El Parlament d'Aragó impulsarà la declaració de la Llotja de Palma com a Patrimoni de la Humanitat
La candidatura inclou també les llotges de Saragossa i Barcelona, que s’afegirien a la de València, ja reconeguda per la UNESCO
PalmaEl camí és llarg, però la primera passa ja està feta. La iniciativa ciutadana perquè les llotges de la Corona d’Aragó, entre les quals s’inclou la de Palma, obtinguin el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ja ha arribat al Parlament d’Aragó, on ha obtingut el suport unànime de tots els partits, i cerca ara el suport d’altres administracions per fer-la realitat. “La idea és presentar una única candidatura que inclogui les llotges de Saragossa, Palma i Barcelona, que s’afegirien a la de València, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1996. Seria com un únic conjunt arquitectònic, el de les llotges de la Corona d’Aragó”, explica a l’ARA Balears Carmen Gómez Urdáñez, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa i una de les principals impulsores d’aquesta iniciativa.
“Ara mateix la UNESCO no concedeix tan fàcilment declaracions ex novo, però sí que és partidària de fer ampliacions. En aquest sentit, que la llotja de València ja tingui el reconeixement ens va molt bé, i serveix per subratllar la importància i transcendència del conjunt d’aquests edificis. Si individualment són extraordinaris, com a conjunt són excepcionals”, expressa la historiadora de l’art. Aquestes quatre llotges representen una tipologia única a Europa, segons argumenta l’experta, ja que són edificis amb similituds arquitectòniques que no s’observen a altres llotges ni de l’Estat ni del continent.
“Tot comença amb la de Barcelona, quan la ciutat és una potència comercial extraordinària, a finals del segle XIV”, relata Gómez Urdáñez, “i es decideix fer un edifici ex profeso que ha de servir per a la reunió dels comerciants, però també per al reconeixement i prestigi de la mateixa ciutat. Llavors es va optar per recórrer a les indicacions de Vitruvi, incloses en l'únic tractat d’arquitectura que es conserva de l’antiguitat, i es va decidir que aquestes llotges havien de ser edificis amplis i diàfans, cosa que requeria columnes molt primes que no destorbassin les operacions dels comerciants, i que amb el temps han esdevingut autèntics monuments”, relata. Així, resulta evident que entre aquestes quatre llotges s'hi pot trobar una coherència tant en el plantejament i l'estructura arquitectònica, com també en detalls concrets que es poden observar també a l'edifici de Guillem Sagrera, que es va plantejar seguint el model de Barcelona.
“Podem parlar, per exemple, de les columnes helicoidals de Palma i València. Dissenyar-les així servia per fer-les encara més estretes i perquè poguessin passar encara més desapercebudes, és cert, però per mi servien per reflectir la intenció de demostrar l'excel·lència de les capacitats tècniques que s'havien assolit i per reivindicar la feina dels artesans d’aquell moment”, afegeix.
Amb tot, la possible declaració de tot el conjunt com a Patrimoni de la Humanitat ja disposa del suport de diferents universitats, com la de Saragossa, la UB i la UAB, i pròximament s'iniciaran converses per afegir-hi també el de la UIB. En qualsevol cas, aquesta distinció tindria també un doble objectiu: reconèixer uns edificis que reflecteixen "la millor etapa política i econòmica de la Corona d’Aragó, més enllà de les formalitzacions historicoartístiques”, en paraules de Gómez Urdáñez, i també per contribuir a la seva protecció, un punt calent en relació amb la llotja de Saragossa.
La conservació de les llotges
L’impuls a aquesta candidatura ha agafat una nova dimensió d’ençà que l’Ajuntament de Saragossa, on governa el PP, ha anunciat la intenció de dur a terme un projecte d’intervenció per reconvertir-la en una sala d’exposicions i que suposaria alterar-ne alguns dels elements fonamentals, com la porta d’accés i la distribució interior. “No ens posicionam en contra de fer-hi exposicions”, argumenta Gómez Urdáñez, “sempre que no afectin l’edifici, la conservació i visibilització del qual sempre ha d’anar per davant, com s’ha fet en els darrers temps a la Llotja de Palma. No pretenem que la llotja de Saragossa sigui un edifici intocable, però sí que ha de ser correctament preservat. I el projecte que ha presentat el Partit Popular, que no disposa del suport de cap altre grup polític dins l’Ajuntament, el que planteja són accions greus contra el patrimoni”, expressa l'experta.
De fet, aquests dies s’han convocat diferents accions, com una “abraçada ciutadana” a l’edifici o una recollida de signatures, per aturar una proposta municipal que podria perjudicar també la candidatura conjunta. “Al cap i a la fi, tot allò que alteri les condicions d’un dels edificis tindrà també efectes en les possibilitats que té el conjunt arquitectònic d’obtenir la distinció”, planteja l’experta. El projecte, defensat per la batlessa de Saragossa, Natalia Chueca, disposa d'un pressupost de 2,5 milions d'euros. Està previst que les obres es duguin a terme al llarg de 2026.