protagonitzada per tres germans que es retroben després de la mort dels pares. L'espectacle, dirigit per Toni Casares, es podrà veure del 5 de març al 6 d'abril a la Sala Beckett.

Per a Casares, que també va dirigir Plou a Barcelona fa vint anys, aquest retrobament escènic actua com un toc d'alerta. "Estem regalant la nostra ciutat i les nostres vides als grans fons d’inversió. Són empreses i persones amb noms i cognoms; ells són els culpables de deixar la ciutat i la vida de la gent en mans del diner i del capital", subratlla Casares. Expulsió explora aquesta sensació "de pèrdua absoluta d'un lloc al món" des de tres mirades. Una de les germanes (Montse Germán) és una urbanista que intenta construir un relat esperançador, tot i que fracassa. El germà (Xavi Sáez) té una visió més pràctica de la realitat, mentre que l'altra germana (Anna Alarcón) es passa a l'altra banda. "Ella el que més valora són els diners. M'ha tocat encarnar algú que representa l'altra cara de la moneda", destaca Alarcón.

Mentre els tres protagonistes discuteixen sobre què fer amb la casa d'estiueig dels pares, la filla adolescent d'un d'ells (Mia Sala-Patau) els contraposa amb la realitat i es rebel·la contra el món que li deixaran. "Està enfadada amb la vida, i això és cosa de l'edat, però també defensa que no ens hem de creure el discurs que no hi ha alternativa, que el món serà el que els grans fons vulguin. Sí que es poden canviar les coses", afirma Sala-Patau. El seu personatge té, segons Miró, "la intuïció d'on està l'esperança".

Una barricada contra Trump

Expulsió neix també com una resposta a les narratives que fan una apologia de l'individualisme extrem i que, segons Miró, estan guanyant terreny. "Contrarestar els discursos de Trump i de Musk és cada vegada més difícil. Si et queixes, et ridiculitzen. Estic preocupat", diu Miró, que creu que les esquerres han de reconstruir el discurs per fer-hi front. Per a la companyia, el teatre és el lloc on donar vida a l'esperança. "No és només una via d'escapatòria de la realitat, sinó també una barricada", afegeix Xavi Sáez.

Més enllà del component polític i ideològic, Expulsió també explora aquest sentiment des d'altres vessants, com el fet de no sentir-se part d'una família o de sentir-se expulsat emocionalment. "La individualitat està molt de moda avui en dia, però el sentiment d'expulsió ens pot fer molt de mal com a éssers humans —subratlla Alarcón—. En aquest context, és molt important saber qui és la nostra tribu".