No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Em sorprendré amb les combinacions —teòricament— atzaroses d’artistes illencs que sortiran al Nadal Eclèctic, gala organitzada per S’Altra Música a Es Gremi i conduïda per Inès Mateu i Xisco Nadal. El mateix nom de l’espectacle revela que, tot i l’esperit nadalenc, fugirà de tradicions. Hi haurà dos bombos: un amb els 23 participants –entre els quals, Maria Hein, Go Cactus, Plan-ET, OR i Clara Fiol–, agrupats de dos en dos o de tres en tres; i el segon amb el títol de la cançó que hauran d’interpretar. Després de les actuacions, un punxadiscos allargarà la nit. Dijous, 22 de desembre, a les 20 h. 

Tornaréa escoltar el disc Dies d’atrezzo, que el grup Da Souza va estrenar el setembre. El concert del disc que la banda farà al Novo Café Lisboa serà un dels darrers que aculli el bar, que ja ha anunciat que tanca les portes. Sempre és bon moment per tornar a fer sonar Fotogrames, 24/7 o qualsevol dels 12 temes del disc. Divendres, 23 de desembre, a les 21.30 h.

Assistiré a la presentació del llibre Mujeres de pluma –de Gabriela de Lima i Sara Martín– sobre les escriptores i les censores durant el franquisme, a la llibreria Drac Màgic de Palma. Dijous, 22 de desembre, a les 19 h.

Suraréamb la darrera pel·lícula de l’actriu mallorquina Vicky Luengo. Cercaré un dia per capbussar-me al CineCiutat per veure Suro, una història dirigida per Mikel Gurrea sobre una parella que inicia una nova etapa al bosc i xoca en la manera de viure la vida.

M’apuntaréa tota la programació del Conofest, el festival internacional de curtmetratges que es reivindica com a mil·lennial, feminista i multidisciplinari, i que es fa a Palma, Barcelona i Madrid. A banda de la projecció de 30 curts –set dels quals nominats als premis Goya–, el festival ofereix xerrades, concerts i actuacions de diverses còmiques. La inauguració serà al cinema Rívoli i la resta de dies, al cinema Augusta. Dies 20, 21 i 22 de desembre.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Nadalejaré amb els quatre Cors del Teatre Principal de Palma –Cor petitons, Cor infantil, Cor juvenil i Cor del Teatre Principal– que al seu cau interpretaran des de Nadal (Jo soc el pastor més gran), una nadala menorquina de Baltasar Bibiloni, fins al White Christmas d’Irving Berlin, a més, d’entre moltes altres, la Cançó de Bressol, arranjada per A. Campmany; Born the Light of the World, de Sally Deford, i naturalment, de manera avançada, el Cant de la Sibil·la. Amb l’actriu Laura Pons i Marc Laliga al piano. Dimecres 21 i dijous, 22 de desembre, a les 20.00 h.

Seguiré les tradicions i aniré a la Seu, on tindrà lloc la missa solemne de matines amb la intervenció de la Capella i, naturalment, la representació de la Sibil·la en la versió més clàssica. Dissabte 24, de desembre, a les 23.00 h.

Recomanaréque, si algú no ha vist Fúria, de Toni Bestard, tresqui per dins IB3 a la carta i recuperi la sèrie documental de dos capítols que conta la història de l’una bomber de Mallorca, l’adolescent que volia fer volar la UIB, com a venjança contra el món. Una impecable lliçó de sintaxi cinematogràfica, precisa direcció d’actors i, és clar, un repartiment de gran nivell. IB3 a la carta.

Aniré a l’església de Sant Jaume de Palma per escoltar i veure el concert Nadal amb Studium, en el qual la formació oferirà, entre d’altres, Ceremony of Carol, de Benjamin Britten; el Cant de la Sibil·la en versió antiga; el Morning Star, d’Arvo Pärt; No lloréis mis ojos, de Javier Busto... Dilluns, 19 de desembre, a les 20.00 h.

Gaudiré del concert de Nadal que oferiran a l’Auditòrium les deu corals que formen part de la Coral Universitat Illes Balears. Iniciaran l’actuació amb In Winter i finalitzarà amb l’estrena d’Entre cants i caramelles, de J.V. Franco Landete, un petit recull nadalenc amb melodies tradicionals balears. I entre una i l’altra, l’Ave Iesu, de Sarasola; O magnum mysterium, d’Elberdin… Diumenge, 18 de desembre, a les 12.30 h. 

LlegiréInfocràcia, que ha editat en català La Magrana, el darrer assaig de Byung-Chul Han, el filòsof i autor de La societat del cansament i de No coses. Per a l’ocasió, en el punt de mira hi té la inexorable digitalització del món actual, de la qual brolla un inabastable torrent d’informacions, que fa impossible esbrinar les falses de les vertaderes. Una anàlisi sobre aquesta pandèmia que posa en crisi la democràcia, la convivència i alguna cosa més.