Patrimoni
Cultura09/03/2021

Les parets del Museu de Lleida ja estan buides

Aquest dimecres marxen les últimes obres que el Museu de Lleida ha d'entregar a l'Aragó, enmig d'una concentració en què hi haurà la consellera de Cultura

BarcelonaLes parets del Museu de Lleida ja estan orfes. El centre ja ha retirat les 42 obres que aquest dimecres marxaran cap a l'Aragó, en compliment d'una sentència judicial que ja ha sigut recorreguda i que en total haurà suposat la fugida de 111 obres del museu. Bona part dels béns que s'entregaran dimecres formaven part de l'exposició permanent, amb la qual cosa parets i lleixes quedaran buides. El Museu Nacional d'Art de Catalunya s'ha compromès a omplir-les de les seves reserves. Entre els objectes que marxen hi ha el frontal de Tresserra, l'arqueta de Buira i el fragment del retaule del Naixement i l'Epifania de Binacet.

Serà un segon cop dur per a la col·lecció del Museu de Lleida, que ja es va quedar el 2017 sense les 44 obres de Sixena. Aquell va ser un moviment amb un pes polític encara més marcat, perquè es va aprofitar que Catalunya estava sota el 155 per fer l'operació, que havia comptat amb l'oposició dels consellers Vila, Puig i Borràs. De fet, els dos primers van ser acusats de desobediència i encara estan batallant als jutjats, en el cas de Vila amb el seu patrimoni personal.

Cargando
No hay anuncios

En aquest cas no s'ha arribat a aquest punt, cosa que des del Cercle d'Amics del Museu de Lleida retreuen als partits.

Cargando
No hay anuncios

Demà dimecres a les 9 h començarà el trasllat. Està previst que a les 11 h la consellera de Cultura s'uneixi a la convocatòria del Cercle d'Amics del Museu per denunciar aquesta decisió judicial. El Govern ja ha donat suport aquest dimarts al Consorci del Museu de Lleida en la defensa de l’art i el patrimoni de la Franja, amb un acord en què manifesten oficialment el seu compromís en la defensa i la protecció del patrimoni cultural. L'objectiu és revertir decisions que posen en perill les accions de salvaguarda històrica que porten a terme els museus, diuen. El Govern creu que les reclamacions que han fet el bisbat de Barbastre-Montsó i el govern de l’Aragó són "reclamacions que poc o gens tenen a veure amb l’art i la seva difusió o protecció", sinó que tenen "un rerefons polític claríssim".

Cargando
No hay anuncios

En defensa de la integritat de la col·lecció

L'executiu ha defensat que "la integritat de la col·lecció formada al llarg de més de 100 anys conforma el testimoni material de la memòria històrica d'un territori homogeni i unitari —Lleida i la Franja— des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural". Segons defensa el Govern, la col·lecció diocesana és un instrument per explicar la història, l’art i la identitat de l’antic bisbat de Lleida; per tant, "la unitat de la col·lecció diocesana és irrenunciable". Creuen que la dispersió de qualsevol element de les col·leccions d’aquest museu "perjudica el conjunt i disminueix el valor cultural de cadascun dels objectes que l'integren".

Cargando
No hay anuncios

El litigi es remunta al 1995. En aquella època, el bisbat de Lleida incloïa 138 parròquies de la Franja que després formarien la diòcesi de Barbastre-Montsó. Aquesta divisió va donar origen als litigis de l’art sacre de la Franja. El Govern opina que al darrere hi ha la voluntat política "d’esborrar la unitat històrica del territori de Catalunya amb el territori conegut com a Franja de Ponent, que és fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el bisbat de Lleida". Ho demostraria el fet que només reclamen peces a institucions catalanes, i no a altres institucions que també conserven peces i objectes provinents de l’Aragó.

El Govern afirma que el codi de deontologia del Consell Internacional de Museus (ICOM) només defensa la devolució i restitució de la propietat cultural si l’ingrés de peces al museu s’hagués fet violant els principis sobre la importació, l’exportació i la transferència il·legals de propietats culturals. "I aquest no és el cas que ens ocupa", diuen.